Sortir de la crisi no és regalar 200.000 € públics de les molinenques a certes empreses

El govern sociovergent de Paz i Sánchez vol repartir 200.000 € sense cap criteri, només a les primeres 90 empreses que ho demanin. Creiem que cal donar l’oportunitat a totes i que es prioritzin segons criteris socials, de sostenibilitat, i de viabilitat del projecte empresarial. Els diners són de totes les molinenques i no es poden regalar sense criteri.

Amb aquest tercer article, des de la CUP volem seguir posant sobre la taula diversos temes respecte als pressupostos que la sociovergència vol aprovar el proper dijous 25 de juny. En aquest cas, em centraré en els 200.000 € que es repartiran com a “ajudes a empreses”. Vull també que serveixi per entendre com funciona el dia a dia de la relació amb el govern de Xavi Paz (PSC) i Ramon Sánchez (JxM).

Va ser una proposta que ens van fer arribar per urgència una hora abans de la reunió del passat dimecres 17 per acceptar tramitar-ho pel Ple. Una qüestió de tal volum econòmic s’hauria de fer bé, tan quant als tràmits burocràtics com a la transparència i al debat polític, però no ha estat així. De nou, la sociovergència s’aprofita de la majoria absoluta per tramitar-ho per la via d’urgència..

A qui van dirigides les ajudes que vol aprovar la sociovergència?

Les bases que regulen a qui es donaran aquests 200.000 € es resumeixen en 1) cobrir el 50% de despeses com salaris, lloguers, mesures extraordinàries, costos financers i subministraments dels locals; 2) límit de 2.500 € per empresa, 3) atorgar-ho per ordre de sol·licitud.

La lectura que podem fer d’aquestes bases tant lamentables és fàcil:

Donarà per unes 90 empreses, davant diversos centenars que n’hi ha a Molins afectades per la crisi.

Com que s’atorgarà per ordre de sol·licitud, sense cap criteri, se’ls quedaran les 90 primeres empreses a entregar els papers. “Últim ximple”, vaja.

Estarem finançant amb recursos de tots els molinencs qualsevol classe d’empresa. Immobiliàries, benzineres…

No se subvencionaran les empreses que van malament, sinó totes (bé, les 90 amb més agilitat burocràtica a demanar-ho). No importa que fa 3 mesos es repartissin entre els propietaris 1, 1000 o 1.000.000 € en beneficis. Aquestes ajudes no tindran en compte la viabilitat de l’empresa o que hagi seguit tenint beneficis aquestes dates.

Què en pensem la CUP?

No vull deixar de valorar políticament aquest tipus d’ajudes a empreses privades: són 2.500 € a fons perdut, un petit baló d’oxigen. Si una activitat va malament, seguirà anant-hi (una empresa de 10 persones pot tenir, només en salaris, un pressupost superior a 300.000 €). Em recorda a l’antic proverbi xinès “dóna-li a un home un peix i menjarà un dia, ensenya-li a pescar i menjarà tota la vida”.

El que cal és una economia que funcioni, sòlida i arrelada. L’experiència de la crisi del 2008 ens fa pensar que algunes empreses hauran de tancar, però l’experiència també ens diu que el més gran error ha sigut no reconvertir l’economia cap a una de proximitat, de valor afegit, productiva, de primera necessitat, de productes essencials, i respectuosa amb el planeta.

Aprofitem, doncs, per dedicar els recursos públics de totes les molinenques ajudar a tota la població. I si es fa també amb les empreses, ajudem a sobreviure a aquelles que poden sumar per construir un món millor. Decidim cap on ha d’anar l’economia molinenca i d’arreu dels Països Catalans i fem-ho en les subvencions que es donen. No es pot ajudar a tothom, els recursos són limitats. És responsabilitat dels polítics no malgastar aquests diners. O el motiu d’aquestes ajudes és repartir-les sense criteri? Comprar vots? Què ens perdem? Els diners són de totes!

En aquest Ple també s’aprovarà el pressupost i les ajudes en matèria d’habitatge. Sorprenentment, tot i ser de llarg el principal problema a molts pobles, i entre ells Molins, les ajudes a l’habitatge es queden en uns escassos 70.000 € per garantir un dret bàsic com és el dret a un habitatge digne.

Què els vam proposar:

El passat 9 de juny, des de la CUP vam traslladar tan al PSC com a JxM la nostra proposta de Pla de Xoc (http://molins.cup.cat). Un pla que inclou 56 mesures urgents davant la crisi socioeconòmica que vindrà. Moltes d’elles podien ser aplicades als pressupostos. Però no hem tingut cap retorn per part del govern i al document de pressupostos que ens han passat no se n’aplica cap.

Tot i que la proposta d’aquestes “ajudes a empreses” ens les van fer arribar per urgència a una hora de la reunió per acceptar ser tramitat pel Ple, vam debatre-ho. Però, ja els vam dir que una qüestió de tal volum de despesa s’hauria de fer bé, tan respecte als tràmits burocràtics com a la transparència i al debat polític. També van decidir ignorar-nos.

Òbviament, sense temps a pensar-hi gaire, ja que se’ns acabava de presentar i se’ns demanava votar si s’admetia al Ple, vaig fer una sèrie d’aportacions a la mateixa reunió on se’ns explicaven per primer cop. De les quals, poques hores abans del Ple on ho volen aprovar, encara no n’hem rebut cap resposta. Formen part de tres blocs:

Que s’atorguin segons criteris socials i mediambientals i, per tant, es prioritzin les empreses que s’adaptin al Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, treballin per la sostenibilitat energètica i de residus, tinguin equitat de gènere interna, formin part de la indústria de producte essencial, tinguin qualitat contractual, viabilitat prèvia a la crisi de l’empresa, no destrucció de treball en els anteriors mesos, no hagin tingut repartiments de beneficis elevats en el tancament del 2019, utilitzin models cooperatius, formin part de l’Economia Social i Solidària, de la pagesia, comerç de proximitat, integració social, etc.

Que no només s’atorguin les ajudes per ordre de petició, sinó que hi hagi un període per acumular sol·licituds i s’ordenin segons els criteris del punt anterior. Així, les ajudes no serien pel més ràpid sinó per qui més les necessita.

Que s’excloguin de la possibilitat de presentar-s’hi empreses que exploten els treballadors, s’enriqueixen amb els drets fonamentals (com ara immobiliàries), o vulneren drets aquí o fora.

Seguim a l’espera de resposta, com amb moltes altres coses. Cap voluntat de negociar?

En el dia d’avui, seguim a l’espera de respostes de les múltiples propostes que hem fet, també de cara als pressupostos. Queda clara, ara per ara, la nul·la voluntat de negociar amb l’oposició. Sembla clar que el PSC i els postconvergents de JxM volen anar sols per aquest camí. Així i tot, no deixarem de denunciar el baix nivell de propostes com aquestes del govern i de fer propostes alternatives amb l’objectiu d’aconseguir una vertadera justícia econòmica i social..

Carles Ros, regidor-portaveu de la CUP

Recomanacions personalitzades