El nou govern redueix els sous i els càrrecs de confiança

CDC, CUP i ERC han signat el pacte de govern aquest dimarts. Quan entri en vigor, divendres 1 de desembre, els sous de l’alcalde i alguns regidors baixaran un 10%. Els càrrecs de confiança seran només dos i cobraran un 5% menys. És la primera mesura que es farà efectiva de les 71 accions que ha pactat el tripartit independentista per al proper any i mig.

Sílvia Guillén (ERC), Joan Ramon Casals (CDC) i Carles Ros (CUP) han firmat el pacte // Jordi Julià

Sílvia Guillén (ERC), Joan Ramon Casals (CDC) i Carles Ros (CUP) han firmat el pacte // Jordi Julià

El nou tripartit independentista farà una consulta sobre la peatonalització del Centre Vila, traslladarà els plens municipals als barris i treballarà en la possible remunicipalització de serveis, entre altres accions. De fet, moltes de les propostes de les quals va parlar públicament ERC i totes les que va dir la CUP que estaven negociant han acabat formant part de l’acord.

La primera conseqüència amb efectes directes de l’arribada de la CUP i ERC al govern és que l’estructura política de l’Ajuntament es reduirà un 22% aquest divendres 1 de desembre.

Serà llavors quan entrarà en vigor el nou pacte de govern, que aquest dimarts 28 de novembre al vespre han signat a la sala de plens de l’Ajuntament Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Molins de Rei.

La reducció de l’estructura política era una de les peticions estrella de la CUP, ja des de la seva creació el 2007, amb diverses campanyes contra els sous dels polítics i els càrrecs de confiança, i també era criticada per ERC. Els regidors amb dedicació exclusiva i que, per tant, cobren l’equivalent a un sou a jornada laboral completa, passen dels 4 que hi havia a l’inici del mandat a 3. Seran Anton Pedrola (CDC), Asier Baiona (CUP) i Sílvia Guillén (ERC). El sou d’aquests regidors baixa un 10% (fins als 41.583,90 euros anuals, 3.465,32 al mes), i també el de l’alcalde (46.800 euros anuals, 3.900 al mes, als quals Joan Ramon Casals va renunciar mentre era diputat) i el component variable per regidor de les subvencions als grups municipals (2.916 euros anuals).

Per la seva banda, els càrrecs de confiança cobraran un 5% menys (50.047,10€ anuals, 4.170,59 mensuals). Seguiran sent els més ben pagats, però seran només dues persones. Durant la sociovergència, van ser freqüents aquests nomenaments a persones vinculades a CiU i PSC per ocupar els càrrecs de directors de serveis, el perfil més tècnic que ocupa cadascuna de les cinc àrees en què es divideix l’Ajuntament.

Ara, només dues àrees tindran director de serveis: Alcaldia (Iolanda García), i Sostenibilitat i Territori (Joan Sanahuja), tots dos contractats quan aquestes àrees eren controlades per CiU. El 29 de gener marxarà de l’Àrea de Serveis a les Persones Núria Segú, nomenada pel PSC. La direcció d’Economia i Serveis Generals estava vacant des del setembre i ja no se substituirà. L’àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (DIPEL), dirigida per Carme Pi, seguirà existint malgrat que l’eliminació de DIPEL era una de les peticions recurrents de CUP i ERC quan eren a l’opisició. L’àrea, creada en el seu moment perquè els convergents puguessin presidir una àrea, deixarà de tenir directora, que és Carme Pi, però com que les àrees que no tindran directors estaran coordinades per treballadors de l’Ajuntament, Pi seguirà fent funcions similars perquè és funcionària municipal.

Tot plegat farà estalviar 140.000 euros de les arques municipals, segons el document de l’acord, i reduirà l’estructura política en un 22%, un 29% quan marxi Segú. Tot i que l’alcalde ha donat per fet que hi acabarà havent només dos directors de serveis, l’acord permet que la plaça de Segú torni a tenir director de serveis però escollit per una “comissió transparent”.

Tots els regidors del govern, tret de Carme Madorell, han assistit a la firma del pacte // Jordi Julià

Tots els regidors del govern, tret de Carme Madorell, han assistit a la firma del pacte // Jordi Julià

Consulta per fer peatonal el Centre Vila

A més d’aquesta reducció de l’estructura política, una part important del pacte es basa en la “democratització de la institució”, segons Carles Ros (CUP), que també ha assegurat que l’acord està obert a que entrin altres partits. El punt que probablement tindrà més ressò serà, com ja va avançar l’assemblea d’ERC, un procés participatiu i una consulta per fer peatonal el Centre Vila que s’hauria de celebrar el segon semestre del 2018.

Una altra novetat vistosa és que els plens municipals passaran a fer-se de manera rotatòria pels diferents barris. També es potenciaran les regidories de barri creades pel govern sociovergent. És una de les diverses accions que, més que canviar radicalment el que es venia fent, tornaran a impulsar accions iniciades per la sociovergència que havien perdut força o bé compromisos que no havien arribat a materialitzar.

Per exemple, tornaran a engegar el Consell de seguiment de la crisi, que tot i haver rebut reconeixements estava aturat en el segon mandat de CDC i PSC. Sílvia Guillén (ERC) ha dit que intentaran “dividir-lo en dos: un de seguiment i un de reactivació econòmica”. També reformularan la Taula local d’habitatge, que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va abandonar per “inoperància”.

Les cares somrients s'han pogut veure entre el nou govern // Jordi Julià

Les cares somrients s’han pogut veure entre el nou govern // Jordi Julià

Municipalitzacions i lloguer social

Es començarà a treballar en un dels cavalls de batalla de la CUP: la municipalització de serveis. És a dir, assumir directament des de l’Ajuntament els serveis que estan externalitzats a empreses privades. Es crea una regidoria -amb Asier Baiona de titular- que ho estudiarà, encarregaran una auditoria per veure amb quins serveis es pot fer i prometen fer més fiscalització dels contractes vigents. Tot i aquesta declaració d’intencions, l’únic servei que hi ha compromís escrit de municipalitzar és el de biomassa. Carles Ros ha parlat també de fer els preparatius per fer-ho amb l’aigua a llarg termini. Per ara no es pot fer més perquè fins al 2023 no acaba la concessió actual.

El tripartit independentista també es compromet, des d’ara i fins al maig del 2019, a iniciar promocions d’habitatge públic des de l’Ajuntament, que tinguin models de tinença intermèdia com la cessió d’ús o el lloguer social. I, d’altra banda, la tarifació social, que el govern de CDC i PSC ja va iniciar, s’ampliarà per sobre del 50% en els serveis on ja s’està fent, com les escoles bressol o l’escola de música.

Aquestes són les principals accions de les 71 en total que han pactat. Asseguren que les han acordat tenint en compte que només queda un any i mig de mandat. El número 2 de CDC, Ramon Sánchez, ha agraït als dos altres partits que “no han posat en dubte les grans accions del mandat”. Per això, el pacte inclou algunes de les grans actuacions que han estat treballant amb el PSC, com posar en marxa la nova biblioteca, la tercera fase de la Zona Esportiva Ricard Ginebreda i iniciar les obres de reforma de la Carretera. “Es manté el Pla d’Actuació Municipal incorporant noves accions”, ha dit Sánchez, per qui els eixos seran “el diàleg, la participació i la transparència”.

Els nous regidors del govern, tret de Carme Madorell (CDC) // Jordi Julià

Els nous regidors del govern, tret de Carme Madorell (CDC) // Jordi Julià

Pacte independentista sense referència a la independència

Aquest pacte va ser plantejat per l’alcalde, Joan Ramon Casals, com un “govern de resistència democràtica i institucional en favor de la República” després d’expulsar el PSC del govern. Tot i això, el text del pacte no ha acabat fent ni una sola referència a la independència. “No fa falta posar-ho per escrit perquè és una qüestió que anirem mostrant en el dia a dia”, ha afirmat Guillén (ERC). “El 155 ens afecta a tots i és de rebut defensar-lo des de les institucions, també des de l’Ajuntament”, ha argumentat.

Preguntats sobre quines accions concretes es poden fer des de l’Ajuntament, Casals ha dit que defensaran “el govern legítim del nostre país” i aniran contra el 155. També ha argumentat que si “l’Estat espanyol mostra una falta de voluntat d’escoltar a la gent”, l’actitud del govern de Molins de Rei serà la contrària: “escoltar la gent”. El cupaire Josep Raventós ha afegit que la intervenció de l’Estat espanyol en els ajuntaments “va començar amb la LRSAL” (la llei de Montoro que va imposar l’austeritat als municipis). Creu que la nova regidoria de municipalitzacions “serà un atac frontal contra la LRSAL”, ja que estaran “creant alternatives des del municipalisme”. Gairebé tots els regidors han assistit a la firma del pacte amb llaços grocs en protesta pels empresonaments.

[Ajuda’ns a seguir escrivint notícies com aquesta fent-te soci del Viu Molins de Rei.]