Jaume Cabré va realitzar una trobada amb els seus lectors a la Biblioteca Pau Vila el passat 4 de novembre. L’escriptor va centrar la seva xerrada en l’ofici d’escriure i en el procés de creació de la seva darrera novel·la, «Les Veus del Pamano».
Per en Jaume Cabré el fet d’escriure arrenca irremeiablement del fet de llegir: “Si m’ho estic passant tant bé llegint, puc ser capaç de crear una història que repercuteixi en la gent com aquesta ho ha fet en mi.” Ser escriptor no és fàcil, de fet, va trigar sis anys en escriure Les Veus del Pamano i quan comença un llibre es pren el seu temps i s’endinsa en el que escriu: “jo no redacto els llibres, els visc!”. Per aquest motiu, els personatges sovint se li rebel·len o tenen vida pròpia. Va explicar que ell comença a escriure a poc a poc, construint moments, sense mapa ni brúixola, que a vegades hi ha boira o no hi ha camí, i només es queda amb el que li enamora. No sap mai quan una novel·la està acabada i, parafrasejant les paraules de Paul Valery*, va dir que “Una novel·la no s’acaba, s’abandona.”
En Jaume Cabré no es considera un escriptor temàtic, sempre persegueix la vocació d’escriure una història universal, que funcioni en qualsevol temps i lloc. Amb Les Veus del Pamano no es va plantejar escriure una novel·la sobre la memòria històrica i un cop la va publicar li van comentar si ho era. En canvi, ell es defineix com un escriptor argumental: “tinc una història al cap que m’agrada i la converteixo en una novel·la”. No hi ha cap mètode, el seu problema és que ha d’escriure, i escriu.
*“Un poema no s’acaba, s’abandona.” Pau Valery.
Text: Glòria Massana
Vídeo: Irene Terrón.
