Viu Molins de Rei entrevista a Sergi Picazo, un dels editors de l’Anuari Mèdia.cat «Els silencis mediàtics de 2011». El periodista d’El Punt Avui presentarà el projecte a Molins de Rei. Reconeix que existeix la «censura» en els mitjans de comunicació tot i que «d’una manera diferent a la censura tradicional».
Dimarts 22 de maig a les 20:30 hores es presenta l‘Anuari Mèdia.cat «Els silencis mediàtics de 2011» a Molins de Rei en un acte organitzat per l’Ateneu Mulei i que compta amb la col·laboració de Ràdio Molins de Rei, El Llaç i Viu Molins de Rei.
El treball recull quinze reportatges que durant l’any passat van ser silenciats pels mitjans de comunicació com per exemple la gestió de l’aigua de l’empresa Agbar o la SICAV de la germana del rei d’Espanya.
El periodista del diari El Punt Avui, Sergi Picazo, és un dels editors de l’anuari i juntament amb Roger Palà serà un dels ponents del sopar tertúlia que es realitzarà a Cal Dit, amb un preu de 14 euros. Veí de Sant Feliu de Llobregat reconeix que als mitjans de comunicació existeix la «censura» tot i que «diferent a la que estàvem acostumats».
Quins són els motius de l’existència dels silencis mediàtics?
Nosaltres no creiem que existeixi una censura tal i com l’hem entès sempre. La censura moderna de la que parla, per exemple, Noam Chomsky, es una censura molt més amagada que s’articula en diferents potes i que no és tant fàcil d’identificar. Primer problema: la propietat del mitjà. Difícilment un periodista escriurà alguna cosa contra els propietaris o les empreses accionistes del mitjà. Segon problema: la publicitat. Difícilment un periodista escriurà alguna cosa contra els principals anunciants del seu mitjà ja que la publicitat és la principal font d’ingressos.
És també complicat escriure alguna cosa contra el poder quan saps que, per exemple, et pot denunciar i té molt més recursos econòmics per fer front a un judici en un sistema judicial que tots sabem com és. Has de tenir-ho tot molt ben lligat. Tot això i altres factors com l’escàs temps que tenim per treballar, fan que no hi hagi un dimoni que et digui que pots publicar i que no però produeix que el periodista es censuri a si mateix. Estem obligats a fer front a aquesta censura moderna.
Per exemple, l’any passat va publicar el tema dels CIE a l’Anuari 2010. Després alguns mitjans es van començar a fer molt més ressò. Es sent realitzat?
No, realitzat no. Treure aquest tipus de temes és la nostra feina. És un deure moral, ètic i social que el periodisme expliqui allò que no s’explica, que donem veu a les persones que no tenen veu. D’alguna manera hem de fer llum en la foscor. De tant en tant ho aconsegueixo i això em genera satisfacció, però res més enllà del normal. És la nostra feina i encara no ho fem prou.
És complicat fer un tema silenciat? Costa trobar fonts i informació?
Em va ser difícil i no em va ser difícil al mateix temps. Els temes que tractem a l’anuari són complicats de fer però, a la vegada, hi ha molta gent al marge del poder interessada en parlar-ne. Normalment, les veus més properes al poder es tanquen hermèticament i no volen parlar d’aquest tipus de temes tabú. Però llavors has d’intentar trobar altres fons al marge de les oficials per intentar fer-los.
Tot i que l’Anuari Media.cat es presenta com una crítica constructiva, com es pot treballar en un mitjà tradicional mentre a la vegada el critiques?
Es porta de la millor manera que es pot. Nosaltres no volem ser cap atac contra els mitjans de comunicació ja que creiem que encara es pot trobar molt bon periodisme. Nosaltres volem ser un instrument per fer que els nostres companys agafin els temes que publiquem a l’anuari i aprofundeixin en ells. Jo espero que els mitjans s’ho agafin com un toc d’atenció al que cal reaccionar.
Aquest any heu apostat per un mètode de finançament innovador com el crowdfunding. Això significa que moltes persones han fet possible l’anuari a partir de petites donacions. Satisfets?
Estem increïblement satisfets dels nostres 260 mecenes. Han confiat en nosaltres abans de saber el resultat del producte. Creiem que amb aquest tipus de finançament obre una nova via per projectes periodístics. Hem aconseguit més de 6.000 euros per fer l’anuari aquest any i això ens demostra que hi ha gent disposada a pagar per consumir bon periodisme. El crowdfunding obre un camí encara per descobrir.
