Jose Polo

L’adéu, escollit, d’en Joan Ramon Casals

Sembla que Molins de Rei ha estat una eina en la carrera política d’en Joan Ramon Casals. D’un jove reformista que va pactar amb els socialistes i va recuperar la centralitat política del seu partit a la Vila ha passat a ser el sènior de l’independentisme més reaccionari.

En defensa de la pluralitat

El 18 de setembre vàrem trobar un grup de nois i noies capitanejats per un adult just quan acabaven de tapar el rètol del PSC. Quan vaig cridar-los l’atenció, sorprenentment, van mantenir una actitud de justificació de la seva malifeta en nom del referèndum.

Francesc Castellana: El bé de l’estabilitat, el sacrifici del compromís

Amb la decisió abstencionista de la CUP, element determinant, sols CiU i PSC poden pactar una majoria estable de 11 regidors sense oblidar que junts sumen quasi el 48% dels vots. Fan el pacte els qui poden fer-lo per donar estabilitat i després d’un acord programàtic que els hi permet. Ha guanyat el Molins primer, ni les polaritats nacionals ni les de l’esquerra-dreta. Ho ha volgut la ciutadania i l’acció política que d’ella se’n deriva.

Francesc Castellana: Eleccions primàries o eleccions locals, un debat innecessari

Uns i els altres, els independentistes i els unitaristes, sobreposen el debat de la independència al debat de la democràcia local a cada municipi. Ara però el que correspon es exercir la democràcia local. Hem de fer unes eleccions molinenques, i demanar la participació activa de tots els vilatans, estiguin o no per la independència, o pel federalisme, o per qualsevol altra opció.

Francesc Castellana: Santa Creu d’Olorda, una reivindicació de l’Ajuntament de Molins de Rei

Em pregunto el perqué ara volem incloure en el nostre terme municipal l’ermita de Santa Creu, i si som capaços de finançar en solitari la seva reconstrucció en aquests moments de crisi. Em sembla que comencem la casa per la teulada, sinó és qué no fem un pas enrere, al convertir-ho en un problema de límits del terme municipal. El fonamentalisme identitari no té límits en la seva ingenuïtat.