Reflexions en veu alta

La CUP davant l’oferta de govern local del PDECat i ERC

Carles Ros i Josep Raventós (CUP Molins de Rei) // Dan Costa -- Ajuntament de Molins de Rei

Carles Ros i Josep Raventós (CUP Molins de Rei) // Dan Costa – Ajuntament de Molins de Rei

Ara farà dues setmanes, Joan Ramon Casals, per decisió de l’assemblea del PDECat, trencava el govern local amb el PSC-PSOE de Xavi Paz. Els motius, ben sabuts: el PSC-PSOE és directament responsable de donar suport al Congreso de los Diputados de España al govern del PP de Mariano Rajoy i negar-se a negociar un referèndum pactat per deixar decidir a la població de Catalunya el nostre futur polític. PP, PSOE i C’s van decidir enviar 10.000 Policies Nacionals i Guàrdies Civils, a bord d’un Piolín, per robar-nos els vots, les urnes i deixar 1064 ferides, algunes mutilades i torturades a comissaries de la Guàrdia Civil. Després, el 155: Catalunya intervinguda, Parlament democràtic dissolt, mig govern legítim a l’exili i l’altre mig, juntament amb els presidents d’Òmnium i l’ANC, a presó. Sí, ho ha fet el PP amb el suport del PSOE. No els volem, tampoc, al nostre ajuntament.

Però de motius en clau local per voler un canvi de paradigma molinenc no en falten. De les àrees directament dirigides pel PSC, hem criticat durament el bloqueig de la comissió per la redacció d’un ROM que permeti molta més participació i transparència, la no convocatòria del Consell de Seguiment de la Crisi des de fa 3 anys, la inoperància de la Taula Local d’Habitatge (amb l’abandonament de la PAH) o la promoció de pisos de protecció oficial a venta a preus que superen els 220.000€, ben lluny de les capacitats de qui necessita lloguer social, mentre no es fa res per posar al mercat de lloguer els pisos buits. També, la poca implicació del moviment feminista en les campanyes contra agressions masclistes o la demora en la digitalització i transparència de l’administració, entre d’altres.

Davant aquest escenari de ruptura del govern local, l’alcalde Joan Ramon Casals va fer una crida a la resta de forces del plenari (ICV, MC, ERC, i a nosaltres, la CUP, com a primera força de l’oposició) per formar un govern local i que afronti els estralls de la intervenció de l’Estat via 155. A dia d’avui, ERC ja ha pres la seva decisió, i la CUP vam fer una primera assemblea oberta per explicar la proposta rebuda. Iniciativa i Molins Camina ja es van autodescartar abans que els poguéssim preguntar com veien la nova situació.

Hem considerat imprescindible fer aquestes reflexions en veu alta (o per escrit, vaja) per poder socialitzar la informació i amb la voluntat d’obrir el debat i poder escoltar tantes veus com sigui possible. Interpel·lem directament tothom amb ganes d’opinar: decisions d’aquesta envergadura pel futur de Molins i del projecte de la unitat popular no poden ser preses a la lleugera.

Hi ha moltes formes d’encarar-ho, i molts punts de vista. No amagarem que acceptar governar amb el PDECat representa governar amb qui és artífex de moltes polítiques neoliberals a Catalunya i a Molins, com també és cert que gran part de les privatitzacions de serveis municipals molinencs van ser fetes prèviament per Iniciativa. Tampoc hem de ser curts de mira: “tota política que no sigui feta per nosaltres, serà feta contra nosaltres”, deia Fuster. Tenim l’oportunitat de posar a prova i executar, amb les nostres pròpies mans i la força de la unitat popular, el que fa temps que proposem. Liderar les regidories responsables dels canvis que volem aplicar faria que estigués a les nostres mans. Cal tenir en compte, també, el poc més d’un any que queda per les properes eleccions.

Però anem per parts. Per una banda, l’aritmètica. Seria possible un pacte PDECat+ERC+ICV+MC (6+3+1+1=11) però pel que sembla, ICV i MC no s’hi volen sentir interpel·lades. A totes ens sorprendria una mica, aquest pacte, és cert. Per això les quatre regidores de la CUP ens sentim molt directament cridades. Som el primer partit a la oposició i n’hem de ser conscients. El PDECat podria intentar governar sol. Negociar tots els punts a aprovar amb la resta de forces i gestionar elles totes les àrees de l’ajuntament. Una feinada, que molt probablement afectaria l’eficàcia de la institució.

Podríem valorar totes les possibles aritmètiques, però assumint el bloqueig dels principals tràmits del plenari per part del PSC de Xavi Paz (només cal analitzar la seva actitud en comissions des del trencament), l’escenari ens interpel·la directament a la CUP com a necessàries per sumar majoria. 1) Podem quedar-nos fora i fer d’oposició contundent a les polítiques del PDECat, fet que potser faria la institució ingovernable. 2) Podem intentar negociar-hi engrunes (matisos puntuals) i compromisos que masses cops hem vist incomplerts per part del govern del PSC i el PDECat, a canvi de donar el nostre suport, i fer de crossa per engrunes. 3) O podem entrar, deixar clar que ho fem per aplicar molts punts concrets del nostre programa i executar-lo nosaltres mateixes, amb un company de viatge gens desitjat. Negociacions, que crec que ara podem fer des d’una posició de relativa força comparat amb l’inici de la legislatura, on el PDECat ja tenia per soci el PSC i per tant, cap necessitat de pactar amb nosaltres.

La CUP tenim el risc de ser la crossa del PDECat de Molins per salvar el tram final de legislatura, i tenim l’oportunitat d’implicar-nos per primer cop en l’acció de govern i demostrar a la gent que ens ha donat la confiança fins ara, arribant a ser la primera força a l’oposició, que podem fer-ho. Riscos i oportunitats. “Qui no arrisca no pisca”, que diu el refranyer. La oportunitat hi és: tant el PDECat com ERC, pel que hem pogut parlar fins ara, sembla que veuen amb bons ulls i acceptarien els canvis que plantegem.

Què hi tenim a fer, en un govern com el de l’ajuntament de Molins? La CUP ho hem dit sempre: no venim a escalfar cadires ni a viure de la política. Per això estem als ajuntaments com a màxim dues legislatures, i només una al parlament. Venim a aportar el nostre gra de sorra i després tornar a la nostra feina, al carrer, deixant pas a noves mans. Amb això volem deixar clar que la decisió no passarà per tenir cadires: venim a aplicar el nostre programa. Només si veiem que la nostra entrada permet un avanç per les condicions materials de les classes populars podem prendre una decisió afirmativa. Si no, no estem aquí per posar fàcil al PDECat mantenir-se a la cadira, o a ERC posar-s’hi; i no necessitem les cadires per aguantar el partit i els càrrecs de confiança com el PSC.

La CUP fa anys que treballem per transformar com es fa i pels beneficis de qui es fa la política de Molins i de la resta dels Països Catalans. Exigim uns sous per als polítics que no es distanciïn dels de la resta de la població, i trencar amb la dinàmica de l’enxufisme a través dels càrrecs de confiança, del que n’han estat experts el PSC i CDC a Molins. No portarem persones de la CUP d’altres llocs perquè sí: ja tenim treballadores de la casa preparades per fer de directores d’àrea.

Venim a fer una política molt més participativa, obrint les portes de l’ajuntament. Per això, plantegem la necessitat d’aprovar un Reglament Orgànic Municipal després de 40 anys de democràcia abans d’acabar aquesta legislaturai posar a debat obert i transparent els grans eixos d’un govern, com Ordenances i Pressupostos, previ a aprovació i de forma conjunta.

Volem recuperar per a totes el que era i ha de ser de totes: volem que els serveis municipals privatitzats des de l’època dels governs d’ICV i que han seguit en el de PSC-CDC tornin a ser municipals, i recuperar l’espai públic que cada cop és més privatiu: ja sigui ocupat pels vehicles privats o per traves burocràtiques que frenen l’associació i la cultura de carrer.

Que l’habitatge sigui un dret i no un privilegi: exigirem que els pisos de protecció social siguin de lloguer i no de venta. 180.000€ de compra no estan a les mans de qui necessita habitatge. No podem repetir la decisió del juliol passat, en què la regidoria d’habitatge, del PSC, va donar a Llar Unió (vinculada a UGT) per fer-hi pisos de venda, saltant-se els acords que hi havia al plenari de no vendre més patrimoni públic i fer lloguer social.

Una assemblea aquest dissabte prendrà la decisió definitiva sobre l'entrada al govern // CUP Molins de Rei

Una assemblea aquest dissabte prendrà la decisió definitiva sobre l’entrada al govern // CUP Molins de Rei

Volem recuperar l’orgull ecologista de la Vila. Posar en valor el model de separació i recollida del Residu Mínim que conjuntament amb el Residu Zero ens van situar a l’avantguarda en la reducció, reutilització i reciclatge de residus al nostre país. De la mateixa manera, posar la visió ambientalista i ecologista al centre del discurs en la custòdia del territori i molt especialment al Parc de Collserola i al Riu Llobregat, on la qualitat de les aigües en superfície i dels aqüífers ens ha de permetre establir les bases per una gestió directa, municipal i transparent del cicle integral de l’aigua. Caldrà, doncs, també fer els passos necessaris per generar el múscul tècnic i administratiu suficient per tal que l’Ajuntament pugui gestionar directament el servei a partir del 2023, igual que la resta de serveis municipals privatitzats de fa anys.

De la gestió ambiental i de la nostra salut també apareix la necessitat de peatonalitzar la vila. Ja va sent hora de consultar a la població si volem treure la circulació de cotxes de carrers que la població ja s’ha fet seus, com el carrer de Baix: treure els cotxes i eliminar-ne el CO2, guanyar espai per caminar i per gaudir de l’espai públic de totes.

I de propostes, en tenim diverses més: aprofundir el treball amb cooperatives i entitats de l’economia social i solidària, ja sigui en finances, com COOP57 o Banca Ètica, model energètic amb Som Energia, internet lliure amb la Xarxa Oberta Lliure i Neutral i Guifi.net, crear un espai a la Fira de la Candelera al marge del consum, per l’intercanvi, per l’economia social i solidària, i potenciar-hi la cultura (cinema, teatre, circ al carrer, més música en directe…).

Amb aquest article, volíem fer un tastet del debat de gran envergadura que hem iniciat i que caldrà seguir. Aquest dissabte 25 de novembre, a les 10h a la sala d’actes del Poliesportiu Municipal, prendrem la decisió. Però allà serà on tot comença, ja que ens caldrà tot el suport i les mans possibles per, entre totes, avançar en la decisió que prenguem i fer la vila que volem. El debat està servit!

Carles Ros i Josep Raventós són regidors de la CUP Molins de Rei