El dia que Molins de Llobregat va passar a ser Molins de Rey

El 25 de gener es compleixen 75 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Molins de Llobregat, amb un llançament previ de projectils. L’exèrcit republicà no va poder fer volar pels aires el pont de Carles III i mentre molts molinencs van viure el dia amb temor, altres van trigar ben poc en posar-se la camisa blava.

Postal amb el pont de Carles III amb matasegells de 1928 // Wikipedia

Postal amb el pont de Carles III amb matasegells de 1928 // Wikipedia

Era el 25 de gener de 1939 quan les tropes franquistes entraven a Molins de Rei, anunciant el final de la Guerra Civil amb la caiguda imminent de la ciutat de Barcelona i evidenciant que el Llobregat no havia estat un nou Jarama com alguns esperaven. Creuar el riu Llobregat es plantejava com un repte que podia posar en problemes a les tropes franquistes però el cert és que ho van fer sense moltes dificultats a Martorell i el 25 de gener al migdia ja ocupaven Castellbisbal i el Papiol apropant-se al que encara era Molins de Llobregat.

Tot i això, els esforços es centraven en frenar l’arribada de les tropes des d’Horts del Llobregat (Sant Vicenç dels Horts) creuant el pont de Carles III. La resta de ponts entre Molins i el delta del Llobregat havien estat volats. El matí del dimecres 25 de gener un grup de minadors feia treballs per volar el pont protegits per una tanqueta mentre una bateria d’antitancs situada on ara es troben Ciments Molins disparava contra el pont. A primera hora de la tarda van explotar les càrregues de trilita posades al peu del pont però el resultat va ser lamentable: no va caure cap dels seus pilars. Segons explica l’historiador Jordi Amigó en el llibre “Guerra Civil i franquisme a Molins de Rei” (editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i disponible parcialment a internet), tot apunta a que un dels encarregats de posar els explosius, conegut com Salvadoret, va boicotejar-los. Amb la voladura fracassa del pont, les tropes republicanes van fugir ràpidament de Molins de Llobregat. Estava tot perdut.

Les tropes franquistes van ocupar Sant Vicenç i es van dirigir directament a Roses del Llobregat (Sant Feliu), un punt considerat més estratègic que Molins. Quan va arribar el moment d’ocupar el municipi, ho van fer bombardejant. Ho demostra l’impacte d’un dels projectils al número 54 del carrer Jacint Verdaguer. En el llibre escrit per Amigó també es recullen altres efectes de l’atac franquista: un balcó ensorrat, vidres trencats a la Federació Obrera i la destrucció de la caseta que protegia la bàscula de la plaça de la Bàscula (que poques hores després passaria a anomenar-se plaça Espanya).

A primera hora del vespre, el 5º Tabor de Melilla, sota les ordres de l’Exèrcit de Navarrava creuar el pont de Carles III i va entrar a Molins de Llobregat, que a partir d’aquell moment, va passar a ser Molins de Rei. El 1r Tabor de Melilla, per la seva banda, es va dirigir a Santa Creu.

El llibre “Franquisme al Baix Llobregat” (editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i disponible parcialment a internet), en el que també escriu Jordi Amigó, recull el testimoni de Josep Font, un molinenc que narrava així les primeres hores amb els feixistes a Molins de Rei: “L’entrada de la Casa de la Vila estava atapeïda de gent, de militars i prohoms nacionalistes que els donaven la benvinguda i els oferien llur cooperació. (…)Sortiren al carrer els primers molinencs disfressats amb camises blaves i boines vermelles. Mai no vaig poder capir d’on diantre les havien pogut treure, ni tampoc comprendre com alguns tenien la barra de portar-les. (…) En passar pel carrer Major ens feren alçar el braç dret amb la mà estirada”.

En un excel·lent capítol dedicat als darrers dies del Molins de Llobregat republicà al llibre “Guerra Civil i franquisme a Molins de Rei”, també es recull l’experiència de Pere Madorell, que explica que estava amb la seva mare i una veïna al carrer Onze de setembre i prop de la cruïlla amb el carrer Verdaguer van veure alguns soldats. Ho rememora així: “I gent, allò, aclamant-los? No, no, no… Aplaudint-los? No, no res, en absolut, tothom tancat. O sigui, va ser una cosa, una mica, una mica… amb temor, diríem, eh? No va ser allò una entrada triomfal, ni molt menys”.

Amb l’arribada de les tropes feixistes també es va produir la tornada a casa de molinencs que van lluitar en el bàndol guanyador. A “Guerra Civil i franquisme a Molins de Rei” es recull el testimoni de Jesús Bonsoms, germà d’un soldat que va entrar amb l’11 Batalló de la V Divisió de Navarra: “A la carretera, a l’entrar hi havia tota la seva família que l’esperava, el capità li va donar permís perquè sortís de la fila i allà es veu que hi va haver una escena d’aquelles de pel·lícula”.

Pocs dies després, el dissabte 28 de gener es va constituir provisionalment una comissió gestora municipal i el 4 de febrer ja es donava per organitzat i instaurat el franquisme al ja anomenat Molins de Rey. Arribaven els anys més foscos de la història contemporània a Espanya, Catalunya i Molins de Rei.

El més immediat, a més dels nous governants locals, va ser el canvi de nom del municipi, dels carrers i la depuració de tot allò que fes olor a roig. Això, més enllà de canvis estètics i repressió, va comportar la mort de molinencs significats amb l’exèrcit republicà que no van fugir a l’exili. El 23 de febrer, nou molinencs eren executats al camp de la Bota (Barcelona).

  • Molinenc

    Fa 78 anys els molinencs van combatre un dels elements més reaccionaris i defensors del tradicionalisme i el feixisme, que era l’Església Catòlica. Avui en dia tenim un alcalde que porta com a pregoner al representant de la institució més reaccionària de l’actualitat. Per desgràcia els temps no han canviat tant

    • Josep Montella

      Doncs mes carca i pudenta que ERC o la CUP és molt difícil de trobar… Al cap i a la fi ERC és el partit feixista mes antic d’Espanya. Sou feixistes i a sobre parleu dels tradicionalistes com a feixistes??? Tu ets un analfabet polític i no no mes polític, nano!

  • Molins de Llobregat?

    Referent al titular:
    1- Em sembla que el dia que es va posar “Molins de Rei” va ser al segle XII i no l’any 1936.
    2- Es va dir Molins de Llobregat durant 5 anys, per tant, trobo exesivament desmesurat dir “El dia que Molins es va passar a dir Molins de Rei”
    3- I en tot cas, va passar a dir-se “de Rey”.
    Un cúmul de despropòsits bastant gran.
    4- L’article està molt bé. Em refereixo al titular. Sou molt sensacionalistes.
    A vegades amb aquest temes es juga molt i es diuen disbarats de totes les bandes.

  • AGM

    El meu pare va marxar a combatre l’exercit repressor l’any 1938 amb la quinta del biberó com era del desembre va marxar amb 17 anys i en les cartes que enviava a casa seva explicant el les vivències en aquella front, la adreça de casa seva era a Molins de Rey i no Molins de Llobregat.

    • Jordi Casas

      Molins de Llobregat va ser entre el 1931 i el 1936.
      Tot i aixi ningú en parla mai.

      • AGM

        Gràcies Jordi per la informació, ven segur que deus estar millor documentat que jo.
        Jo només tinc les cartes del pare.

      • Josep Montella

        Nois, reivindicar una merda de nom inventat fa dos dies quan teniu un des de el segle XII és fotre el ridícul. Visca Molins de Rei i m’aixugo el cul amb Molins de Llobregat!!

  • Pingback: Asier Baiona: Prohoms molinencs | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: Imatges centenàries i un pregoner dels d'abans mostren la història de l'Associació Obrera al pregó de la Festa Major | Viu Molins de Rei()