Llibertat d’expressió sí, vandalisme no

Lluís Carrasco

El fenomen  de la proliferació de pintades a la nostra vila al meu parer és insuportable. Moltes de les pintades que omplen parets, portes, fanals, etc. Són en realitat gargots, que en el món del grafiti es coneixen com a tags, una mena de signatura personal que es traça ràpidament. 

És del tot evident que últimament  abunden també moltes pintades de caràcter polític o social.  En aquest sentit, és comprensible que el rebuig i l’oposició a l’estat de les coses al nostre país comporti una reacció d’una part de la ciutadania totalment legítima, tot exercint el dret a la llibertat d’expressió, però crec que en cap cas aquest dret ha de comportar cap tipus de violència, física, escrita o verbal. 

Crec que una gran majoria dels vilatans i vilatanes estem en contra dels actes incívics als nostres carrers, al mobiliari públic (contenidors, ponts, façanes, arbres, etc. ), als caixers automàtics, etc. També rebutgem les desagradables pintades que omplen les parets i carrers.

Portem uns quants anys que a Molins de Rei les  façanes, persianes i mobiliari urbà estan plens de pintades. Algunes de protesta o reivindicatives, altres de caire identitari personal i lúdic, altres de tendència  feminista, altres feixista o antifeixistes, anarquistes, independentistes i també del moviment ocupa, fins i tot alguna entitat política amb representants a l’Ajuntament ha cridat mitjançant pintades a afiliar-se al seu grup. I aquests últims dies s’han incrementat les pintades i  s’ha pintat també  al terra, a les voreres, a algun pas de vianants, al pont sobre la Renfe i als ascensors públics, etc. Sincerament crec que s’ha arribat al sostre de la tolerància i cal dir prou. 

Pintades al carrer Rafael Casanova // Lluís Carrasco

Els carrers de Molins estan plens de tot tipus de pintades que embruten i degraden la vila i les seves parets. Crec que no és gens exagerat dir literalment que: Molins fa pena. Em pregunto: és això llibertat d’expressió? No es poden expressar els mateixos sentiments o reivindicacions mitjançant cartells, pancartes, fulls volants, publicacions, etc. S’han d’embrutar permanentment les parets de la vila, degradant-la?

La situació actual és de tal magnitud que comerços, comunitats de propietaris i fins i tot partits polítics han decidit no netejar les pintades perquè als poc dies tornen a aparèixer. Podem veure també que l’ajuntament actua en general poc, per no dir gens davant d’aquest fenomen. Així  podem veure pintades efectuades fa anys sense esborrar, rectificades i contra rectificades, amb un diàleg groller i incívic.

Davant d’això què podem fer? Crec sincerament que cal en primer lloc cercar el consens i compromís  de tota la vila: entitats, associacions, sindicats, estudiants i partits polítics. Amb l’objectiu d’evitar que les parets, façanes i instal·lacions públiques es converteixin en pissarres  o grans murals d’expressió lliure (dazibao), finalment aconsegueixen l’efecte contrari del que pretenen, provocant el rebuig als missatges que s’escriuen i també als seus autors.

Entenc que hem d’implicar tothom i en especial a tot el nostre jovent, des dels instituts a les seves entitats en el manteniment i dignificació de la vila, cercant solucions perquè tothom es pugui expressar sense necessitat d’embrutar les parets i degradar la vila. En aquest sentit ja hi ha hagut experiències positives d’organitzar artísticament diferents murals, que cal perseverar i millorar, cercant nous espais i donant oportunitats als artistes urbans a expressar-se mitjançant la tècnica del grafiti, murals que han de tenir una vida i regeneració ordenada en el temps.

També és important que per part de l’ajuntament s’instal·lin moltes més cartelleres d’expressió pública ciutadana per permetre una bona difusió mitjançant cartells de les diferents opinions, propostes, actes, etc.  Garantint aquest espai d’expressió pública, tot sancionant si cal, de manera rigorosa a empreses de caire comercial, com per exemple  discoteques, que l’envaeixin.

Pintades a l’antiga Biblioteca // Lluís Carrasco

Cal també millorar el pressupost de neteja dels carrers per assegurar una resposta ràpida i la neteja de les pintades efectuades, tant sigui en façanes i instal·lacions de caràcter públic com de caràcter privat amb visibilitat a l’espai públic, donant prioritat a aquelles de caràcter ofensiu, racista, etc.

Per últim cal actuar de manera decidida amb les entitats, empreses i persones que embrutin les parets de la vila mitjançant pintades o enganxant cartells amb cola. Mantenir les parets i el mobiliari permanentment nets també és una tasca dels serveis de neteja pública.

Si no volem  un poble cada vegada més brut i fastigós cal que actuem i que l’Ajuntament impulsi el consens i les mesures necessàries per assolir l’objectiu d’una vila més neta, objectiu que també depèn de nosaltres mateixos. Si ens estimem la nostra vila i la volem neta, agradable i acollidora, ens toca a totes i tots no embrutar-la i mantenir-la neta, prou pintades si us plau.

Lluís Carrasco és exregidor de l’Ajuntament i membre de Molins en Comú.

Recomanacions personalitzades