El Fals Superàvit municipal: ara i aquí. I ahir.

Haig de reconèixer que no acabo a acostumar-me a la impunitat amb la qual escriu l’esquerra molinenca quan parla de Molins de Rei i com pretén en tot els seus discursos, mocions i pamflets acabar tirant la culpa de qualsevol situació a la dreta espanyola. L’últim article de Josep Raventós és una mostra d’això.

Resulta que, per a poder atacar el pla, exclusiu de l’esquerra en el govern, PSOE i Podemos, de convertir el superàvit dels ajuntaments en finançament de l’Estat a canvi d’una teòrica devolució necessita parlar de la LRSAL aprovada pel Govern popular en 2013. Potser és la seva voluntat acadèmica d’ensenyar al lector, però, si és així, potser és convenient proporcionar unes dades que nostre volgut Josep oblida. En 2013 el PP havia estat el partit més votat en les eleccions municipals de 2011, amb el 37,53 dels vots, tenint més municipis, alcaldes i regidors que el segon partit, el PSOE. Pensar que el Partit Popular tenia la voluntat de destrossar el municipalisme sent ell la força municipal més important de la nació només pot venir d’un pensament irreflexiu o sectari.

La LRSAL va poder ser una mala llei, una llei fallida o no, però no sorgeix perquè la dreta vulgui enfonsar el municipalisme si no per a superar reorganitzar l’administració local i la crisi econòmica, fallada de memòria una altra vegada de Raventós, que una esquerra, que només utilitza la política de despesa pública i impostos, no va saber afrontar. Però, anem, no ho dic jo, que ho assenyala la Llei en el seu preàmbul, en la primera frase: “La reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, en la seva nova redacció donada en 2011, consagra l’estabilitat pressupostària com a principi rector que ha de presidir les actuacions de totes les Administracions Públiques”.

Però, segurament, el molinenc de carrer pensarà, aquests problemes eren dels madrilenys, perquè els nostres alcaldes i regidors sabien el que feien i la LRSAL o Llei Montoro no era necessària perquè com diu Raventós el nostre ajuntament és l’administració “que d’una manera més justa, equitativa i realista pot destinar recursos a posar solucions als diferents problemes que ens ocupin”.

Que bonic, llàstima que la història ens mostri altres coses: l’any 2010 el deute públic de Molins de Rei era de més de vint milions d’euros (20.561.000 €) arribant al seu sostre, també és casualitat, l’any 2012, amb vint-i-un milions i mig (21.524.000 €. Des de l’aplicació de la LRSAL a l’any 2018 el deute públic de Molins va baixar a poc menys de catorze milions (13.739.000 €) i ja l’any 2019 ha tornat a ascendir el deute a gairebé quinze milions (14.711.000 €).

Fixem-nos en les dates, fins a l’any 2011 a Molins de Rei va governar l’esquerra, especialment Iniciativa per Molins, i la dreta no arriba al poder fins a l’any 2011, compartit amb el PSC. No crec que es pugui dir que aquest immens deute públic l’hagi creat la dreta. Es la esquerra de Molins qui ha creat gran part dels problemes estructurals de la vila i del ajuntament.

Aquest deute públic, que l’esquerra considera innòcua i irrellevant, obliga a Molins de Rei a donar als bancs, ( sí, sí als bancs), cada any gairebé dos milions d’euros, de manera que en l’última dècada hem lliurat en interessos més de vint milions d’euros (20.546.583,11 €) malgrat la qual cosa continuem devent com dèiem aprox, quinze milions d’euros.

Amb aquestes xifres, parlar de superàvit és un sarcasme. No hi ha superàvit, només que tenim cash, per dir-ho d’alguna manera, perquè allarguem el nostre deute amb més préstecs d’entitats bancàries o financeres.

I, sento dir-ho, perquè puc enfonsar la seva carrera política en fer-ho, però Josep Raventós té raó en dir que la proposta del Govern “més progressista de la història d’Espanya” és una enganyifa i que el fals superàvit dels ajuntaments ha de quedar en les arques municipals. Però Raventós sap que si així passa el govern espanyol només tindrà, a priori, dues opcions davant la crisi econòmica que s’aveïna: o redueix la despesa pública o puja els impostos.

Finalment, si un analitza la reducció del deute públic entre el 2012 i el 2018, forçosament ha de concloure que un govern del PP a Espanya no va ser negatiu per Molins de Rei. Calia dir-ho i s’ha dit.

Antonio Valverde és portaveu del PP de Molins de Rei

Recomanacions personalitzades