La comunitat educativa de Molins de Rei celebra una assemblea per deixar palès el seu descontentament amb les polítiques de retallades. Pares i professors busquen establir noves accions reivindicatives per la defensa de l’educació pública de qualitat.
Mestres, pares i mares es reunien el dimarts 19 de juny a la placa de la Llibertat reclamant una educació pública digna. «La política de retallades impedeix la formació acadèmica de la societat del demà», deia un dels assistents que van prendre la paraula. «Tornem a beneficiar les classes altes i mancar de serveis bàsics a una gran part de la societat», deia un altre.
Aquestes foren algunes de les queixes que adrecava la comunitat educativa de Molins de Rei al llegir un manifest col·lectiu de tots els centres en el que es criticaven les polítiques de retallades del govern català que dificulten l’atenció personalitzada, els projectes educatius o la integració. Els grups reduits, les aules d’acollida i els desdoblaments tenen els dies comptats. Per contra, els grups de primària seran de 30 alumnes, i els de secundària i batxillerat poden arribar als 40. Aquests aspectes van ser criticats al manifest conjunt, igual que també van ser crítics amb la reducció de llocs de treball i del salari dels mestres, assegurant que «demostra la poca valoració de la tasca per part de l’administració».
Davant d’aquesta situació, tots els assistents a l’assemblea es van mostrar partidaris d’emprendre noves accions i fer sentir la seva veu per motivar un canvi. Era necessari marcar un full de ruta abans de tancar el curs per seguir lluitant per l’educació dels infants. Tant pares i mares com professors van apostar per una declaració contundent. «No pot començar el curs amb normalitat», deien els assistents, proposant accions com una cassolada o, fins i tot, una vaga. De fet, es proposà la convocatòria d’una vaga continuada tres dies a la setmana de manera dosificada un cop al mes per poder, a més, conscienciar als alumnes.
Possibles protestes i major coordinació
Els mestres van posar en qüestió les sortides fora de l’horari escolar com a mode de queixa, mentre que alguns pares opinaven que calia emprendre actes irònics per cridar l’atenció: des de classes al carrer fins a concursos d’omplir aules d’alumnes, passant per un lipdub. També es va arribar a proposar una possible acció tallant la circulació de l’autopista al seu pas per Molins de Rei.
Altres veus reclamaven l’existència d’una plataforma de coordinació entre tots els centres i AMPAs, per tal de tenir més força i emprendre accions conjuntes. Des de l’institut Bernat el Ferrer, que ja ha dut a terme accions reivindicatives destacades durant aquest curs, van proposar la impressió de cotxes amb el logo de la marea groga, un moviment de reivindicació de la comunitat educativa que porta samarretes de color groc emulant el rescat de l’educació de qualitat amb un bot salvavides.
L’assemblea també va comptar amb la presència de Mireia Claverol, economista del seminari d’economia crítica Taifa, que va dur a terme un balanç de la situació econòmica i des del punt de vista alternatiu amb un conjunt de xifres reals i noms i cognoms dels grans responsables de la situació econòmica actual.
Ens costarà trobar l'equilibri entre demostrar el nostre desacord a com es fan les coses i el no perjudicar a tercers: no anem contra ni famílies, ni empreses del lleure, …sobretot hem d'anar a favor dels nens/es i adolescents…una altra societat menys agressiva amb les persones és possible; qui ens faci creure el contrari o ignora moltes coses o, molt pitjor, no diu la veritat!