Cent anys de vida al carrer Miquel Tort

Aquesta via de Molins de Rei celebra el seu primer centenari. El carrer Miquel Tort va ser el primer a unir el Rafael de Casanova amb el rec que fluïa per l’actual passeig del Terraplè, canviant la configuració del municipi per sempre més.

Camps situats a la cantonada entre el carrer Miquel Tort i l’actual passeig del Terraplè // Josep Reventós – cedida per Josep Montfort

Per alguns és el lloc on el Camell para per sopar durant la cercavila. Per molts és el carrer de Correus. Per altres, l’espai on jugaven de petits o cremaven fogueres per Sant Joan. Tots els molinencs han trepitjat alguna vegada les voreres del carrer Miquel Tort que, enguany, celebra 100 anys de la seva construcció.

Actualment, el Miquel Tort és un carrer cèntric, amb alts blocs de pisos i diversos comerços locals. Fa un segle tot just era un terreny ple de camps i horts amb un grup de cases típiques dels anys 20 propietat de la família Tort.

La riuada que ho va iniciar tot

“Per entendre com es va configurar la vila, cal esborrar la idea que es té”, assenyala Josep Monfort, president de l’associació Amics del Museu, per rememorar l’antiga configuració del centre de Molins de Rei. Abans del segle XX, era impossible construir a la part plana del municipi, ja que sovint el poble s’inundava per les fortes riuades procedents del riu Llobregat i del rec. Aquest canal travessava l’actual Passeig del Terraplè, entre plaça del Molí i l’edifici del Canal de la Infanta.

No va ser fins a la riuada de Sant Antoni de 1898 que els molinencs van decidir construir el primer terraplè de pedra. La riuada va inundar tot l’espai entre el canal i l’actual plaça Palau de Requesens. La funció del terraplè era separar el rec del nucli urbà, i alhora, protegir-la de futures riuades.

Placa que marca l’alçada de l’aigua durant la riuada de Sant Antoni a la plaça del Palau de Requesens // Rut Font

Els anys 20: prosperitat a Molins de Rei

La muralla va suportar les crescudes del rec i del Llobregat. Sumant-li l’expansió industrial i comercial i l’augment de població que Molins de Rei va viure a principis del segle XX, era necessari ampliar l’espai urbà. Per aquest motiu, entre el 1919 i el 1920, la família Tort, tradicional clan de terratinents, va decidir construir petits habitatges típics dels anys 20 a unes terres que tenien en propietat. “Eren baixos simètrics, amb un pati interior. Totes tenien un soterrani, ja que el canal es trobava per sota del nivell del carrer”, especifica Monfort.

El nou camí es va anomenar Miquel Tort per commemorar la mort el 1918 de Miquel Tort i Boix, propietari de terres i alcalde de Molins de Rei entre 1883 i 1884 i del 1887 al 1889. Segons el president dels Amics del Museu, era un home seriós i admirat a qui els ciutadans demanaven consell. A més, va ser membre fundador del Casino Familiar, una entitat cultural precedent del Foment Cultural i Artístic.

Al llarg de la dècada dels 20 també van prendre forma el carrer Doctor Barraquer i el Rubió i Ors, els quals encara conserven edificis de l’època, com l’estructura de l’escola el Palau i la comissaria de la Guàrdia Urbana. Juntament amb els tres carres, es van construir tres ponts idèntics per travessar el canal. Des de llavors, van ser els principals camins per anar des del poble als horts situats a l’altra banda del rec.

Tot i la modernització, algunes de les cases del carrer Miquel Tort conserven l’arquitectura original // Rut Font

El pas a la urbanització

Durant els anys vinents, el carrer Miquel Tort i la resta de travesseres del Centre Vila s’han anat adaptant a les noves necessitats de la població. “Si algú que va morir fa 40 anys es passegés per la zona, no ho reconeixeria”, comenta Monfort. Les onades migratòries dels anys 60 i el fet que molts molinencs van baixar a viure a la part plana del centre va canviar la fisonomia dels carrers.

La dècada dels 70 va veure com s’alçaven blocs de pisos i s’obrien nous comerços que han anat amagant els baixos construïts pels Tort i els horts i conreus que encara quedaven al sud del rec. Justament el 1977 s’hi va instal·lar l’oficina de Correus, establiment amb el qual molts molinencs relacionen el carrer. Quan el rec es va soterrar totalment el 1986 es va acabar de configurar la zona urbana coneguda actualment.

El carrer Miquel Tort s’ha adaptat a les necessitats dels últims anys // Rut Font

Segons Monfort, el rec va ser un dels principals camins que “va donar vida a la vila”. De fet, emmurallar el rec ha permès la construcció d’un dels carrers on han viscut i treballat, enviat cartes, vist passar el Camell i jugat a centenars de molinencs al llarg de 100 anys.

Recomanacions personalitzades