El CFS Molins 99 troba el camí a seguir contra el líder

CFS Molins 99 6-5 Lo Caragol Lleida. Els entrenats per Juanjo Amigo donen la sorpresa i guanyen de forma merescuda al líder de Tercera Divisió en un emocionant partit de futbol sala.

Els jugadors del CFS Molins 99 celebrant un gol // Jose Polo

Punt d’inflexió abans de les vacances de Nadal. El Club Futbol Sala Molins 99 va aconseguir una valuosa victòria per 6 a 5 contra el Lo Caragol Lleida, que va arribar al Polieportiu de la Sínia de Molins de Rei amb la condició de líder de Tercera Divisió. Aquesta vegada sí, els entrenats per Juanjo Amigo van arrodonir un gran partit des del principi fins al final. No només es van emportar els tres punts contra un dels favorits per pujar a 2aB, sinó que ho van merèixer en un matx marcat per la igualtat entre els dos equips.

La primera jugada va ser una declaració d’intencions. Karim Benaliti la va enviar al pal. El Caragol Lleida tenia més la pilota, demostrava que té qualitat per moure-la amb rapidesa i intenció, però els molinencs, en un exercici de concentració constant, basculaven bé i tapaven els espais. A més, quan es feien amb l’esfèric el jugaven amb criteri i generaven perill. Un nou fitxatge del Molins 99, José Aguilera, va fer el primer gol (1-0). El pivot va ser capaç del millor i del pitjor. Va demostrar una bona tècnica i va utilitzar de forma hàbil el seu cos per generar espais per als seus companys. Però a la segona part va ser expulsat per doble targeta groga en una acció innecessària. Si millora l’aspecte mental, Aguilera serà una bona incorporació.

Rubén García va ser l’autor del 2 a 0. Les cares dels jugadors del Lleida eren de sorpresa. Valentí Cunill, entrenador dels de la Terra Ferma, va apostar per canviar la dinàmica i, tot i estar a la primera part, va optar per jugar amb porter jugador. Li va sortir bé la tàctica i abans de la mitja part van retallar distàncies amb una diana de Sergio Martínez (2 a 1).

Va jugar bé en la primera meitat però en la segona va fer una exhibició. El porter Raúl Balsalobre va arrodonir el millor partit des que vesteix la samarreta del Molins 99. Va fer moltes aturades de mèrit, desesperant els jugadors rivals. Després de la retirada de Víctor Sanmartin, referència en la porteria molinenca durant els últims anys, l’equip té dos porters molts joves: Basalobre i Jordi Riera, que ara pateix una lesió muscular. El segon ja ha demostrat en reiterades ocasions que té nivell per assumir aquesta responsabilitat i el primer va fer una actuació memorable contra el líder de Tercera. Hi ha futur sota pals.

El CFS Molins 99 durant un temps mort // Jose Polo

Mentre el Lleida topava contra el mur Balsalobre, el Molins era més efectiu i Josué Cortés feia el 3 a 1. Ja amb els visitants de cinc Miquel Navarro va aconseguir el quart. Però el Caragol Lleida no havia dit l’últim paraula. El Molins 99 estava carregat de faltes i, amb dos dobles penals, van col·locar-se 4 a 3 quan faltaven pocs minuts. Edgar Sánchez va ser mortal xutant sense oposició. Els de Cunill després van empatar i més d’un va pensar que aconseguirien la remuntada.

Però en els moments complicats és quan apareixen els líders. Amb l’empat en el marcador Àlex Sánchez Ajo va mantenir la calma i va fer el 5 a 4. A falta de només 58 segons el Lleida tornava a empatar amb una bona combinació jugant de cinc (5-5). I llavors va tornar a emergir la figura de Sánchez Ajo per col·locar el definitiu 6 a 5 a només 18 segons del final. El capità va superar els nervis i va definir amb encert just quan l’equip més ho necessitava. Va servir per sumar tres punts necessitats.

La victòria contra el Lleida marca el camí a seguir. El CFS Molins 99 va deixar molt clar que si rendeix al 100% és competitiu contra qualsevol equip de la categoria i que pot estar per sobre de la dotzena posició que ocupa en la classificació, en la part baixa. A més, l’equip descansa el pròxim cap de setmana i, per tant, marxa de vacances de Nadal amb bones sensacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recomanacions personalitzades