L’astronomia pren nom de dona en una exposició a l’Agrupa

La primera dona que va ser professora d’astronomia en una universitat a Espanya, Assumpció Català, és homenatjada en una exposició. Entre els autors de la mostra, creada per la Universitat de Barcelona, hi ha la molinenca Cesca Figueras, que va ser alumna de Català.

L’exposició ‘Telescopi Assumpció Català’ parteix del bateig amb el seu nom d’un telescopi al Parc Astronòmic del Montsec // Jordi Julià

“Aquesta és una exposició feminista, un homenatge a totes les que estem ara com a professores”, així descriu Cesca Figueras, presidenta de la Societat Espanyola d’Astronomia i professora investigadora de la UB, l’exposició ‘Telescopi Assumpció Català’, que es pot veure a l’Agrupació Folklòrica de Molins de Rei fins al 23 de març.

El títol de l’exposició no pretén fer cap metàfora, sinó que descriu una realitat: hi ha un telescopi batejat amb el seu nom -que alhora també s’ha convertit en el primer telescopi que rep un nom de dona. És al Parc Astronòmic del Montsec, el punt on actualment investigadors com Cesca Figueras van a fer observacions. “L’entorn és excepcional, presenta totes les condicions necessàries per l’observació”, explicava en una visita comentada a la mostra que ella mateixa ha creat.

Cesca Figueras durant la visita comentada a l’exposició // Jordi Julià

Una exposició amb molts fronts

L’exposició inclou quatre grans temes: dona a conèixer la figura d’Assumpció Català, explica la recerca que es fa al Parc Astronòmic del Montsec, parla de la investigació astronòmica en si i també té un paper destacat la presència de les dones en astronomia.

Figueras explicava que Assumpció Català (1925-2009) va ser “un referent” per a ella. I no només per a ella, sinó que va “posar un gra de sorra important perquè tinguem models femenins davant”. Però el fet de ser dona no va ser el seu únic mèrit: “ens va explicar com hem de fer recerca”, destacava Figueras. Però també moltes altres investigacions en el camp astronòmic. Va fer aportacions en l’estudi del sistema solar, i molt especialment de les taques solars.

Vista general de l’exposició el dia de la seva obertura // Jordi Julià

Fins i tot va tenir un paper transformador de la societat espanyola: “Espanya va anar canviant gràcies a persones com ella”. Català va tenir molt a veure en la participació en projectes europeus. Era l’any 1979 i a fora “creien que Espanya no hi podia participar perquè no estava preparada, ja que els que enviaven com a representants eren uns coronels”. Així que Català “va agafar una maleta i se’n va anar a París a convèncer-los”. Va aconseguir que Espanya participés al projecte Hipparcos, que per primera vegada va mesurar les distàncies que separen la Terra de les estrelles i els seus moviments. Ara, Figueras treballa en el seu successor, el projecte Gaia, el primer mapa en 3D de la Galàxia.

Dones i ciència

Quan Català va començar la carrera de matemàtiques, tenia sis companyes més noies. Però aquestes van anar abandonant i a partir de tercer curs era l’única dona. A l’exposició es pot veure com les coses han canviat des de llavors, però encara hi ha molt a fer. Ensenya dades del curs 2014-2015 de la UB: mentre que en els nivells inferiors -estudiants de cicles i graus- hi ha un 60% de dones i un 40% d’homes, a mesura que es va pujant de categoria la proporció s’inverteix fins a arribar a les càtedres, on hi ha un 80% d’homes i un 20% de de dones.

L’efecte tisora // Jordi Julià

“És l’anomenat efecte tisora, amb una clara manca de participació de les dones en llocs superiors. S’està intentant corregir però és extremadament lent”, va lamentar Figueras. Amb exposicions com aquesta, també es vol canviar, esperant que d’aquesta manera les dones puguin veure un referent en qui emmirallar-se, tal com li va passar precisament a Figueras.