Molins de Rei al cor, el progrés al cap

Molins de Rei, entesa com a ciutat de persones i no només com la identitat de la majoria d’elles, s’ho val tot en política. Fer que la vida social i cultural sigui plena, que l’economia de la vila, en un marc cada cop més internacional, i amb el treball de la seva gent, que majoritàriament es desenvolupa fora i no dins de la vila, creixin és segurament el gran repte.

Uns serveis per tothom de qualitat i a l’alçada del segle XXI, amb garantia que arribin els més vulnerables, ha de ser una de les prioritats. Tots els serveis són claus en la vida de la gent, que senten els serveis a les persones com a més important que d’altres serveis. Ara bé, les infraestructures, són també importants tot i que quan no hi són encara físicament no sempre són tan percebudes socialment.

Avui estem davant d’una societat Global i Digital, i tot el que es fa i el que es pot arribar a fer té també una dimensió local, les tecnologies canvien i acceleren cada dia la definició dels seus usos i desenvolupaments i cal que Molins estigui al capdavant d’aquestes transformacions. A la vegada i de la mà, és necessari recuperar el medi ambient de les agressions que van suposar el desenvolupament industrial i urbanístic que no contemplava el medi natural com a responsabilitat de tots i un límit a l’economia cega. Cal incorporar la idea d’equilibri amb el medi incorporant-nos l’objectiu d’aconseguir una economia circular.

I de forma transversal, el feminisme, entès com la necessitat de la fi del patriarcat masculí, que no ha reconegut en igualtat a la dona i l’ha exclòs, i molt sovint també l’ha agredida, s’ha de substituir per una igualtat real, que elimini qualsevol discriminació per raó de gènere, fent de la igualtat entre homes i dones la prioritat en el bell mig de la política local.

Certament és cabdal també la inclusió de tota la ciutadania en una única comunitat que, tot preservant sempre la seva singularitat, no negui, ans al contrari, afirmi la seva diversitat com una riquesa, i la igualtat social necessàriament com l’equilibri, basat no sols en què ha de prevaldre la igualtat d’oportunitats sinó que al mateix temps corregeix les desigualtats que ja es produeixen.

Un programa progressista de Govern ha d’incloure programes i mesures en aquesta direcció configurant un futur per tothom capaç de superar els reptes que ens esperen a curt i mitjà termini, i si té realment vocació de transformació, també a llarg termini.

Si les mesures i programes progressistes són presents en l’acord signat entre el grup municipal del PSC i el grup de Junts per Catalunya (JxMolins), queda celebrar-ho i sols lamentar que no s’hagi estat capaç d’afegir-hi a altres actors polítics progressistes locals, que si no hi han volgut participar, res a fer, però si volien i tenien propostes en aquesta direcció, llavors ha mancat generositat. Els fets ens diran si hagués pogut ser millor o no, en tot cas som davant de l’acord i això és bo.

La sociovergència va acabar malament en l’anterior mandat, en què fou més liberal que progressista, i el procés híper nacionalista el va destruir com aliança. Preocupa que en una possible reedició d’aquesta, els personalismes, sovint molt forts en la política, juntament amb la confusió ideològica facin que la ciutadania de la vila quedi en un segon pla substituït per anar cada soci pel seu cantó. No hem rebut cap autocrítica per la forma de fer i acabar l’acord anterior, i qui no reconeix errors passats és candidat a repetir-los. 

Finalment, vull ser especialment  solidari amb el feminisme local mobilitzat la darrera setmana, que no va veure amb bons ulls la coincidència de la inauguració oficial de les obres de “la carretera” amb el dia del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Va faltar sensibilitat feminista en programar-ho, i saludar la correcció per part de l’Ajuntament per anul·lar-lo. Reflexionar si no hagués estat més progressista prendre nota i fer autocrítica de l’error de la data escollida. La sensibilitat cap al feminisme no pot ser un discurs, ha de ser un compromís cada dia.

Cesc Castellana és president de la Fundació Utopía i afiliat al PSC

Recomanacions personalitzades