Opinió

Els millors articles d’opinió sobre Molins de Rei.

10.250 gràcies!

Els silencis dels representants polítics locals que van callar mentre al nostre país estava passant el que estàvem veient, sapigueu que sou còmplices dels seus cops i de les seves porres.

Per què vaig votar l’1 d’octubre

El que ha passat aquestes darreres setmanes i especialment l’1 d’octubre, ha fet que molta gent com jo, per defensar la democràcia, participéssim en una votació, malgrat no estar d’acord en la forma, les maneres i fins tot sabent que legitimàvem un plebiscit que comportaria després una declaració unilateral d’ independència.

En defensa de la pluralitat

El 18 de setembre vàrem trobar un grup de nois i noies capitanejats per un adult just quan acabaven de tapar el rètol del PSC. Quan vaig cridar-los l’atenció, sorprenentment, van mantenir una actitud de justificació de la seva malifeta en nom del referèndum.

L’habitatge social, l’aneguet lleig de Molins de Rei

És una llàstima que tenint els mecanismes i recursos disponibles no es vulgui potenciar l’habitatge social a la nostra vila. Potser hi ha interessos que aquesta vila no sigui la de sempre, la dels seus veïns i veïnes, la de molinencs de tota la vida, sinó una mena de Beverly Hills català.

Crònica estiuenca d’una vila-mercaderia

Fora de registre - Isaac Arriaza

Cal denunciar públicament l’ús instrumental del “Balcó de la Vila”, un mitjà de comunicació finançat amb els recursos de tots els molinencs i les molinenques. El mot ‘habitatge’ es troba totalment absent al llarg de la darrera edició la publicació. La nit de compres, l’acte sublim d’una ciutadania apoderada gràcies a la seva targeta de crèdit, un èxit clamorós.

El Parc de Collserola i l’urbanisme que volem

Josep Lluís Moner (Plataforma cívica per la defensa de Collserola) i Laia Izquierdo (Molins en Transició)

Per molt que ho digui el PGM 76, cal aturar el Pla d’Urbanització de la Rierada que comporta fer més d’un centenar de noves cases al bell mig de Collserola! Els que ja hi viuen han de ser més conscients que són uns privilegiats, doncs gaudeixen d’un lloc que és un Parc protegit, un hàbitat natural que necessita ser cuidat (tenint ells mateixos present que la millor protecció seria l’absència d’influència antropogènica).