Albert Botran: Bildu a Molins de Rei

El passat dissabte 30 de juliol, va visitar Molins de Rei Lorena López de Lacalle, diputada foral alabesa per la coalició Bildu, en un acte que va omplir de gom a gom la Traska Truska. Va fer-ho convidada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI), i a la taula l’acompanyaven el diputat Toni Strubell i el portaveu de SI a Molins de Rei, Jordi Casas.

Bildu ha generat molta expectativa en l’entorn de l’independentisme català. La seva irrupció en el panorama electoral basc ha estat sorprenent, esdevenint la primera força en nombre de regidors i la segona en nombre de vots, i aconseguint el poder en institucions com l’ajuntament de Donosti i la Diputació Foral de Guipúscoa (cal dir que al País Basc, les diputacions tenen un paper polític molt més rellevant que no pas als Països Catalans).

A banda d’aquests grans resultats, l’expectació que ha generat Bildu es deriva de dos factors més. D’una banda, representa una nova etapa en la lluita independentista basca, caracteritzada per la decisió de l’independentisme d’arraconar la lluita armada, iniciada fa mig segle. L’espanyolisme ha escenificat novament el seu escepticisme davant aquesta nova etapa, desacreditant aquest posicionament com a mesura purament tàctica, sense valor de fons. López de Lacalle es va encarregar de desmentir aquesta visió, aclarint que la decisió és ferma perquè sorgeix d’una reflexió profunda sobre la necessitat de posar fi al conflicte armat. Qui segueixi una mica de prop la realitat de l’esquerra abertzale s’adonarà que, efectivament, aquesta és una decisió madurada al llarg dels darrers anys. El conflicte basc, que ha generat patiment a famílies de totes les sensibilitats polítiques, d’ara endavant es manifestarà per vies exclusivament polítiques.

De l’altra banda, l’interès que genera Bildu es desprèn del fet que representa una reunió (de fet, això significa bildu en èuscar) de diferents tradicions polítiques i organitzacions, les principals de les quals no tenien cap nexe d’unió anterior: l’esquerra abertzale procedent de la tradició d’Herri Batasuna; Eusko Alkartasuna, originada per una escissió del PNB l’any 1986; i Alternatiba, una escissió d’Ezker Batua (Esquerra Unida) sorgida l’any 2009.

Sens dubte, aquesta unió resulta molt atractiva a ulls de l’independentisme català. Ara bé, de quin tipus d’unitat política estem parlant? López de Lacalle va explicar que el procés de confluència que porta a la creació de Bildu és llarg, que s’ha fet a través de posar en comú programes i objectius polítics, i que té diversos ingredients que li proporcionen uns continguts ideològics d’esquerres que enforteixen la reivindicació independentista.

La ponent va anar oferint punts de vista sobre la política que contribuïen a fer-nos la imatge d’allò que Bildu representa per a totes les persones que l’han votat. Segons López de Lacalle, la política ha de lluitar contra el predomini dels poders financers sobre el poder democràtic. Paraules que si haguessin estat pronunciades per algú altre potser s’haurien considerat “antisistema”. La política també ha de fugir de l’acomodament, i per això Bildu s’ha desprès dels sectors més integrats al sistema, tant d’Eusko Alkartasuna com d’Ezker Batua (vegeu aquest vídeo, no té pèrdua). I cal defensar els serveis públics i usar la fiscalitat com un instrument anivellador de la riquesa, una afirmació que a ulls de molts independentistes neoliberals tindria ressonàncies perillosament bolxevics.

Per cert, sobre les protestes dels indignats López de Lacalle va oferir la següent reflexió: al País Basc no han arrelat tant… per la senzilla raó que allà ja existeix un teixit social i polític molt actiu, que recull les reivindicacions i que lluita pels principals objectius que ha anat posant sobre la taula el moviment del 15M.

Les idees que la representant de Bildu va anar posant sobre la taula feien que aquest actor desconegut anés prenent la forma de partit d’esquerres. Es tractava d’un conjunt de plantejaments polítics allunyats de la canterella que sol acompanyar algunes proclames d’unitat independentista, aquella de “primer aconseguim la independència i després ja decidirem si fem un país de dretes o d’esquerres”.

Sóc dels que penso que, efectivament, caldrà una unitat de l’independentisme per empènyer en la mateixa direcció i exercir el nostre dret d’autodeterminació, perquè per imposar-nos a un adversari poderós com és l’Estat espanyol ens cal la força de molta gent. Però aquesta unitat no crec que s’acabi expressant en la fusió dels diferents partits en un front patriòtic. La unitat s’expressarà en el treball en comú en diferents mobilitzacions i plataformes polítiques, com va ser el cas de les Consultes sobre la Independència o com pot ser-ho la creació d’una Assemblea de Regidors dels Països Catalans, òrgan sobre el qual va existir un consens absolut entre els representants dels diferents partits independentistes en el debat celebrat a l’Ateneu Mulei el passat 10 de maig.

Pel que fa un “Bildu català”, que no vol dir un front patriòtic, sinó una unió política independentista, d’esquerres (en la teoria i en la pràctica) i profundament arrelada entre el poble, també m’aventuro a dir que podria existir. Però si arriba a existir un Bildu català, allò important no serà la simplificació del panorama de sigles. Allò important seran les bases sobre les quals s’edifiqui aquesta nova força. Escombrant modestament cap a casa, penso que les bases que posava la CUP en el seu editorial d’ara fa uns mesos, Unitat independentista, van per aquí: un partit d’esquerres, allunyat al màxim dels vicis de la política professionalitzada (acomodament, cinisme, desconfiança), amb un arrelament popular i una fidelitat estricta als compromisos contrets amb el poble. Allò que vol ser la CUP, però sumant al màxim noves voluntats per l’alliberament nacional i social.

  • Roger Sàbat

    Ep Albert. Jo també, com tu, sóc dels il·lusos que encara creu que és viable una unitat independentista, tot i que a mi cada vegada més, tan me fotria que fos només d'esquerres, o de centre-esquerra, o de centre… Jo vull d'una vegada poder gaudir d'un estat independent i prou.

    • josep

      Ja pots esperar. Potser dintre de 20 generacions i no ho veuràs.

    • pep

      VAS BÉ CIRERER…

  • Pingback: Bildu explica la seva experiència política a Molins de Rei | Viu Molins de Rei()

  • carles

    jo crec que de cara a governar un país no es pot fer a les urnes amb una unitat independentista, ha de decidir sobre moltes altres coses que no seran la independència

    hi ha una cosa bén fàcil que se'n diu referendum, no sé perquè es té tanta por, referendum per quin estat volem, i prou.

    i un cop independents, seguirem lluitant per un estat realment socialista, just, ecologista i igualitari

  • Enric Piera

    Les classes populars a Catalunya ara disposen d´una força independentista, d´esquerres que pot arrelar al "cinturó industrial" de les grans ciutats. El projecte de la CUP ( com ha quedat demostrat aquest dilluns a la manifestació contra el tancament del CAP ) representa precisament això: "fidelitat estricte als compromisos contrets amb el poble".

  • Maria

    Realment cel.lebro l'oportunitat que Solidaritat ens ha brindat als molinecs de conèixer de primera mà la interessant experiència de Bildu i a l'aportació que pot fer en relació al debat sobre l'independentisme català. El problema a l'hora d'etiquetar ideològicament el sobiranisme, i abans de dir que l'independència s'ha de construir exclusivament des de l'esquerra, com afirma l'Albert Botran, cal recordar que "la bossa" més gran d'independentisme que hi ha a Catalunya es troba segurament a Convergència, que com tothom sap, no és un partit d'equerres; és a aquests que cal captar i això només es pot fer des de la transversalitat. Un cop independents, ja veurem si Catalunya la governa la dreta o l'equerra…

    Respecte als comentaris de l'Enric Piera, dir que a la manifestació contra el tancament del CAP hi havia gent de tots els partits polítics, i no només de la CUP, com sembla desprendre's del comentari, a més de molts ciutadans anònims…potser s'ha fet un embolic amb les sigles CUP i CAP?

  • Fernando

    Mucha gente vota a un partido de derechas porque se siente engañado por las supuestas izquierdas. Por eso es muy importante que exista una opción como la CUP que recupere la ilusión de la gente.

    La independencia interesa mucho mas a la gente de izquierdas porque estamos hartos de ver como nos recortan mas derechos que en otros lugares. No hemos de convencer a los dirigentes de CiU de nada sino que hemos de conseguir que la gente les deje de votar y tenemos que desenmascarar todo lo que estan haciendo.

    Tenemos que dejar de lado a los partidos tradicionales y ayudar a crecer a partidos nuevos y de izquierdas como la CUP. La prueba esta en las municipales. La unidad de ERC+CUP+SI hubiera sido un fracaso.

    Y en la manifestación habia gente de todo pero quien lo organizó y se movió fue la gente de la CUP. Los otros solo vinieron para salir en la foto y poco mas.

    Y sobre Bildu todo el mundo sabe en el pais vasco que los de EA eran 4 gatos y en verdad el grueso del exito de Bildu han sido los votantes y exvotantes de HB. Ahora sin atentados de ETA la gente lo has vuelto a votar com en el pasado. Yo tengo familia en San Sebastian y ya nunca votaban a HB por el tema de la violencia pero los han vuelto a votar porque son un partido diferente al resto y que no estan para vivir del cuento.

  • Maties

    Actualment l'únic que afavoria una millora en el benestar de tots els catalans és la independència. Per tant, el que té que primar devant de tot és un front comú independentista sense condicions ideològiques. Un cop lograda la independència i amb un estat democràtic propi podem decidir en cada crida a les urnes quin estat volem. Però no ens distraguem en posar més condicionants que sino no ho lograrem.

  • Xavier

    Una petita correció: Jordi Casas és el coordinador local de Solidaritat Catalana per la Independència
    de Molins de Rei

  • Enric Piera

    Com va dir una senyora a l´assemblea que es va dur a terme al pati del CAP…¿ on està tota la gent de Molins de Rei ? ningú llevat de la CUP va engegar cap protesta, cap enganxada de cartells. Ni un dels partits polítics va fer rés fins que aquesta convocatòria es va fer. M´alegro que els partits es sumessin, i particulars. Jo personalment no esperava cap paraula de reconeixement, però tampoc retrets per haver aconseguit mobilitzar la gent.

    • marcel

      Hace un más de un año se suprimio el servicio 24 horas de urgencias en Molins de Rei, en el antiguo CAP ¿donde estaba el Sr.Enric Piera ? estaba en ERC donde no dijo nada ni promovio ninguna actuación, claro en esos momentos gobernaba un tal Tripartito de izquierdas en la Generalitat. . Incluso se permitio el lujo de defenderlo bajo el pretexto de un servicio de ambulancias perfecto, este mismo Sr.Enric Piera defendio hasta la extenuación la zona azul de la Granja donde las personas tenian que pagar (muchas de ellas personas con problemas de mobilidad) para ir al CAP. Pero ademas para más INRI defendia los sueldos de los politicos del anterior gobierno municipal, diciendo que sino tenian esos sueldos nos gobernarian solamente gente con poder economico. Y ahora por arte de magia el “funcionario” porque este señor es funionario de la Generalitat nos quiere ofrecer bajo el manto de la CUP el adalid de las causas que antes defendia ahora esta totalmente en contra. En definitiva el cambio de chaqueta es impresionante y esta es la persona que representa este movimiento

      • Enric Piera

        Marcel, estas histèric. Primer, quan es va retallar el servei ERC va fer un comunicat. T´el podries llegir abans de parlar. Després, per promoure una actuació com la de CiU de recollida de signatures que va ser un acte d´hipocresia política millor no fer rés. Per continuar: la zona blava de La Granja no afecta a tota La Granja, només a les voreres de l´ambulatori per garantir precisament que la gent amb poca mobilitat pugui aparcar i els veïns no deixin tot el dia el vehicle sense moure de davant el CAP, no diguis coses que jo no he dit, perque la zona blava solucionava els problemes de mobilitat dels pacients.

        • Enric Piera

          Pel que fa a la defensa dels sous, quins sous he defensat jo. Els dignes o els indignes. Fins quina quantitat ? Una cosa és que un polític guanyi un sou digne i una altra 60.000 euros l´any. I sobretot, em sembla mesquí que pretenguis inhabilitar-me per ser funcionari. Ets tú qui dona permisos per tenir opinió a la gent ? des de quant ser funcionari públic és un delicte ? sou els de CiU ? Us penseu que sou els "amos" de Catalunya ? Tens tú més dret que un funcionari a opinar ? quí t´has cregut que ets ? Intentes desacreditar-me per desacreditar les protestes però per sort l´esforç inicial ja ha estat recollit per la ciutadania.

  • el predicador

    20-11-2011 es la fecha que en que todos los movimientos de liberacion nacional de la peninsula iberica tendrian que ir en cualicion a las eleciones generales.