Mor en Ràfols, el pregoner ambulant de Molins de Rei

Ha mort sobtadament als 80 anys Francesc Ràfols i Campmany, conegut per donar voltes pels carrers de Molins de Rei amb un cotxe que anunciava activitats amb uns altaveus. També posava la megafonia dels carrers per Nadal, i reparava aparells electrònics en moltes cases. Tímid i afable, era una persona molt coneguda al poble i la seva mort ha aixecat una onada de mostres de condol.

Caricatura de Francesc Ràfols feta pel dibuixant Manel Ferrer el 2005, per encàrrec de Miquel Armengol // Manel Ferrer

La mítica -i insòlita- imatge d’un cotxe, bastant atrotinat, amb uns altaveus a sobre anunciant actes o temes d’interès de Molins de Rei quedarà per sempre en el record. Aquest era el cotxe d’en Ràfols, un d’aquells personatges entranyables que són coneguts per tothom als pobles. I que, tal com ha demostrat amb la seva mort, es fan estimar.

“Mai tenia un no per a ningú”, és una de les frases que més es repeteixen quan es pregunta a les persones que hi havien tingut contacte. L’afirmació s’ha anat repetint aquest matí a Ràdio Molins de Rei durant la tertúlia, on en una situació que no es sol produir, una desena d’oients han trucat per explicar vivències que havien tingut amb ell. Una mostra clara de com de popular era a Molins de Rei.

Francesc Ràfols era fill d’una mare soltera i no tenia més familiars coneguts, la qual cosa fa difícil conèixer què s’amagava darrere aquesta persona d’aparença tímida i introvertida. Però en el que coincideix tothom que l’havia tractat és que, un cop superada la façana de poques paraules, era una molt bona persona, molt humil, i que sempre estava disposada a ajudar. I, a més, molt hàbil a l’hora d’enginyar-se solucions de tota mena en les feines que feia.

En Ràfols era un manetes. No només feia de pregoner ambulant: també era lampista. Durant molts anys va col·locar els altaveus pels carrers del Centre Vila on sonen nadales, fent ell mateix totes les connexions. N’hi ha que recorden com als anys 60 si s’espatllava un transistor de ràdio, el trucaven a ell. També va reparar tota mena d’aparells i electrodomèstics per les cases amb el seu enginy. A més, moltes persones li compraven aparells nous, ja que tenia una xarxa de proveïdors que li podien fer un bon preu. Quan els equips de so encara no eren normals, era qui proveïa d’altaveus molts balls de Molins de Rei.

Tot i la seva aparença solitària, tenia contacte amb moltes entitats. Ja d’entrada perquè les voltes que feia amb el cotxe venien d’encàrrecs que li feien entitats concretes. Les gravacions es feien a través de Ràdio Molins de Rei -amb la veu del tècnic de so Josep Montano-  i les anava a recollir. “Va començar als anys 90, quan Miquel Armengol va tornar a ser director de Ràdio Molins de Rei, recorda Montano. Armengol “es va preocupar molt de la comunicació a peu de carrer, i per això va demanar-li a en Ràfols que anunciés actes amb el cotxe”.

Quan l’Ajuntament, una entitat, o associació comercial volia fer un anunci, contactava amb ell, Montano ho gravava i ho passava a recollir per l’emissora. Primer ho feia en una cinta sense fi, un aparell on la gravació mai acabava. Després va passar al minidisc i finalment en un reproductor MP3. Montano recorda com “era molt intel·ligent i sempre es preocupava molt que la gravació s’entengués”. De fet, tot sovint tornava per demanar que es gravés de nou perquè fos més fàcil d’entendre. Amb la ràdio col·laborava ajudant-los a aconseguir aparells o fent reparacions, i a la inversa. “Era una simbiosi”, apunta Montano.

Però a banda d’això, va ser ballador de sardanes i va col·laborar amb els Amics del Museu. Darrerament, participava amb l’Associació de Familiars d’Alzheimer (AFA) en els tallers de memòria que fan, i amb les activitats per a gent gran de la Creu Roja. També portava la megafonia d’actes com els balls de Festa Major de l’Associació de Veïns de la Rierada. 

Molts recorden d’ell que li agradava molt la natura i el so dels ocells. Un dels seus paratges preferits era l’ermita de Santa Creu d’Olorda. Molt sovint se’l veia per les taules que hi ha, dins o fora del restaurant. Coneixent la seva estima pels ocells, li van regalar un canari, que ara diverses persones ja s’han oferit per cuidar.

Francesc Ràfols va néixer el 10 de juny de 1937, durant la Guerra Civil. Va tenir una infància difícil. Era fill únic d’una dona de fer feines que va ser mare soltera, una situació que en aquella època no era ben vista per la societat. Tot i això, la solidaritat va poder més i la seva família van acabar sent els nombrosos veïns que es van bolcar en ajudar-lo amb tot el que poguessin, o també establiments que li donaven ajudes a canvi de les seves feines de manteniment.

La seva pèrdua ha aixecat nombroses mostres d’apreci. D’ell ha escrit, al Facebook de Ràdio Molins de Rei, l’encarregat de projeccions cinematogràfiques Pere Vila, la següent descripció: “Outsider entranyable que no aixecava mai la seva veu més del que calia, passava per les nostres vides sense fer soroll i sabia molt, molt més del que alguns s’imaginen. Ell era poble, part del nostre patrimoni humà i ens va donar peu a saber-ne més de tots aquells sentiments amagats que ell portava a dins i que potser quedaran en l’oblit pels racons de la vila. Alguns el trobarem a faltar. Bon viatge tinguis, hereu del Tomaset”.

Ha mort, probablement d’un atac de cor, aquest dijous 15 de març, a la casa on vivia del carrer Ponent, amb 80 anys. L’Ajuntament s’encarregarà de la seva sepultura. L’acte de comiat serà dilluns 19 a les 11 del matí a l’oratori del tanatori.