Carles Ros (CUP): “Cap de les nostres propostes ha quedat fora del pacte de govern”

Carles Ros ha passat de ser regidor de l’oposició a formar part del govern municipal amb el pacte entre CDC, ERC i el seu partit, la CUP.  Des de la dedicació parcial -no li passa pel cap deixar la ciència, que és la seva passió- és regidor de Cultura, Joventut, Noves Tecnologies i tinent d’alcalde. Assegura que està satisfet amb el pacte i que les negociacions han estat “plàcides”. En aquesta entrevista, que forma part de la sèrie de Viu Molins de Rei després del trencament de la sociovergència, explica els projectes que volen portar a terme. Des de les municipalitzacions, que reconeix que no es podran fer realitat en un any i mig de legislatura, a recuperar la decoració de carrers per Festa Major. Fa fred però es queda en màniga curta. “No m’agrada parlar en públic i m’agafa calor”, confessa abans de començar. 

Carles Ros durant l’entrevista de Viu Molins de Rei // Jordi Julià

La CUP ha acceptat la proposta de l’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC), d’entrar al govern municipal. Per què han decidit fer aquest pas?

Quan vam rebre l’oferta d’en Joan Ramon el que vam fer, com era d’esperar, era analitzar-ho nosaltres i seure amb ells. Vam considerar interessant l’escenari de valorar què se’ns oferia, en quines condicions i què podíem treure nosaltres. Vam reunir l’assemblea de la CUP, agrupar les propostes que volíem prioritzar i que a més creiem que podien entrar en conflicte ideològic amb quin anàvem a pactar i les vam posar sobre la taula. Vist el bon resultat de la primera reunió, que va ser constructiva i amb ganes de millorar les propostes sense rebutjar cap de les nostres, vam considerar que valia la pena portar-ho a assemblea oberta, fer l’oferta formalment i iniciar les negociacions que, finalment, ens han acabat portant fins la formalització del pacte.

Com han estat aquestes negociacions?

Han estat molt plàcides, realment. La CUP va tirar molt de programa, amb una llarga llista de propostes. Els altres dos partits que sí que es van voler asseure a la taula les van rebre amb ganes de debatre. Recordem que Iniciativa i Molins Camina també tenien l’oferta i van declinar formar part de les negociacions. Després de valorar les nostres propostes, rebre les de CDC i les d’ERC també, i posar-les en comú, vam veure que podíem coincidir, que el resultat ens satisfeia moltíssim. El resultat de l’assemblea oberta és que la gent ha entès que era un escenari molt interessant per la CUP per, en primer terme, agafar experiència de govern i, en segon terme, poder aplicar el programa que en deu anys d’història portem elaborant. Estem bastant satisfets. Creiem que la proposta de la CUP comença a ser molt més integral que en els seus inicis i volem posar-ho a prova.

Per tant, s’han quedat poques propostes de la CUP fora d’aquest acord.

No n’ha quedat cap fora, literalment. Vam analitzar els punts que podien entrar en conflicte, no hem volgut forçar en cap tema perquè també hem intentat ser realistes perquè l’acord pogués ser aplicable en un any, que legalment sigui possible, que fos materialitzable amb els diners que disposa l’Ajuntament, que no són masses. Potser han començat a pujar els pressupostos, això que sembla que estem sortint de la crisi en xifres macroeconòmiques, però la realitat és que no hi ha un gran pressupost per fer grans obres ni res semblant. No podem demanar tot el que voldríem. Podem demanar una ampliació de personal d’assistència de serveis socials però estem collats per la Llei Montoro. Per tant, acceptant on estem, vam adaptar totes les propostes perquè fossin realistes. Entre altres temes, amb el dels càrrecs de confiança. No hem volgut forçar que no n’hi hagués cap perquè treure’ls a un any del final de la legislatura voldria dir posar algú o promocionar els treballadors, assumint totes les feines, amb poc marge i amb tot l’aprenentatge que es necessita no s’hauria pogut fer gran cosa. Hem prioritzat poder fer la feina i mantenir les places laborals, que al cap i a la fi són persones que estan treballant com a càrrecs de confiança. Al final de la legislatura, i si es dona l’escenari que es repeteix aquest pacte o un altre amb la CUP participant d’un govern, llavor sí que es podria fer, a quatre anys vista, un Ajuntament més integral amb el que a nosaltres ens agradaria.

Han quedat un sous que no són com la CUP els hauria posat.

Quin ha estat el tema més conflictiu d’aquest pacte a tres bandes?

Hem parlat molt de sous i de reducció de l’estructura política. Estava clar que això volia dir retallar els sous de persones que ja estaven actualment treballant amb un escenari que tenien previst a quatre anys vista, per tant quedarien afectades les condicions laborals i els ingressos de persones i famílies. Hem volgut ser molt curosos en explicar per què creiem que volíem afrontar aquest tema des d’un punt de vista polític. Creiem que els sous de qui actua com a polític d’un Ajuntament han de ser realistes amb quina és la mitjana de la població, i com estan vivint els veïns. Per això sempre hem defensat uns sous molt similars a la mitjana salarial d’ingressos de la població catalana. Amb les negociacions, han quedat un sous que no són com la CUP els hauria posat. D’altra banda, amb els càrrecs de confiança també hi ha hagut cert debat de la idoneïtat de treure’ls o no. Nosaltres defensem que la figura del director de serveis, el que dirigeix tota una àrea de l’Ajuntament, és necessària. Però com s’escull aquesta persona és el tema de debat. Pots escollir un director de serveis a dit, que és el que informalment es diu càrrec de confiança. Molts partits trien persones del seu propi partit. O bé pots promocionar un treballador de la casa. O també, que és el que hem trobat interessant per suplir l’àrea de Serveis a les Persones, fer una comissió que, en cas que no sigui possible trobar un treballador que pugui assumir totes les feines de director en aquest any que queda, fer un càrrec de confiança però a través d’una comissió oberta i transparent on els partits de l’oposició també estiguin representants. Trobar la persona més capacitada per consens.

Carles Ros és, des de l’1 de desembre, regidor del govern de Molins de Rei // Jordi Julià

Dins l’assemblea de la CUP hi ha hagut molt debat o posicions enfrontades sobre si s’havia d’entrar al govern municipal o no?

Hi ha hagut veus crítiques en el sentit de collar-nos molt als regidors amb que no ens envalentissim quan anaven bé les negociacions. Però ningú ha estat en contra de l’acord. És més, ens ha servit per millorar-lo i tornar a buscar els punts de vista des de fora de les negociacions, que sempre és interessant per no perdre’t una mica en el dia a dia o en els arguments de l’altre. Coses que et poden acabar passant, que et centres en uns temes i te n’oblides d’altres.

A l’assemblea ningú ha estat en contra de l’acord.

El 2015, ERC ja va proposar fer un tripartit amb vostès i CDC (en aquell moment, CiU). Què ha canviat en aquests dos anys?

L’escenari és completament diferent, no només pel tema nacional, que és el que ha trencat el pacte amb el PSC per desavinences amb CDC i, potser, altres temes que hi havia al darrera personals o de pròpia política. Però el que la CUP ha valorat és que en l’escenari 2015 la sociovergència es podia reeditar. Llavors els anava bé i no tenien cap necessitat de negociar un programa. En canvi, ara al trencar amb l’antic aliat i no haver-hi més opcions, perquè la geometria del ple municipal és la que és, per fer un nou pacte es necessitava estar d’acord amb la CUP. En aquest context se’ns obria una posició de més força per poder negociar el nostre programa. I si no, no entrar amb la posició de força i allà es quedava CDC sola o bé amb ERC, sense un govern amb majoria absoluta.

L’acord té 71 accions concretes. Té molt accent cupaire?

Si no fos un acord que ens satisfés no hi entraríem. L’accent nostre hi és. Però no hem vist que ni el PDeCAT ni ERC se sentissin malament amb aquest acord. Creiem que en tenen ganes. Han entès arguments en algunes coses i també ho hem fet nosaltres en altres. Hem intentat trobar un punt mig no només pel que fa a la negociació de ‘posa el teu’ o ‘posa el meu’, sinó realment de modular les propostes perquè fossin de consens. Si han sigut de consens intern dintre dels seus partits no ho sabem però, en tot cas, durant les negociacions no s’ha bloquejat cap tema. Li ha semblat bé a tothom i tothom té ganes de posar-ho a prova.

Creu que és possible materialitzar les 71 accions pactades en un any i mig, que és el que queda de legislatura?

És possible, sinó no s’haurien posat. El que podria arribar a passar és que pequéssim d’ingenus, de no conèixer les dinàmiques i les velocitats de l’Ajuntament. O de la necessitat de negociar coses amb altres administracions superiors que fossin un condicionant que no esperem. En tot cas, cada cop que hem preguntat a l’actual govern han vist factible la proposta que posàvem sobre la taula. En alguns casos ens han proposat canviar una mica el redactat de l’acord per fer-lo possible. Per exemple, la CUP vol municipalitzar tots els serveis externalitzats, però en l’acord l’únic servei que s’estudia municipalitzar és el de biomassa, perquè és l’únic que ara mateix és possible sense haver de pagar indemnitzacions a les empreses.

Ros està molt satisfet amb el resultat de les negociacions de govern // Jordi Julià

L’última sobre negociacions. Creu que és un pacte que pot anar més enllà d’aquests mesos?

Si entenem el pacte tal com l’hem fet ara, podria ser d’una durada d’un any, de quatre o fins a complir els acords que tenim. Si els acords muten perquè muta la societat o muta el poble, no veig cap problema, amb les actituds de negociació que parlàvem, de reformular-lo. Ara bé, això no vol dir que la CUP tingui com a soci preferent a Convergència o ERC per les properes eleccions. L’ideal de la CUP seria fer un govern en què tot el nostre programa pogués acabar sent materialitzable. Qui són els aliats és més veure quina voluntat té de fer coses amb qui estàs negociant que no pas el nom estrictament. Una cosa que haurem de vigilar molt, i supervisar, és veure què vol fer Convergència durant aquest any. Potser no ens n’hem assabentat o no ho han posat sobre la taula -esperem que no sigui el cas- que vagin en una línia ideològica que no podem compartir. Però, malgrat tot el bagatge ideològic que han tingut, les retallades que han aplicat a nivell nacional i molts altres temes com la reedició d’externalitzacions de serveis a Molins de Rei… en tot cas ara tenen la voluntat, amb aquest pacte, de treballar per remunicipalitzar-los. Si podem aconseguir els objectius que ens hem plantejat, no ens preocupa qui és l’aliat.

No veig cap problema a reformular el pacte.

Un dels cavalls de batalla de la CUP és la municipalització de serveis. Per què és millor tenir els serveis municipalitzats?

Pel que fa a les municipalitzacions hi ha una peça clau, que són els beneficis industrials de l’empresa a la qual li fas la concessió. Ja es reconeix en el propi contracte, amb clàusules legals que tampoc et sé explicar perfectament, que un 18% ja és de benefici industrial. Diners de l’Ajuntament que van a l’empresa pel simple fet que assumeix el risc de fer aquesta feina en nom del consistori. Després hi ha els beneficis que tingui l’empresa internament de fer millors números del que havia posat en el contracte i, després, hi ha l’IVA que s’ha de pagar. Aquests tres conceptes ja sumen un percentatge significativament alt. Una altra forma amb què la privatització pot estalviar és amb les condicions laborals dels treballadors. Pot ser que l’empresa posi unes condicions laborals pitjors que la plantilla de l’Ajuntament i per tant és més barat externalitzar que fer-ho municipal. Però per nosaltres és més important la qualitat laboral dels treballadors. No podem estar fent polítiques socials i precaritzar via externalitzacions la pròpia població de Molins o d’un altre poble que vindrà a treballar en condicions precàries. No pot ser. Un altre tema és la transparència. La possibilitat que l’Ajuntament conegui completament els números del servei que s’està oferint. Si és municipal, ningú et mentirà, si és una empresa et pot passar com amb el servei de jardineria que ens havien arribat molts rumors i informació dels treballadors que l’Ajuntament pagava 9 treballadors i hi havia moments que eren 5 o menys actius al municipi. Com que està externalitzat el servei, no hi ha ningú de l’Ajuntament directament que estigui controlant com està funcionant. És el gran problema de tenir externalitzats els serveis en relació a la qualitat.

Un altre dels serveis dels quals heu parlat molt és el de l’aigua. 

Una gran batalla de la CUP durant 10 anys ha estat la municipalització del servei de l’aigua. Rescindir el contracte ara i municipalitzar-la significa tres, quatre o cinc milions d’euros que haurien de pagar els molinencs. Tindria uns beneficis però uns grans costos econòmics. El consens és crear l’estructura i tenir-ho tot preparat, fent les inversions i les formacions al personal de l’Ajuntament, perquè quan arribi el 2023 aquest Ajuntament tingui el consens polític i la capacitat tècnica per assumir la gestió del servei d’aigua. Els acords s’han acabat modulant en aquest sentit. És una cosa que hauria d’haver passat fos com fos. Perquè la CUP per molt que hagués entrat al govern no hauria pogut municipalitzar tots els serveis. Altres coses que intentarem serà supervisar, de forma estricta, tot el que són els contractes. Fiscalitzar, fent servir les mesures de sanció a les empreses quan no compleixin perquè no passin coses com han passat amb el servei de jardineria que dèiem abans.

Abans ha parlat del servei de biomassa al barri de la Granja. És l’experiment, en relació a les municipalitzacions, del que podria arribar després?

La marca comercial del servei de biomassa és Molins Energia. Ara mateix, la Llei Montoro de racionament de l’administració pública posa molt difícil la creació d’altres empreses públiques. Per tant, tancar aquesta marca comercial podria condicionar el fet de no poder-ne obrir una altra en nom de l’Ajuntament. Mantenir la biomassa és una petita esperança des de la qual prestar altres serveis, ja sigui la biomassa, altres serveis d’energia o que el nom de l’empresa canviés i fossin més serveis els que s’ofereixen. Biomassa serà l’experiència també per veure tots els tràmits que calen per gestionar tot un servei bastant gros, que dóna servei a tot un barri de Molins, la gestió tècnica, el dia a dia, la burocràcia que comporta, si es necessiten més treballadors… És tota una roda que si no la comences a moure és feixuga per una administració que pot estar tranquil·la fins aquest moment. Per això diem que crear el múscul per les municipalitzacions és una acció important en si mateixa. És conèixer tot el que et cal per poder municipalitzar quan arribi el moment que s’acabin els contractes que tenim vigents.

El cupaire explicant els punts de l’acord a la redacció del diari // Jordi Julià

Un dels temes sobre el qual la CUP ha parlat més en aquests últims anys és l’Habitatge. Recordo un article seu amb Asier Baiona, ara regidor precisament d’Habitatge. Ara vostès tenen responsabilitats de govern en aquesta regidoria. Quines accions volen impulsar?

Sempre hem parlat, d’una banda, de tenir molt contacte amb els agents del poble que treballen en aquest àmbit com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), les associacions de veïns o qualsevol col·lectiu de Molins que vulgui treballar-lo. Una prioritat serà mantenir el contacte fluid, reeditar la Taula Local d’Habitatge, i portar els agents que vulguin negociar-ho. Ens encantaria que Molins de Rei tingués un sindicat de llogaters, com està actiu a Barcelona, que pugui defensar els drets del lloguer i fer feina tant en la institució com al carrer mitjançant l’activisme. Un altre tema que tenim ganes d’estudiar molt profundament és la creació, per part de l’Ajuntament, d’habitatge de protecció oficial a les Guardioles. El govern sociovergent va anunciar, en ple 29 de juliol en l’últim moment abans d’entrar en les vacances d’agost, una promoció de pisos en els quals la gran majoria eren de venda, uns quants anaven als veïns de Sant Pere de Romaní, que amb això estem completament d’acord que era necessari resoldre aquest tema, però de lloguer social n’hi havia molt pocs. Havia sigut un compromís del govern sociovergent i de tot l’Ajuntament i s’havia creat tot el consens del poble que el calia era lloguer social. Hem vist que els preus per comprar, al final, són de 180.000 euros fins a 220.000. Una persona que necessita habitatge no pot pagar-los. S’ha d’hipotecar o, en tot cas, entrar en les vicissituds del capitalisme especulador que no resol el problema de l’habitatge. Per nosaltres és una prioritat estudiar com resoldre això. Construir habitatge completament de lloguer social significa que l’Ajuntament ha de posar tots els diners per aixecar aquest edifici i posar uns preus que siguin justos, però a més, intentar recuperar aquesta inversió. L’alternativa seria que administracions superiors tinguessin polítiques d’habitatge reals amb línies de crèdit perquè els Ajuntaments poguessin fer-ho. L’Impsol, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ara mateix vol reamortitzar les propietats que ha comprat i no té la prioritat de fer habitatge de lloguer social. Ni l’estat espanyol ni la Generalitat estan posant diners. Si volem aixecar habitatge que sigui de lloguer social exclusivament, haurem de fer el debat de si l’Ajuntament vol incrementar el deute del municipi per fer-ho. Hi ha altres models de fer meitat venda i meitat lloguer perquè un compensi l’altre. És una possibilitat però hi ha un percentatge de sòl públic que l’estàs venent, el perds, deixa de ser útil a llarg termini per fer polítiques de lloguer social.

Haurem de debatre si volem incrementar el deute per poder fer habitatge de lloguer social.

Per tant, entenc que l’objectiu és augmentar l’oferta de lloguer social a Molins de Rei però la forma de fer-ho no està clara.

La fórmula s’ha de veure i haurem de debatre si no volem aixecar-ne cap per no haver de vendre, si volem fer un model del 50% entre venda i lloguer o si volem endeutar-nos per fer completament lloguer social. Aquest és el debat que no només el govern, sinó tot Molins, haurà de tenir: si realment per fer un pla de xoc d’habitatge vol fer ús de la clàusula del pacte contra el deute. Va ser un pacte que la CUP va tirar endavant perquè no s’incrementés el deute, que tenia una clàusula que permetia incrementar-lo si era per fer polítiques de pla de xoc social, per revertir les condicions de la gent que paga tant cara aquesta crisi i poden necessitar habitatge de lloguer a preus que puguin pagar, que es consideren un 30% dels ingressos de la unitat familiar. Si mirem el preu de les vivendes de venda de Les Guardioles està molt clar que una persona haurà de pagar moltíssim més que el 30% dels seus ingressos per poder-hi accedir.

Parlant d’estructura política de l’Ajuntament. Històricament, una de les reivindicacions de la CUP és la supressió de l’àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègia Local (DIPEL). Per què no ha estat inclosa dins l’acord de govern?

No ha estat un tema que haguem negociat gaire perquè el tema més important que hi havia al voltant de DIPEL era que, a l’haver-hi quatre àrees, altres governs feien quatre dedicacions exclusives per als regidors i quatre càrrecs de confiança com a directors de serveis i això creava una estructura de persones que viuen cobrant de la política de quatre unitats. Considerem que Economia i Serveis Generals i DIPEL no són del mateix volum que les altres per tenir una unitat cadascuna, creiem que es pot fusionar en una única. En si mateix, no estem en contra que hi hagi una divisió política entre aquestes àrees, sí que ho estem de la càrrega que acabava comportant que hi haguessin quatre càrrecs de confiança. El fet de treure-li la dedicació exclusiva i el càrrec de confiança fan que DIPEL ja no sigui el gran problema que comportava abans.

Una altra de les regidories que portaran és la de Medi Ambient. Què es vol impulsar en aquest aspecte?

La regidoria de Medi Ambient recuperarà el servei de gestió de l’aigua i del clavegueram, dels residus, salut pública i amb això tornarà a ser una regidoria molt forta. Fins el punt que en Josep Raventós, el company de la CUP, només portarà aquesta, però perquè s’inclouen molts temes. Fer una regidoria forta dona el missatge que el medi ambient, les polítiques ecologistes i la gestió de residus són una prioritat per nosaltres. Volem donar-li molt d’impuls al medi ambient, que en altres moments se li han anat traient responsabilitats a la regidoria. Des d’aquí volem tirar endavant campanyes de conscienciació contra la creació de residus, treballar la protecció del riu Llobregat, els accessos al Parc Natural de Collserola, la fauna o l’animalisme. No s’han tractat gens en els últims sis anys. Volem, des de la institució, fer una crida al municipi sobre que aquests són un temes importants. Que els agents que ho estan treballant a Molins puguin tenir la referència de que la institució està al seu servei.

Ros durant l’entrevista // Jordi Julià

Què volen canviar en la regidoria de Cultura?

És una regidora complexa amb molts temes diferents. Una és la part d’equipaments municipals. Ara mateix vindrà l’obertura de la nova biblioteca i acabar de decidir quins usos tindran les plantes intermitges. En aquest aspecte no farem grans canvis, estem d’acord que aquesta biblioteca era necessària i, de la forma més participativa que puguem, es decidiran els espais que queden al Molí. Una altre tema de les regidories de Cultura i Joventut és la gestió de la carpa de la Mariona, l’Espai Cultural i Juvenil Mariona. Tothom diu que no té gaires usos. Hi ha diverses entitats que estan al voltant que l’utilitzen com a espai per poder tenir el seu material i poder fer certes coses que de vegades no són obertes al públic. Però allò era un requeriment del jovent organitzat de Molins, que necessita espais per poder fer activitat política, activitat lúdica, de cara al poble i de gran format. Després s’ha vist que no l’han utilitzat. Per això creiem que no supleix la necessitat. Encara hi ha la demanda d’un espai que pugui tenir una activitat cultural i social molt més grossa. S’haurà d’afrontar el debat de què es fa amb l’Espai Cultural i Juvenil Mariona. Nosaltres ho volem afrontar com una prioritat.

Volem que els veïns es prenguin la Festa Major com a seva. No una festa de consum.

Canviarà gaire la Festa Major?

Ens agradaria impulsar algunes actuacions que incentivessin l’organització veïnal. Sigui amb projectes com decorar carrers, que és una cosa molt maca que Molins havia tingut en altres èpoques de la història i s’ha perdut completament, sigui amb sopars als carrers… tot tipus de projectes que puguin incentivar que els veïns es prenguin la Festa Major com a seva. No una festa de consum, de sortir de casa i anar a una activitat concreta, sinó de sortir de casa per organitzar una activitat i això impliqui els veïns en la Festa Major i serveixi també per teixir una cohesió social al voltant de fer feina conjunta, integració, i tot el que porta associat tot l’activisme i la participació social en el dia a dia de l’activitat cultural. Al cap i a la fi, la cultura és una eina de cohesió i integració dels col·lectius del municipi.

Què volen aconseguir amb la regidoria de Feminismes i Alliberament LGTBI?

Volem donar-li un punt de vista més polític a la regidoria d’Igualtat Home – Dona, que és com es deia fins ara. Per això canviem el nom. Creiem que cal ser bastant més proactiu en polítiques feministes i afrontar el tema LGTBI, que aquí a Molins s’ha fet molt poca feina. Es va aprovar que es faria el pla d’alliberament LGTBI fa un any i la regidoria ni tan sols ha iniciat la redacció o el debat públic sobre què necessita Molins en aquest tema. La nostra voluntat també és poder treballar amb els col·lectius organitzats com el grup de dones Les Heures o diverses entitats juvenils i col·lectius que treballen el tema de la igualtat, el feminisme i la discriminació de gènere. Que això empoderi aquests col·lectius per poder fer feina amb la institució però, sobretot, per poder fer feina ells. Crear consciència a Molins de Rei.

El que estem fent ara no és beneficiós per la CUP en càlculs electorals, a no ser que fem molt bé la feina.

És la primera vegada que la CUP entra al govern municipal de Molins de Rei. Com us imagineu aquesta experiència?

En l’àmbit personal serà una feinada. Això segur. No podrem planificar la feina a quatre anys vista, sinó que ho haurem de fer tot a un any vista. És el que té entrar a un govern a un any i mig de les eleccions. Ens ha comportat a tots els que teníem altres feines haver de reorganitzar-nos o buscar el model que ens permetés seguir fent la feina que estàvem fent. O fins i tot deixar-la. Tot i això, ho veiem molt engrescador per la possibilitat de portar a la pràctica les coses que portem demanant o exigint als diferents governs. Tenim moltes ganes de veure com intentem articular les propostes que fem i materialitzar-les, descobrir les barreres que puguin existir que no coneixíem. Això segur, serà un procés d’aprenentatge brutal per tots els que entrem. És un repte personal brutal i també és un repte pel projecte polític de la CUP. La CUP va néixer el 2007, al cap de pocs mesos va aconseguir una regidoria, després va pujar a quatre, després va mantenir els quatre pujant en vots i ara ens trobem amb l’escenari d’entrar al govern en les condicions que hem comentat abans. Això segur, el que estem fent ara no és beneficiós per la CUP en càlculs electorals. A no ser que fem molt bé la feina que anem a fer. També creiem que el poble necessita que es pugui fer una feina diferent. Aire fresc a l’Ajuntament. Sempre està bé que s’enfrontin opinions diferents ja sigui dins del govern o de cara al plenari. Creiem que el govern sociovergent, per part dels dos agents, un dels quals segueix al govern amb nosaltres, havia ignorat bastant les nostres propostes. Fos acceptant-les i no duent-les a terme, fos dilatant els tempos o fos directament dient que no era una prioritat per a ells.

Carles Ros és un dels regidors de la CUP que més ha participat de les negociacions // Jordi Julià

La relació del nou govern amb l’oposició serà diferent? Serà més escoltada?

Per descomptat que escoltarem l’oposició perquè no volem que se sentin com ens hem sentit nosaltres els últims anys. També és una prioritat poder obrir molts espais de debat públic, no només amb l’oposició sinó amb tot el municipi. D’aquí la consulta sobre la peatonalització del Centre Vila, d’aquí crear un Reglament Orgànic Municipal (ROM) per l’Ajuntament que defineixi com legalment com es poden fer propostes vinculants políticament, sigui a través de les entitats o per iniciativa individual, que ara mateix és nul. La comissió per crear el ROM, que dirigia en Xavi Paz, ni tan sols s’ha convocat en l’últim any. Vam fer una reunió, vam portar propostes i allà va quedar tot. Prenc el compromís de portar la comissió del ROM un altre cop i la nostra idea és posar-la en marxa el més aviat possible per poder aprovar aquest document si tothom està d’acord o el procés participatiu funciona abans d’acabar la legislatura. Només queda un any, a veure si ens arriben els tempos.

No volem que l’oposició se senti com ens hem sentit nosaltres els últims anys

Completi la frase: La CUP entra al govern municipal per…

Posar a prova les nostres idees. Materialitzar-les i enfrontar-les a la realitat. Quan portes tota la vida dient com creus que s’han de fer les coses i tens l’oportunitat de fer-les tu és molt interessant. Per fer coses que creiem que no s’han fet fins ara i que són imprescindibles per Molins de Rei.

Es veu repetint a les llistes de la CUP?

No tindria cap problema per entrar-hi. És més, si comencem a fer feina i només tenim un any segurament tindrem moltes ganes de seguir-la. Però, si tot va bé, jo acabo el doctorat l’estiu vinent i per la carrera científica això significa que, per fer-la com està més o menys estandaritzat a Europa, hauria de fer un parell d’anys de feina a l’estranger abans de tornar i buscar una plaça fixa de qualitat aquí. Hauré de prendre la decisió durant el proper any, però en tot cas acabo el doctorat bastant abans que la campanya electoral i aquest temps també em servirà per decidir què fer a títol personal.

És regidor des del 2015. Era com s’ho esperava?

Crec que sí. Havia vist els companys de la CUP treballant i l’esforç personal que significa, que és molt, perquè intentes compaginar-ho amb una altra feina. També havia vist tot el que han pogut aprendre ells. Per un temps és molt interessant però no m’agradaria viure de la política. Vull viure de la meva feina. Sóc un amant de la ciència i només vull ser un temps aquí a l’Ajuntament. Ja sigui aquesta legislatura o sigui els quatre anys més que podria fer, per l’acord que tenim la CUP internament que només podem presentar-nos en dues legislatures.

[Ajuda’ns a seguir fent entrevistes com aquesta fent-te soci del Viu Molins de Rei. Ens ajudaràs a seguir fent periodisme independent i amb esperit crític, compromès amb la societat i amb Molins de Rei. A més, rebràs gratuïtament l’anuari del Viu Molins de Rei que estem preparant amb el més destacat d’aquest 2017, tindràs accés a sortejos i descomptes en cultura entre altres avantatges.]