Agenda Molins de Rei

Tots els actes de Molins de Rei estan recollits a l’agenda de Viu Molins de Rei. Aquí hi trobaràs activitats culturals, exposicions, concerts, festes, teatre, oci, esports i molt més.
Si trobes a faltar algun acte pots afegir-lo des d’aquí.

Abr
5
Ds
Nit de monòlegs amb Fem Riure @ Ateneu Mulei
Abr 5 @ 21:00 – 23:00

1509167_10153938925315511_1891428405_nNit de monòlegs d’humor amb cinc monologuistes en català.

Entrada inversa: No pagues res per entrar, en acabar l’espectacle, si t’ha agradat, paga el que et plagui.

Els cinc monologuistes que actuaran a l’Ateneu Mulei, segons la descripció donada pels organitzadors:

* JOSEP CATALÀ
Considerat com un dels residus tòxics més perillosos del submón industrial tarragoní, Josep Català és prou pedant per afirmar que “el meu estil beu de les fonts de l’stand-up clàssic americà: Allen, Hicks, CK, Stanhope… ironia àcida i crítica social, amb un punt d’anarquia”. Però en realitat no és més que un altre monologuista de merda que fa bromes sobre el seu penis.

* PAU DURAN
És molt formal. Es fa amb tothom, té molts amics. Fins i tot en té de pijos i fatxes; cal conèixer l’altre bàndol. No és llest, no és ric. És ben plantat, però tampoc es treu partit. Té bones idees, però se li obliden. Tothom mana més que ell, sobretot en el que l’afecta personalment.

* TONI MATEOS
Sagitari, friqui, hipster, més reusenc que el general Prim i l’Almendrina. De petit sempre demanava un Scalextric. Mai l’hi van regalar. Els seus pares li deien que els reis d’Orient no s’atrevien a entrar al seu barri. El van enviar a un col·legi de pagament perquè estudiés i els hi van retornar els diners. Actualment sobreviu com a monologuista de fortuna.

* EL MATTEO
El Matteo parla sempre en català, encara que sigui més italià que la pizza. Algunes fonts, en canvi, assenyalen que és més català que les anxoves de l’Escala, malgrat el seu curiós accent. Murri i masclista, com qualsevol bon italià, ens explica les seves vivències en una Catalunya rica (en coca) i plena (de prostíbuls).

* ANA VERA
Una xarnega amb el salero del sud i el seny català, marcada pels anys 80, ens presenta família amors sense tenir gaire clar si és ella la rara o si els altres no són normals. És oberta, però sense passar-se, que va anar a un col·legi cristià. Els acudits que surten de l’Ana Vera sempre són frescos.