La fotògrafa ha presentat el llibre que està editant per Verkami a La Barrina, on ha explicat totes les anècdotes que li han sorgit en la seva elaboració.
La fotògrafa Paula Artés ha presentat aquest dilluns el seu primer fotollibre, ‘Fuerzas y Cuerpos’ a La Barrina. Tot un projecte personal en què combina la seva obra fotogràfica amb els textos del comissari d’art Oriol Fontdevila amb l’objectiu d’ensenyar al lector què hi ha rere un cos invisibilitzat a Catalunya. Al cap i a la fi, la idea que ha cercat capturar Artés no ha sigut una altra que retratar «una policia que quan està operativa ens resulta invisible, però que només acabem coneixent quan salten escàndols mediàtics».
La tasca d’Artés no ha sigut una altra que fotografiar els espais on operen i treballen els agents de la Guàrdia Civil a Catalunya. Des de la seva comissaria central a Sant Andreu de la Barca, fins als espais de l’aeroport de Barcelona, passant per les bases al Port de la capital. L’objectiu: visibilitzar «els espais de control als quals els ciutadans no tenen accés». Li ha sigut fàcil accedir? Gens ni mica.
«Vaig començar a demanar els permisos per poder dur a terme el projecte, però reiteradament em xocava amb una paret; al final, però, una vegada dins tot van ser facilitats», narra la fotògrafa. Fins i tot assegura que va entrar a espais «que em van fer plantejar si a ells els hi convenia que jo fotografiés o no». Sales plenes d’armes, despatxos amb multitud de pantalles de videocàmeres, la bandera d’Espanya beneïda per la Reina, etc. Elements que va viure i veure en primera persona i que ara vol difondre per tot el territori nacional i estranger. De fet, el volum l’ha editat tant en català com en castellà i anglès.
La imatge
Cal posar de relleu que, encara que el fotollibre tracti a la Guàrdia Civil, en el seu interior no es veu cap agent. Tot al contrari: l’únic que hi ha capturat són els espais de control. Zones a les quals va accedir l’any 2016, però que fins ara no ha aconseguit dotar-les de cert ordre i context per poder publicar l’exemplar. Tot plegat, perquè «la imatge en tot moment és molt important, però era necessari intercalar-la amb un text i un bon disseny», explica.
A més, s’ha de tenir en compte un segon aspecte a destacar respecte al seu contingut: totes les editorials a les quals ha presentat la maqueta s’han negat a produir-la per por a represàlies. «Totes deien meravelles del llibre, però ningú es volia mullar a publicar alguna cosa així», lamenta Artés. Un veto, però, al que ha decidit cara: finalment serà ella mateixa qui s’autoediti el llibre mitjançant un micromecenatge de Verkami.
La campanya
Artés és realista respecte a les possibilitats del llibre: «Si arribo a aconseguir els diners, el publicaré; si no, no el publicaré», admet. Per ara, la campanya engegada a Verkami el passat 4 de desembre porta més de 3.000 euros recaptats dels 7.800 euros que s’ha marcat com a fita. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que totes les persones que decideixin fer un donatiu a l’artista, aquesta els hi enviarà un exemplar en cas que el pugui tirar endavant. En cas que no sigui així, se’ls hi retornaran tots els diners.
