El model d’immersió lingüística es posa a debat a l’Ateneu Mulei

Arrel de la sentencia del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística, l’Ateneu Mulei va organitzar una conferència sobre aquest tema el passat 20 de gener. Els membres de l’ateneu molinenc va convocar aquesta conferència amb l’objectiu de comprovar i entendre la situació i els perills en el que es troba aquest fenomen a les escoles, qüestionat per la justícia.

L’acte es va dividir en dos blocs. D’una banda, es va donar una visió del tema des d’una perspectiva general envers Catalunya, i d’altra banda, es va especificar la situació a Molins de Rei. El primer en agafar la paraula va ser  Pere Mayans, cap del servei d’immersió i  ús de la llengua catalana del Departament d’Educació de la Generalitat, que va explicar tots els antecedents sociolingüístics que envolten aquesta immersió. Remarcà especialment el problema de la formació dels professors d’educació secundària i dels professors d’Universitat. Respecte aquests últims, va ressaltar que “no tenen el nivell de català adequat” i fins i tot va criticar “la seva manca d’interès en adquirir-lo”. Actualment, a les universitats no hi ha una uniformitat lingüística, cada professor escull la seva llengua particular.

En segon lloc, el periodista del diari Ara i autor del llibre Boadella & Cia, Albert Balanzà, va repassar l’origen i l’evolució de la creació d’un partit espanyolista com és Ciutadans de Catalunya, en el que el conflicte lingüístic juga un paper molt important, com explica Balanzà en el seu llibre. El periodista va complementar la història de la immersió lingüística, apuntant que el primer centre que la va posar en pràctica va ser l’escola “Lluís Millet”, de Santa Coloma de Gramanet.

D'esquerra a dreta: Marta Espona (cap del Servei Local de Català), Anna Farrés (responsable del programa de nova immigració), Albert Balanzà (periodista del diari Ara) i Pere Mayans (cap del servei d'immersió lingüística de la Generalitat de Catalunya). // Ateneu Mulei

Marta Espona, responsable del Servei Local de Català de Molins de Rei va explicar l’activitat del consorci per la normalització lingüística, l’objectiu bàsic del qual és “fomentar el seu ús social, sense entrar en l’àmbit de l’educació”. La directora va remarcar que aquest servei està més relacionat amb la integració, que no amb la immersió. A banda, va aportar dades molt significatives que concretaven a  Molins de Rei: l’any 2001, només el 3% de la població desconeixia l’ús del català, enfront els percentatges tan alts que rondaven a les rodalies del Baix Llobregat. Una de les activitats més satisfactòries realitzades recentment rep el nom de “parelles lingüístiques” que promou l’aprenentatge del català per al col·lectiu estranger.

Per últim, Anna Farrés, responsable de l’àrea de ciutadania i immigració va explicar el projecte creat l’any 2007 envers l’ús de la llengua catalana, que rep el nom de “Taller de coneixement de l’entorn”. L’objectiu és donar a conèixer l’ idioma i, a la vegada, l’espai geogràfic del municipi, per tal de crear un ambient de vinculació amb la vila. La responsable del projecte va assegurar que “l’eficàcia i l’avaluació d’aquest projecte és “100% positiva”.

L’acte va concloure amb un torn de precs i preguntes per tots els assistents de la sala, entre els quals es trobaven membres del consistori i diversos molinencs i molinenques interessats per la immersió lingüística.

  • Guillem

    La xerrada va ser el dijous 20 de gener!

  • El model d’immersió lingüística es posa a debat a l’Ateneu Mulei http://t.co/zjZqIjR vía @viumolinsderei

  • Elvira Linda

    Si los cuatro viven y cobran de este tema ¿qué queréis que digan?que el sistema es inmejorable, por supuesto.¿porqué no se aplica el sistema utilizado durante la república ? : 2 líneas de comienzo .Los niños empizan a estudioar en su lengua materna, como siempre ha defendido Rosa Sensat.Y cada año se incorpora una clase en la otra lengua.De forma que al acabar los niños dominan perfectamente catalán y castellano sin traumas.Y sin los inconvenientes de los niños castellano parlantes de empezar a estudiar en una lengua que no es la materna.

  • sisiloquedigais

    Si si, mucha inmersión pero el que tiene 1000€ al mes para gastarse en sus hijos lo lleva al colegio alemán o al liceo frances, como los hijos de los diputados de CIU, ERC, Solidaritat y otros partidos ultranacionalistas que se sienten tan catalanes donde el catalán no ocupa ni un 20% de las clases.