Mor Joaquim Pi, mestre de sardanes i un enamorat de l’Agrupa

El molinenc Joaquim Pi Quert, que va estar vinculat a l’Agrupa durant 50 anys, ha mort aquest dilluns a l’edat de 90 anys per causes naturals.

Joaquim Pi Quert va rebre una placa commemorativa de l’Agrupa l’any 2007 // Cedida

Joaquim Pi Quert (1929-2020) era un enamorat de la sardana i de l’Agrupació Folklòrica de Molins de Rei (Agrupa), on va estar vinculat durant 50 anys com a membre de la junta de l’entitat i com a responsable d’ensenyar sardanes als més petits.

Va entrar a l’Agrupa anys després de la seva fundació, quan la seu de l’entitat encara era al Foment. El seu paper va estar íntimament lligat a la secció de sardanes, així com també a l’àrea de manteniment de l’associació. De fet, va ser responsable d’aquest àmbit en les juntes de Jesús Buscà, Carme Poch, Josep Pujol i Pere Pahissa.

Molts també el recorden per ser un dels mítics organitzadors de la botifarrada que l’Agrupa fa durant la Fira de la Candelera. “Ell i la seva família sempre hi anaven dels primers, a posar-ho tot a punt i a fer les brases”, recorden l’actual president i secretària de l’entitat, Miquel Subirana i Alba Expósito, al Viu Molins de Rei.

La seva dedicació a l’Agrupa el va fer mereixedor l’any 2007 d’una placa commemorativa per ser soci de l’entitat durant 50 anys. Els que el van conèixer també el recorden com a una persona generosa i amb una gran passió per a la sardana.

Pere Pahissa, que va compartir amb ell la junta de l’Agrupa entre el 2002 i el 2007, remarca que “era un enamorat de la sardana, per a ell era una riquesa nacional”. Una riquesa que va voler transmetre a les noves generacions i sobretot als seus fills i nets, que també es van implicar en la secció de sardanes de l’entitat durant anys.

Pi també era un enamorat de Molins de Rei. Un dels seus nets, Sergi Ruiz, recorda que sempre els explicava anècdotes del municipi, sobretot relacionades amb la cultura popular. A banda de les sardanes, també li agradaven molt els gegants. De fet, Ruiz explica que alguna vegada també havia participat en sortides de la colla gegantera.

Però, indiscutiblement, les sardanes van ser sempre la nineta dels seus ulls. Ruiz recorda amb entusiasme que el seu avi les va ballar fins ben gran, quan el mal de genoll ja no li ho va permetre.  Fins i tot darrerament demanava als seus fills i nets que el portessin en alguna ballada amb cadira de rodes.

Ara ja feia temps que l’edat l’havia obligat a no tenir contacte amb la dansa que tant va estimar i que encara recordava en les converses. Des de feia quatre mesos era en una llar de gent gran de Pallejà, on dilluns va morir a l’edat de 90 anys per causes naturals.

Recomanacions personalitzades