La segona edició s’obre amb un concert de “Balancí”

Després d’uns mesos de descans, el cicle Músiques Invisibles dedicat a donar veu a grups de música emergents torna amb força. Ho fa aprofitant l’atractiu de la nova seu de l’Ateneu Mulei, al carrer Ponent, el qual ofereix “més capacitat i comoditat per als assistents”, remarca Roger Castillo, membre de l’organització, que destaca el “salt qualitatiu” que s’ha aconseguit “amb la decoració, el so o la llum”, fruit d’“un esforç important de l’Ateneu Mulei per oferir unes condicions tècniques excel·lents”.

El que serà un dels primers actes del nou local donarà a conèixer un grup de Molins de Rei, igual com es va fer amb la primera actuació. Si el primer cop va ser el “Senyor Cordills”, àlter ego de Miquel Bernis, el que va presentar el seu repertori, avui serà el torn de “Balancí”, projecte personal de Ramon Cugat. El grup va ser seleccionat per al concurs Sona 9 de l’any passat amb la seva maqueta “Després de la tempesta sempre surt el sol”, on comptava precisament amb la col·laboració de Miquel Bernis, entre d’altres.

Ara, a les 5 cançons que conformaven aquella maqueta se n’han de sumar 5 més acabades de sortir del forn. El grup de “pop bonic” i “cançons de tarda de diumenge” -segons s’autodefineix- va publicar, el 14 de maig passat, un nou EP titulat “Deriva”, disponible per escoltar i comprar a través d’internet.

Petites novetats

La segona edició del cicle Músiques Invisibles, organitzat conjuntament entre l’Ateneu Mulei i el programa L’Altraveu de Ràdio Molins de Rei, que retransmet íntegrament el concert, té algunes novetats per “ajudar a consolidar-lo, tot mantenint el mateix esquema de la primera edició”, afirma Roger Castillo, membre del Mulei que fins la temporada passada dirigia L’Altraveu. Una d’elles és que s’avança l’inici del concert a les 20:45, “per adaptar-lo al programa de ràdio”, que acaba a les 22h. També “s’enforteix la difusió” retransmetent-lo en streaming i editant en vídeo algunes cançons.

Les properes actuacions del cicle seran els dies 12 de juny -amb Empty Cage-, 3 de juliol -amb Ual·la-, i 17 de juliol, dia en què es tancarà aquesta segona edició amb dues actuacions encara per determinar. Aprofitant que ja es trobaran en ple estiu, el concert de final de temporada serà “més festiu”, des d’un espai que queda ben a vora tant del nou com del vell Mulei: el Racó dels Gegants Vells, la qual cosa permetrà “portar les músiques invisibles al carrer”, i així donar a conèixer a encara més gent aquests grups emergents.

Cinquè mes consecutiu amb el nombre d’aturats a la baixa a Molins de Rei. Després de superar els 2.000 aturats el passat mes de novembre, l’atur ha iniciat una evolució a la baixa i es situa amb 1.846 desocupats a nivells similars als de fa tot just un any. Les dades del mes d’abril apunten que hi ha 22 molinencs menys a l’atur que el mes anterior, situant la taxa d’atur en el 14,1% de la població activa, dos dècimes per sota que al mes de març.

Evolució de l’atur abril 2012 – abril 2013 // Gràfica d’elaboració pròpia Viu Molins de Rei

Segons les dades aportades per l’Observatori del Baix Llobregat, l’evolució de l’atur ha estat especialment positiva entre les dones un cop mes. Al mes d’abril es van registrar 968 dones a l’atur, el que representa una taxa d’atur femení del 15,7%, el que suposa tres dècimes menys que el mes anterior i allunyant-se de la barrera psicològica de les 1.000 dones aturades a Molins de Rei que va ser superada entre juliol de l’any passat i març d’aquest 2013. Entre els homes, en canvi, es manté estable per segon mes consecutiu, amb 878 aturats, un 12,8% similar al del mes anterior.

En quant a grups d’edat, el descens d’atur d’aquest mes es reparteix de manera homogènia i no hi ha cap grup que s’atribueixi especialment el descens. Els joves menors de 25 anys marquen l’atur juvenil en el 10,2%. Actualment són 94 molinencs menors de 25 anys els que busquen feina, només 1 menys que el mes anterior però molt lluny del 13,9% marcat a principis d’any.

L’altre gran col·lectiu d’edat tocat per la crisi, el dels majors de 44 anys, també baixa tímidament. Són 870 aturats majors de 44 anys, amb una taxa d’atur del 19,2%, dues dècimes menys que el mes anterior. El descens, tot i ser petit, és significatiu després de molts mesos a l’alça. Entre aquests, es desconeix quantes persones surten de l’estadística perquè ja se li han acabat les prestacions i no consten com demandant de feina i quants són els que realment han trobat un lloc de feina.

Per sectors i activitats econòmiques, a nivell comarcal i en relació amb el mes anterior, l’atur disminueix sobretot entre aquelles persones que tenien una ocupació als sectors de la construcció, indústria i serveis a la producció. El grup de persones aturades sense cap experiència laboral anterior també disminueix. Tot i això, en les activitats de sanitat i serveis socials augmenta l’atur registrat.

La gespa del parc de la Mariona va donar-li un atractiu més a la jornada // Jose Polo

Tot i ser un cap de setmana complicat pel pont, la trobada de promoció del voleibol organitzada per la Federació Catalana i la secció de volei de l’Associació Esportiva Molins de Rei va aconseguir aplegar a gairebé 200 joves. Sota un sol primaveral, els nens i nenes van gaudir d’aquest esport sobre la gespa del parc de la Mariona, terreny poc habitual per un esport que es realitza sobre pista però que va aconseguir donar-li un caire més lúdic i festiu a l’esdeveniment.

Un total de 27 equips van participar-hi. La coordinadora de l’AEM, Reyes Gascon, explica en declaracions a Viu Molins de Rei que el format de la jornada “és més lúdic que competitiu, amb partidets de 10 minuts amb regles bàsiques”.  L’objectiu és “promocionar el voleibol a Molins de Rei i també arreu de Catalunya”, afirma una de les persones més vinculades a aquest esport a la vila durant els últims anys. Aficionats al volei i ciutadans curiosos per la forta música que va sonar durant tot el matí al barri del Canal van veure com els més petits compartien felicitat a través de l’esport.

Gairebé 200 joves es van reunir a Molins de Rei per gaudir del volei // Jose Polo

S’han realitzat 10 trobades com aquesta durant la temporada i el responsable de promoció de la Federació Catalana, Carlos García, explica en declaracions a aquesta redacció que l’objectiu és “apropar el volei als més petits”. García assegura que Molins de Rei ha estat escollit per organitzar l’esdeveniment ja que “és un dels 82  clubs de Catalunya que més aposta per la promoció de l’esport”. “Ja hem fet alguna col·laboració més amb ells i sempre ha sortit bé”, afirma Garcia.

Segons el responsable de promoció de la federació un dels problemes que pateix el volei de Molins de Rei, la manca d’homes i nois que el practiquin, és “generalitzat” ja que “a nivell federatiu hi ha una diferència molt gran entre les llicències masculines i les femenines”. “Cada vegada hi ha més noies i menys nois que fan volei”, explica. A Molins de Rei, de moment, no hi ha cap equip masculí.

El pacte per la indústria va ser signat per representants dels ajuntaments, sindicats i patronal // Consell Comarcal del Baix Llobregat

El “Pacte per a la indústria del Baix Llobregat” vol impulsar aquest sector ja que diversos anàlisis indiquen que la recuperació econòmica passarà per la recuperació industrial, un àmbit que actualment ha evolucionat i suposa activitats d’alt valor afegit, amb major component tecnològic i que precisen d’una formació professional molt especifica i especialitzada. L’objectiu és continuar fent de la comarca el referent del sector industrial català i reivindicar a la Generalitat “un finançament adequat per un territori i una indústria que ha de ser el motor per sortir d’aquesta crisi”.

La comarca del Baix Llobregat actualment representa el 14,2% de la productivitat que la indústria genera en el conjunt del país. I això, tot i l’impacte que la crisi econòmica que ha suposat per la indústria de la comarca amb el tancament de més de 800 empreses i la pèrdua de més de 18.000 treballadors i treballadores del sector industrial.

El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera, remarca la importància de la signatura d’aquest pacte per recuperar la industria de la comarca “com a motor principal de la recuperació econòmica del Baix Llobregat i de Catalunya”. En aquest sentit ha expressat una posició de “tolerància zero a la desaparició de sol industrial al territori”. Balsera també ha explicat que el pacte “té la finalitat d’establir mecanismes tant públic com privats per donar suport a la indústria” .

Aquest pacte impulsat pel Consell Comarcal està en sintonia amb les propostes i mesures que recull el Pacte per a la indústria a Catalunya. En aquest sentit, es coordinaran les propostes amb la plataforma que aquest pacte ha creat per fer possible que les propostes que es desenvolupin al Baix Llobregat tinguin la dimensió suficient per fer-se realitat en matèria de polítiques industrials a Catalunya.

Permeteu-me que, a la vista d’aquestes explicacions faci tres consideracions: En primer lloc, ningú més que els propis impulsors de la iniciativa –Teresa Forcades i Arcadi Oliveres- s’hauria d’apropiar del dret a decidir qui s’hi encabeix i qui no; en segon lloc, Dempeus Molins va considerar convenient convidar una organització política d’esquerres, ICV-EUA, però no aquella que fins fa poc havia n’havia estat soci de govern a nivell local i nacional (ERC); i en tercer lloc, però, per damunt de tot, la majoria d’assistents a l’acte anàvem a escoltar la Sra. Forcades i no les opinions d’uns partits polítics que, amb la seva presència en  institucions públiques, ja disposen d’altres mecanismes d’expressió.

Em sembla bé que, al marge de les opcions polítiques tradicionals, apareguin a la Vila nous col·lectius amb sensibilitat social, com Dempeus Molins; només demano que en l’organització de futurs esdeveniments s’evitin els excessos de sectarisme i s’eixampli el ventall participatiu també a d’altres visions de la realitat politico-social de Molins de Rei. En relació a la figura mediàtica de Teresa Forcades, crec que es tracta d’un fenomen al qual cal prestar atenció i que, probablement, en l’actual context de dificultats econòmiques i creixent desafecció política, està cridada a jugar un cert paper rellevant. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana l’edició digital del diari britànic The Guardian se’n feia ressò en un ampli article titulat “Keeping up with Teresa Forcades, a nun on a mission” i en el qual, entre d’altres coses, defineix Forcades com a una “figura emergent i atípica entre l’extrema esquerra (sic) del sud d’Europa”. Mostra d’aquest interès creixent també a casa nostra en fou la nodrida assistència de persones a l’acte celebrat a Molins de Rei i repetit hores més tard a Cornellà.

No obstant, i més enllà de l’èxit de la convocatòria, és precís analitzar el contingut que defineixen els incipients eixos programàtics de “Procés Constituent”, a partir del propi discurs de Forcades a Molins de Rei o del decàleg d’intencions que es publica en el seu web. Podríem discutir la justícia d’algunes de les seves propostes generalistes, o la impossibilitat de dur-ne a terme d’altres en el marc d’una economia lliure i de mercat, però això ho deixo per a un altre ocasió. Sí, no obstant, m’agradaria aportar dues reflexions per al debat: primer, crec que el procés ha d’evitar ser víctima dels seus propis plantejaments radicals i caure en l’actuació política marginal, presonera d’un malentès procés obert i assembleari, que, en la pràctica, n’impossibilita resultats concrets. I segon, cal un pronunciament més clar i contundent en relació a l’autodeterminació de Catalunya i un posicionament inequívoc en favor del dret a decidir dels catalans respecte al nostre propi futur i qüestió absent en l’acte del dia 11.

Certament, coincideixo amb Forcades en que les pràctiques especulatives de Goldman Sachs des dels EE.UU. o les polítiques fiscals i monetàries totalment errònies del BCE a Europa alimenten un sistema pervers que contribueix a empobrir la nostra societat, però no ens enganyem: ara mateix, el principal problema que tenim els catalans es diu Estat Espanyol; de Madrid venen els incompliments en matèria de finançament -8.000 milions d’Euros-, que forcen les retallades socials, els atacs a la llengua catalana, els intents de fer retrocedir trenta anys el sistema educatiu o l’amenaça al sistema públic de pensions a Catalunya, malgrat el superàvit existent en els darrers 10 anys, per citar només uns exemples.

Crec que abans de qüestionar-nos el sistema capitalista com a responsable de tots els mals, és precís plantejar-nos si els catalans viuríem millor sense aquest llast que suposa pertànyer a un estat que cada any ens espolia el 8% del nostre PIB; sí, per què els catalans som capaços de generar riquesa, tanta com, per exemple Dinamarca, amb un PIB i població semblants als de Catalunya. Però quina és la diferència que fa que l’índex de Prosperitat de l’Institut Legatum 2010 consideri Dinamarca un dels països amb millor benestar del món, o que la seva taxa d’atur sigui tres cops inferior a la nostra, quan genera la mateixa riquesa que Catalunya? Doncs que Dinamarca disposa d’un estat propi i Catalunya no, i que tota la riquesa que genera es queda a Dinamarca, mentre que els catalans ens veiem obligats a “subvencionar” un estat ineficient i malbaratador; i ja fa 300 anys que dura la broma…

Que el procés sobiranista endegat amb el dret a decidir arribi a bon port hauria de ser la principal prioritat dels catalans; de l’èxit o fracàs d’aquest procés en depèn el nostre benestar i el de les generacions futures a Catalunya, però deixem que siguem els catalans els qui decidim cap on volem anar; després, ja veurem quina forma de govern és la que més ens convé. Fins i tot a risc que succeeixi el mateix que a Islàndia, país, que fins no fa massa, alguns posaven com a exemple de “revolució pacífica i de revolta contra el sistema”; doncs resulta que en les darreres eleccions, els islandesos han decidit que els mateixos partits que els van portar a la fallida econòmica tornin ara a governar-los; grandeses -o misèries- de la democràcia, però ells, si més no, poden decidir.

El sènior “B” masculí ha aconseguit l’ascens // www.basquet-molinsderei.blogspot.com

Amb l’ascens del sènior femení i la permanència del masculí, els primers equips de la secció de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei competiran a la temporada vinent a Primera Catalana, situació que mai s’havia produït  en la història de l’entitat.

Sembla, però, que aquesta situació no serà efímera. Els equips de base també passen per un moment dolç, amb el campionat de lliga del cadet femení o l’ascens a Tercera Catalana del sènior “B” masculí. Un dels jugadors del segon equip masculí, Daniel Zühlke, recorda en declaracions a Viu Molins de Rei que “fa pocs anys el sènior “A” estava a Tercera”, categoria on ara jugarà el “B”.  Zühlke, que porta des dels 14 anys jugant al CE Molins de Rei, qualifica aquesta temporada com “el millor any de la secció”.

El seu entrenador, Claudio Cesar, explica a aquesta redacció que a principis de temporada “no hi havia un objectiu definit”. Tot els jugadors de la seva plantilla menys un tenen menys de 25 anys d’edat i, la majoria, estan entre els 18 i els 22. “Estic segur que 4 o 5 jugadors d’aquest equip poden tenir una continuïtat durant molt de temps en el primer equip” explica qui també és segon entrenador del sènior “A”. Zühlke, que ha passat gran part de la temporada lesionat, no li porta la contrària: “crec que molts dels integrants d’aquest equip han mostrat la maduresa suficient com per tenir oportunitats al primer equip”, afirma. De fet, fins a quatre jugadors han debutat amb el primer equip durant aquesta temporada. L’entrenador argentí explica que “intento controlar molt la gestió de les emocions” dins d’un grup on només alguns podran fer el pas definitiu.

“El nostre equip està format al 100% per gent del poble”, destaca orgullós Zühlke qui creu que una de les claus d’aquest augment del nivell de la secció de bàsquet és que “molts jugadors que van fer aventura en equips més grans, com el Cornellà, han anat tornant a casa”. Cesar explica que per aconseguir l’èxit amb el seu sènior “B” ha estat vital “la implicació de l’equip, dins i fora de la pista”. Per tant, els jugadors del segon equip han intentat destacar a través del col·lectiu i no pas de manera individual, com a vegades passa en els filials. Ara, amb l’ascens a la butxaca, tindran el premi de jugar les fases de Quarta Catalana.

 L’estil Molins

Els seus protagonistes expliquen que és una casualitat però la realitat és que molts dels equips de bàsquet del CE Molins de Rei comencen a tenir un estil definit de joc. Un patró sobre els qual els jugadors comencen a créixer. Cesar explica que el sènior “B” es defineix per “pressionar molt durant tot el partit, amb una defensa molt agressiva, per després poder sortir a la contra i poder còrrer”. És la mateixa tipologia de joc que la del sènior “A” masculí de Juan Couto o del sènior “A” femení de Pere Galimany. “És la mateixa filosofia però sense estar imposada”, assumeix Cesar qui també declara que “el coordinador, Juan Couto, m’ha donat molta llibertat a l’hora de configurar l’equip”. Es comença a definir un estil de bàsquet a la vila. És l’estil Molins que, de moment, està donant grans resultats per al CE Molins de Rei.

El parc Pont de la Cadena va estar a les fosques durant tot un cap de setmana // El Llaç

El cap de setmana del 8 al 10 de març el parc Pont de la Cadena, al barri del Canal, va patir una apagada elèctrica que va deixar-lo sense llum. Els veïns asseguren que van avisar a la companyia elèctrica i a la Guàrdia Urbana però no es va fer efectiva cap resposta. Davant aquesta manca d’atenció rebuda pels serveis municipals, els veïns van donar a conèixer el seu enuig a membres d’Iniciativa per Molins de Rei, que van traslladar la pregunta al ple municipal del mes de març.

De la resposta rebuda per part del govern municipal al següent ple, el del mes d’abril, es desprèn que la única causa de que el parc Pont de la Cadena estigués durant dues nits a les fosques va ser un simple interruptor diferencial que havia saltat i es trobava desconnectat. El govern municipal reconeix que el servei de manteniment de Citelum va rearmar el dilluns a les 8 del vespre un interruptor diferencial que protegia una línia d’enllumenat.

Fonts municipals asseguren, en un document al que ha tingut accés Viu Molins de Rei, que “les rondes són diàries i és de suposar que una incidència d’aquest tipus es resol en un termini màxim de 24 hores”. Tot i això, segons els veïns la incidència es va produir divendres a la nit. Per tant, el parc va estar 72 hores sense llum, probablement perquè aquestes rondes diàries a les que fan referència fonts municipals no es realitzen en cap de setmana.

Des del consistori s’apunta que no existia cap constància de cap comunicat d’incidència ni de l’empresa subministradora Citelum ni de la Guàrdia Urbana. Iniciativa per Molins de Rei també va preguntar a l’Ajuntament si pensa presentar alguna reclamació a la companyia subministradora però a la resposta donada per l’equip de govern no es respon a aquesta qüestió.

Serrano protestant a l’àrbitre instants després de ser expulsat // Jose Polo

Després del partit aplaçat a Santa Coloma de Cervelló per motius merament surrealistes, els jugadors de Rafa Martínez tornaven a la normalitat i tenien un altre repte que superar aquest cap de setmana. El Fruitosenc, últim classificat en el grup vuitè de Tercera Catalana i equip que només ha aconseguit una victòria en tota la temporada, visitava el Ricard Genebreda per jugar un partit més, sense cap sentiment de revenja pel 0 a 3 que l’Atlètic Incresa li va fer en el partit d’anada. Els visitants no es juguen res a aquestes alçades de la competició i el descens és el resultat del treball fet durant tot l’any.

Sense Rafa Martínez a la banqueta per motius de salut, era Aitor Segura, segon entrenador de l’equip blanc-i-blau, qui dirigiria l’orquestra en aquesta ocasió. La primera part va ser fosca, amb poques ocasions locals i nul·les visitants. L’Atlètic Incresa buscava aprofitar les passades llargues però cap d’elles resultava factible i les jugades es finalitzaven sense èxit. El davanter Erik Serrano la va tenir en dues ocasions, una d’elles de falta, que el porter visitant acabava refusant. L’altre va encartar de cara a porta però, lamentablement per als interessos locals, estava en fora de joc.  La primera part va acabar amb un lleuger domini local però amb un 0 a 0 a l’electrònic. 

Marcos efectuant un servei de falta // Jose Polo

Una mica més de color va tenir el segon temps.  Erik Serrano inaugurava la segona part obrint el marcador després d’una bona assistència de Francesc Canals, un dels jugadors que més bons resultats està donant a  l’Atlètic Incresa en aquesta recta final. Un 1 a 0 que no era suficient per una Incresa que necessitava més. Una combinació entre la parella de davanters de moda va fer possible el 2 a 0. Serrano s’encarregava de fer una vaselina i el seu company de batalla, David Rivas, finalitzava  la jugada amb una rematada de cap.  Tot i la diferència, encara no estava tot dit al Ricard Ginebreda.

Poc després, Serrano veia dues grogues en menys d’un minut. El jugador va ser expulsat després de replicar a l’àrbitre i deixava al seu equip amb 10 jugadors quan encara quedaven 30 llargs minuts per davant.  Amb un jugador menys, als locals els va costar mantenir el partit i fins i tot van fallar més ocasions de les normals. David Rivas la va tenir davant el porter en un mà a mà  i pocs minuts més tard Jordi Pons no va ser capaç d’encertar un gol pràcticament cantat.

Si la davantera tenia uns minuts emboirats va ser la defensa l’encarregada d’aguantar el partit. Roque Bonilla va aturar un gol in extremis que a punt va estar de colar-se dins de la porteria de Vélez, el defensa va tenir els reflexos suficients per refusar aquell gol perillós. Però, el Fuitosenc no volia marxar sense fer cap gol i en una jugada des de fora de l’àrea Ignacio Moreno va tenir la sort d’atrapar una pilota a la frontal de l’àrea per posar-la dins, amb un gest tècnic magnífic, per tot l’escaire. Un gol inesperat que al cap i a la fi no tindria cap importància. 2 a 1 a l’electrònic quan l’àrbitre va xiular el final. Els de Rafa Martínez sumen 3 punts molt importants de cara a la permanència.

Per a l’Atlètic Incresa només queden 2 partits i 45 minuts del partit aplaçat contra el Santa Coloma perquè la temporada 2012/2013 arribi a la seva fi. Els altres dos rivals seran l’Epluguenc, que ja ha baixat de categoria, i l’etern rival, el Molins de Rei CF, a l’última jornada. Ara per ara, els del barri del Canal estan salvats però el descens del Júpiter i el Vic de la categoria de Tercera fa que comenci el sistema de descensos compensats on entrarà en joc el coeficient de punts/partits dels equips dels diferents equips. Per tant, és important que segueixin sumant punts per millorar el seu coeficient i assegurar-se la salvació. 

Fitxa tècnica 

Atlètic Incresa: Miguel Vélez, Roque Bonilla, Jonatan Nuñez, Jordi Pons, Erik Serrano, Didac Pruna, Marcos Bonilla, Pol Muela, Angel Barroso, David Ruiz i Francesc Canals.

Fruitosenc F.C: Jose Antonio Delgado, Bryan Ibañez, Jose Arteaga, Joan Martínez, Carles Gonzalez, Marçal Antunez, Carlos Olid, Pau Pons, Rubén López, Alex Rivera i Martí Iglesias.

 Viu Molins de Rei va explicar el partit en directe a través de Twitter

]]> http://www.viumolinsderei.com/2013/05/19/atletic-incresa-es-mes-a-prop-de-la-permanencia/feed/ 0 http://www.viumolinsderei.com/2013/05/19/el-poeta-francesc-garriga-presenta-la-seva-darrera-obra-a-ca-nametller/ http://www.viumolinsderei.com/2013/05/19/el-poeta-francesc-garriga-presenta-la-seva-darrera-obra-a-ca-nametller/#comments Sun, 19 May 2013 18:25:44 +0000 Redacció http://www.viumolinsderei.com/?p=23083 El poeta Francesc Garriga ha presentat el seu darrer llibre a Molins de Rei. “Tornar és lluny” és l’últim recull poètic de l’octogenari poeta que ha estat guardonat amb el premi Carles Riba 2012. Una quarantena de molinencs van assistir a la presentació.

Oriol Izquierdo (primer per l’esquerra) i Toni Moreno (primer per la dreta) van acompanyar a Francesc Garriga (segon per la dreta) durant la presentació del llibre // J.R.

“Tornar és lluny” és l’últim llibre de Francesc Garriga Barata i va ser presentat el passat divendres 10 de maig a la sala d’actes de Ca n’Ametller, un espai poc concorregut des de la inauguració de la Federació Obrera però que donava la intimitat i acollida necessària per a la presentació d’un llibre de poesia com el de Garriga.

El poeta de 81 anys va presentar el seu llibre, Tornar és lluny, que ha estat guardonat amb el premi Carles Riba 2012 i representa un pas de rosca més en la seva poesia, cada vegada més essencial i profunda. Elegància antiretòrica i una ombra irònica sobten al lector. Garriga, amb el seu punt de vitalista amarg, va donar una lliçó de vida a la quarantena d’assistents a la presentació del llibre.

El molinenc Toni Moreno i l’editor Oriol Izquierdo, que va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes, van ser els encarregats de presentar al poeta convidat destacant la seva trajectòria i obra. Izquierdo va rememorar moments personals compartits entre el poeta i l’editor, va portar a la presentació alguns dels seus primers llibres i va analitzar la seva tasca de pedagog i poeta. Garriga ja porta publicats 12 llibres, la majoria d’ells en els últims anys, i segons Izquierdo, ho fa tot plegat a partir d’un únic poema.

Els Matossers van fer a Nou Barris la primera actuació de la temporada // Matossers de Molins de Rei

La festa major de Nou Barris, a Barcelona, va ser el primer escenari de la temporada per la colla castellera dels Matossers. Es tractava d’una actuació especial pels molinencs ja que era la primera actuació dirigida pel nou equip tècnic, encapçalat pel nou cap de colla, Salva Prat.

Els nervis van quedar ràpidament superats amb un 3 de 6 descarregat, que va pujar lent, per la inexperiència de la canalla que s’estrenava amb aquest castell a plaça, però segur. En segona ronda es va desmuntar un 3 de 6 amb l’agulla quan només faltava que l’acotxador entrés a l’agulla, un pas que, des del terra pot semblar petit, però per a canalla poc experimentada, com la que està començant aquesta temporada, allà dalt pot semblar enorme. Per finalitzar, Matossers va muntar un 4 de 6 en el qual va passar una cosa poc habitual: l’acotxador i l’enxaneta, després d’haver coronat el castell, es van despenjar i van anar a parar, sense cap conseqüència remarcable, al mig del castell, deixant  la resta de l’estructura intacta i es va desmuntar amb relativa normalitat.

“Els castells s’han de descarregar de la forma habitual i normal, i seguirem treballant per que així es faci”, va valorar el cap de colla després de l’actuació, després de veure com dos dels tres castells aixecats durant la jornada fallaven en el tram final. “A la plaça s’ha pogut veure que hi ha potencial i que s’ha de treballar, consolidar i seguir intentant que augmenti amb més incorporacions a la colla”, va cloure Salva Prat.

Els de la camisa marró argila van compartir plaça el passat diumenge 12 de maig, per primer cop, amb una de les noves colles baixllobregatines: els Encantats de Begues. Per a ells era la seva primera sortida després del bateig i van descarregar un 2 de 5, que haurà de pujar un pis més per ser considerat castell, i, després d’un intent desmuntat, van aconseguir descarregar un treballat 3 de 6, el segon de la seva curta trajectòria. Per la seva banda, els castelleres de Barcelona, els amfitrions, van demostrar que es troben en un estat de forma formidable: van descarregar els seu primer 5 de 8 de la temporada, que van acompanyar del 3 i del 4 de 8.