Tag Archive for Adrià Sàbat

La poesia visita les cases de Molins de Rei aquesta setmana

Joan Vigó ha encetat la 2a setmana de poesia a les cases de Molins de Rei // Jordi Julià

Quatre domicilis particulars i una plaça són els escenaris de la tercera Setmana de poesia a les cases. Recitaran els seus propis poemes Maria Isern, Maria Antònia Massanet, Gerard Vila, Marta Pérez Sierra, Guillem Payaró, Núria Domènech, Eva Moreno i Adrià Sàbat. A més, Lluís Posada i Nú Miret diran poemes de Francesc Garriga Barata.

Viu Molins de Rei presenta l’anuari 2015, una publicació per conservar

Viu Molins de Rei ha presentat l’anuari 2015 de la mateixa manera que l’ha elaborat: d’una forma reposada, distesa, però amb profunditat i amb el protagonisme dels principals actors socials, polítics i econòmics de Molins de Rei. El resultat és una publicació en format revista que analitza les principals notícies de l’any amb el rigor i la mordacitat característiques del mitjà. Es pot adquirir a les llibreries per cinc euros. Gratis per a socis del diari.

ERC recorda Lluís Companys amb poesia

Antònia Castellana i Sergi Carós, en un moment del recital // Elisenda Colell

Els republicans homenatgen el 75è aniversari de l’afusellament de Companys amb un acte al Pati del Palau. Silvia Guillén ha lamentat que el govern sociovergent no hagi mogut ni un dit de moment per rememorar-ne la figura, tal com s’havia compromès fa un any.

Adrià Sàbat i Ed Tulipa: “Ovidi és un exemple de compromís extrem i coherència”

Els molinencs Adrià Sàbat i Ed Tulipa, alter ego del molinenc Sergi Carós, han fet una versió de la coneguda cançó d’Ovidi Montllor, Homenatge a Teresa. Diuen que “no és estrany haver acabat fent una interpretació conjunta” i han escollit aquest tema perquè ha esdevingut “popular” i “commou” amb la història que conta. Sobre Ovidi, diuen que és “un exemple de compromís extrem i coherència”.

Adrià Sàbat: Història de la llengua, dels catalans

Durant els segles de la repressió, de cada vegada més, la gent retolava (redactava) en castellà, i el català (escrit) desapareixia de l’administració. Molins era de Rey. Gràcies al compromís de moltíssims catalans de tostemps, compleix amb les condicions per a ser avui una llengua normalitzada. Però no ho és.