Els orígens del cinema a Molins de Rei

Des de l’invenció del cinema, Molins de Rei ha estat una vila lligada a aquest art. Actualment trobem la seva presència en la projecció, els festivals, els rodatges, o el treball de molinencs lligats al món del cinema. Però això no és només un fet del present, ja des dels seus orígens trobem exemples de la seva incidència a la vila.

El 5 de juny 1896 arribava el cinematògraf a Barcelona amb la primera projecció al Teatre Principal, i posteriorment arribaria a la vila a través d’atraccions de fira itinerants i festes en envelats situats normalment al “postango” (a la cruïlla de l’Avinguda València/Barcelona amb Pi i Margall). Aquestes atraccions anaven acompanyades de la figura d’un explicador que per 15 o 20cts. llegia els títols dels films a qui no sabia de lletra.

Les sales de projecció

A principis del segle passat es van començar a instal·lar els primers cinematògrafs que projectaven regularment pel·lícules mudes als cafès de la vila. El cinematògraf Puig (1900) situat al carrer Carril, fou dels més antics que es coneix i funcionava els dies festius, així com el Cafè de l’Alhambra, situat a una cantonada de la Plaça de la Vila (actualment “la Caixa”), anomenat Cinematògraf Moderno (1904-1905). D’altra banda també es van situar a l’Avinguda de València, el Cinematògraf Molinense (1908) i el Cafè Nou al Passeig Pi i Margall (1909).

Després de la regulació sobre les sales de projecció (1908), s’obren el Cinema Delícies (actualment, Taller Savoy) i el Cafè Las Columnas (actualment, Ferreteria Ustrell), als voltants de 1912, com a sales exclusives per a la projecció cinematogràfica. En aquestes sales, les pel·lícules ja solien anar acompanyades de música de piano.

Es fa evident l’activitat d’aquestes dues sales a la revista local Festa (1913-1917), on s’hi publicava un apartat dedicat al cinema, al qual es feia crítica de les pel·lícules que s’hi projectaven:

“Por los caminos del cielo, de la casa Pasquali, a no ser per la fotografia detestable de que està possessionada, fora una cinta digna d’admirar per lo perillós d’algunes escenes.”

Una altra curiositat que podem trobar en aquesta revista, es manifesta en un article que denota una certa rancúnia cap a l’actriu Margarida Xirgu:

“Ha arribat de sa tournée per les Amèriques la actriu catalana (aixís era abans) Margarida Xirgu (…) també ens ha informat de que havia renyit amb el seu empresari (…), però lo que s’ha callat ha sigut les causes de les qüestions, que segons rumors són de que dit empresari no feia prou diners per ella. Acabats els quartos, acabades les amistats.”

Més endavant, el 1918 es crea la Federació Obrera, fundada per obrers i jornalers d’ideologia republicana, però no va ser fins el 1924 quan s’hi va instal·lar un cinematogràf que havia arribat a acollir fins a 750 persones per projecció.

L’any 1921 es funda el Foment Agrícol, Industrial i Comercial a partir del Centre Catalanista i entitats afins a la Lliga Regionalista, que crearan una secció de cinema.

La Joventut Catòlica, el 1925, crea la seva pròpia secció de cinema que rivalitzarà amb el Foment, donant peu a una picabaralla cinematogràfica de rerefons ideològic gràcies a la qual els molinencs sortiran guanyant, ja que feia aquestes entitats més competents.

Amb l’arribada del cinema sonor a la Ciutat Comtal, cap al 1930, sorgeixen problemes econòmics en aquestes entitats, que se sustenten en bona part per les projeccions cinematogràfiques. La disminució d’espectadors a aquestes sales és deguda a que molta gent agafava el ferrocarril per anar als cinemes de Barcelona a experimentar aquesta nova manera de gaudir el cinema.

Finalment el 10 de gener de 1931 es projecta al Foment Cultural i Artístic el primer film sonor a la vila: Melodies de Broadway.

Molins de Rei com a escenari cinematogràfic

Ja durant aquest període descrit fins ara, Molins de Rei havia sigut escenari d’algun rodatge, talment com ara, de tan en tan, es converteix en un plató cinematogràfic per espots publicitaris o directors de renom com Pedro Almodóvar.

En primer lloc trobem el film Misteri de dolor d’Adrià Gual, rodada el 1914 en un entorn rural de Molins de Rei difícil de reconèixer, però que així consta al registre de la Filmoteca de Catalunya. En un àmbit ben diferent, trobem un documental polític del 1937, en que es descriu l’arribada del president d’Euskadi a Catalunya passant per diverses poblacions, essent una d’elles Molins de Rei, (citada com a Molins del Llobregat), on podem veure durant pocs segons imatges de la Plaça de la Vila i la Carretera General. D’altra banda, la cinta més extensa i curiosa rodada en pel·lícula muda a Molins de Rei, és un documental publicitari de 1918, de la fàbrica de conserves Manufacturas A. Pedrerol, on es mostra el procés de fabricació des de l’arribada de la conserva fins al seu envàs i distribució. La intenció de la cinta és mostrar transparència i el valor del treball ben fet, així com la innovació en l’ús d’un mitjà relativament modern per anunciar-se en aquell temps.

Present i futur del cinema a la vila

Des d’aquesta mirada als orígens del cinema a Molins de Rei es fa palès el lligam de la nostra vila amb el setè art, tot i que ha patit diferents alts i baixos al llarg de la seva evolució. Fins als anys vuitanta encara trobem sales de projecció permanent, però amb l’aparició de les sales multi-cine, l’activitat cinematogràfica a la vila era pràcticament nul·la. Això canvia a partir de l’impuls que promou el Cineclub Hal2002, i la recuperació del Festival de Cine de Terror (hereu de les 12 hores de terror), així com la creació de la mostra de curts Kurtinstant, entre d’altres iniciatives més alternatives, com les que promou La Mola. La situació actual ens situa davant la incertesa de quin és el destí del cinema a la vila, però cal tenir present que la seva pervivència és a les mans de tots els molinencs de l’avui, i del demà.

Sergi Cardona Garnés / Irene Marín Martinez