Molins de Rei aprova per primer cop un pla que protegeix els edificis històrics

L’Ajuntament ha aprovat el Pla de Patrimoni, del qual encara no disposava Molins de Rei. Inclou un catàleg que defineix quins elements dels edificis amb valor patrimonial s’han de conservar. Ara s’ha fet l’aprovació inicial i s’obre un període d’al·legacions. S’acompanyarà d’ajuts a la rehabilitació.

Can Roca (1762) té protecció de nivell 1 (integral) però està molt deteriorat. Les cases modernistes del costat (1918) tenen protecció de nivell 2 estan més ben conservades. Els dos són Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) // Jordi Julià

Can Roca (1762) té protecció de nivell 1 (integral) però està molt deteriorat. Les cases modernistes del costat (1918) tenen protecció de nivell 2 i estan més ben conservades. El pla declara tots dos Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) // Jordi Julià

Era una assignatura pendent des de l’aprovació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976, i finalment, 41 anys després, l’Ajuntament de Molins de Rei ha fet l’aprovació inicial del Pla Especial de Patrimoni Històric i Arquitectònic (PEPHA). Aquest document és un requeriment del PGM i també de la llei d’urbanisme de Catalunya que, després d’un intent fallit el 1996 -quan governava Iniciativa-, havia anat passant els anys sense que s’aprovés.

L’últim que s’hi ha posat ha estat el govern sociovergent. També a ells els ha costat i ho van deixar un temps en un calaix. Tot i això, fa un any van donar-li l’impuls definitiu amb la suspensió de llicències d’obres i d’enderroc dels edificis que estaven al document amb el qual estaven treballant. El 7 de novembre d’aquest any 2017, i ja amb CDC governant en solitari, la Junta de Govern va fer l’aprovació inicial, que entrarà en vigor quan es publiqui al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) -es preveu que sigui la setmana del 13 de novembre. Llavors, la suspensió provisional de llicències decretada fa un any quedarà aixecada i serà substituïda pel que digui el pla, que especifica concretament quins elements de cada edifici són els que s’han de protegir.

De fet, la forma en què l’Ajuntament va fer la suspensió, el novembre del 2016, va comportar queixes dels propietaris, ja que tal com es va fer es prohibia realitzar cap mena d’obra als edificis que estan a la llista, encara que l’objecte a preservar fos només una petita part, com ara la façana. Al gener del 2017 ho van rectificar amb un edicte que donava més flexibilitat. Quan ho publiqui el BOPB, ja s’haurà acabat definitivament aquesta situació d’impàs.

Ara s’obrirà el període d’exposició pública i al·legacions, que l’Ajuntament ha ampliat dels 30 dies que marca la llei a 60. Després, haurà de ser validat per la Generalitat de Catalunya i ratificat pel ple municipal.

BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL

El pla declara 24 nous Béns Culturals d’Interès Local (BCIL), una categoria que dóna més protecció i facilitats per rebre subvencions.

BCILs anteriors

  • Mercat Municipal
  • Federació Obrera
  • Mosaic ‘Cèl·lula de la vida’

BCILs nous

  • Ca n’Ametller
  • Celler Simó Dez Llor
  • Can Bofill (Escola de Música)
  • Can Mateu de la Creu (pl. Creu)
  • Can Roca (pl. Creu)
  • Cases modernistes del c. Carril 34-42
  • Foment Cultural i Artístic
  • Escola El Palau
  • El Molí
  • Canal de la Infanta
  • Torre Muntan
  • Joventut Catòlica (La Peni)
  • Can Tarragó (c. Verdaguer/Pintor Carbonell)
  • 11 masies de Collserola

El catàleg: 182 fitxes amb diferents proteccions

L’espina dorsal del PEPHA és el catàleg de béns. Es tracta d’un llistat de 182 finques de Molins de Rei en què hi ha algun element amb valor històric, tot i que el pla té referències a 500 elements. En molts casos no és tot l’edifici sinó alguna part concreta: la immensa majoria de casos és la façana, però també hi ha altres elements específics. Per exemple, el mural ‘La cèl·lula de la vida’, de Santiago Padrós, situat a la fàbrica de l’antiga UCB Pharma del polígon El Pla. La fàbrica no està protegida però sí el mural.

De fet, als terrenys d’aquesta finca hi havia el Pont de Can Capellans sobre el Canal de la Infanta, destruït legalment el 2016 per l’empresa que va comprar els terrenys. Ara això ja no seria possible, perquè el Pla protegeix aquest punt per partida doble: estableix que s’han de conservar tots els elements del traçat del Canal de la Infanta, incloent els ponts, i també protegeix tota la masia de Can Capellans.

Cada finca té un nivell diferent de protecció: l’1 (Integral) afecta només 19 finques, i s’ha intentat que siguin majoritàriament edificis públics, com El Molí, el Palau dels Requesens i la Federació Obrera, tot i que també n’hi ha de privats com ara la finca modernista de Cal Tarragó, a la cruïlla del carrer Jacint Verdaguer amb Pintor Carbonell.

El nivell 2 (Conservació) i el 3 (Parcial) es refereixen a elements específics de l’edifici, com pot ser la façana, però també poden ser altres elements com és el cas de les rajoles de l’anunci ‘Kelvinator’ que hi ha a les escales del carrer Major. Aquests nivells intermedis representen la immensa majoria de les finques: 43 béns tenen nivell 2 i 77 tenen nivell 3. Aquí hi ha tot tipus d’edificis, la majoria cases particulars situades al Centre Vila, però també entitats com el Foment Cultural i Artístic i la Joventut Catòlica o construccions més recents com l’antic ambulatori i la llar d’infants El Rodó.

Després hi ha el nivell 4 (Ambiental), que afecta a set finques, en què la construcció simplement s’ha d’harmonitzar amb l’entorn, per exemple amb el tipus de finestres o els tons de color de les parets. Són algunes cases particulars, la Torra Balari o, juntament amb el nivell 2, l’església. Per últim, el nivell 5 (Documental) permet enderrocar totalment l’edifici però demana que abans es faci un estudi perquè en quedi constància. Hi ha 7 finques en aquesta categoria. No obstant, molts són edificis que estaven a l’estudi inicial en categories superiors (2 i 3) que haurien impedit l’enderroc i que mentre no s’aprovava el pla, els propietaris han anat tirant a terra per fer-hi pisos. És el cas de la casa del Terraplè, i les de la plaça de l’Ajuntament, la plaça de la Bàscula i el carrer Rafael Casanova.

Barris de muntanya i conjunts de carrers

En total, són 182 fitxes. 151 corresponen a finques en sòl urbà, 5 d’elles als barris de muntanya de Sant Bartomeu de la Quadra i la Rierada. A més, hi ha 19 masies en sòl no urbanitzable situades a Collserola, com Can Tintorer (s.XIII), Can Castellví (1249), Can Santoi (1706) o Can Ribes (1329), amb protecció de nivells 2 i 3. Aquests són dels edificis més antics que es conserven de Molins de Rei. S’hi han de sumar 12 béns més en sòl no urbanitzable que tenen majoritàriament el nivell 1 de protecció, com l’ermita de Sant Pere de Romaní (s.XI) i diferents oratoris, aqüeductes, fonts i cabanes de pedra seca situats enmig de la muntanya.

LES MASIES DECLARADES BCIL

  • Can Tintorer
  • Can Castellví
  • Can Santoi
  • Can Calopa de Baix
  • Can Ribes
  • Can Farrés
  • Can Bofill de la Torre
  • Can Vilagut
  • Can Capellans
  • Can Rabella
  • Can Planes

A aquests s’hi ha de sumar els conjunts de carrers. Són trams de carrers en què tots els edificis que en formen part, independentment de l’any en què es van construir, hauran de mantenir una coherència visual a les façanes. El pla estableix una paleta de colors, la forma de les obertures, o modificacions específiques a fer a cadascun dels edificis, com ara eliminar cables de les parets o treure arrebossats. Hi ha vuit conjunts de carrers al centre a més de les zones històriques de Sant Bartomeu de la Quadra i la Rierada.

Ajuts a la rehabilitació i incentius fiscals als propietaris

Una de les queixes més repetides per part dels propietaris, entre ells els que s’han vist obligats a vendre la seva casa perquè no podien pagar el manteniment, és la falta d’ajudes per conservar els seus edificis en bones condicions. De fet, hi ha molts edificis que el pla diu que tenen protecció integral i que en canvi es troben en un estat de conservació pèssim. Per exemple, Can Roca (1762), de la plaça de la Creu, té el nivell 1 i a més rep la distinció de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Fa unes setmanes es va ensorrar la teulada i fa uns mesos va caure part de l’arrebossat del que és un dels pocs exemples del barroc a Molins de Rei.

Per això, l’Ajuntament de Molins de Rei diu que acompanyarà el pla d’una sèrie d’ajudes a la rehabilitació d’edificis. Joan Ramon Casals, alcalde -i alhora regidor d’Urbanisme-, afirma que seran de 50.000 euros, “l’import mínim recomanat”, tot i que s’“intentarà ampliar els propers anys”. Assegura que la primera partida serà als pressupostos del 2019, que s’estan preparant actualment. El text del pla consigna que seran 50.000 euros el 2018 i si hi ha disponibilitat pressupostària, 75.000 euros el 2019.

A més, ho acompanyaran d’incentius fiscals per als afectats, que variaran en funció del grau d’afectació i de si la protecció els fa perdre drets adquirits pel PGM. Faran bonificacions en l’impost de construccions i obres, rebaixes de l’Impost de Béns Immobles (IBI) en funció del nivell de protecció, i estan “estudiant” bonificacions en l’impost de transmissions -les plusvàlues.

En alguns casos que arran de la protecció perdran capacitat de construir, se’ls compensarà permetent construir més dins la mateixa finca. És a dir, si per exemple un edifici original de dues plantes tenia dret segons el PGM a construir fins a cinc plantes, es canvia el planejament urbanístic perquè pugui fer remuntes -construir més plantes sense que es noti a la façana- o en altres punts del mateix solar. “Això és el més delicat: fer un equilibri entre els drets adquirits pels propietari i el dret de la vila de gaudir d’aquests edificis”, ha admès Casals en la roda de premsa posterior a l’aprovació del pla, aquest dimarts.

El pla preveu que arran de tot això, l’Ajuntament tingui una reducció d’ingressos de 59.792,83 euros anuals. A això s’hi suma el mínim de 50.000 euros cada any en subvencions a rehabilitació per a particulars, juntament amb uns 80.000 euros que el consistori inverteix -i segons el pla seguirà invertint- en conservació d’edificis històrics de propietat municipal.

El document ha estat redactat per un equip tècnic i ha estat treballat en l’últim any per la Comissió de Patrimoni, on hi ha representats els partits polítics, historiadors, arquitectes, representants d’entitats i de la Generalitat i la Diputació.

Enderrocs abans de la suspensió de llicències

L’alcalde admet que en els mesos que van passar des que va començar la feina de la comissió i fins a la suspensió de llicències, hi va haver molts propietaris que van demanar certificats d’aprofitament urbanístic, que donen immunitat a qui les demana davant de futurs canvis de normativa. Amb aquests documents s’ha aprofitat per enderrocar els edificis abans de l’aprovació i així evitar que quedessin protegits i per tant ja no s’hi poguessin fer blocs de pisos.

La CUP i Molins Camina han expressat al ple d’octubre les seves sospites que aquesta allau de sol·licituds es degués a que hi haguessin persones amb “informació privilegiada”. En canvi, Casals ho nega: “Com que en vam parlar molt, i tots els partits en tenim la culpa, la gent que en sap d’aquest àmbit podia intuir que teníem interès en aprovar el pla i van demanar els certificats per si de cas”.

Casals ja es va referir a aquesta qüestió al fer la suspensió de llicències, fa un any. “Alguns, parlant massa, han acabat provocant l’efecte contrari del que potser desitjaven”, va dir el 30 de novembre de 2017. Unes setmanes enrere, el 3 de novembre, ERC havia emès una nota de premsa on demanava la suspensió “imminent” de llicències arran de la notícia de l’enderroc de la casa del Terraplè, que s’havia produït el 17 d’octubre. Tot i això, el gruix de sol·licituds de certificats va ser mesos abans, quan la intenció de l’Ajuntament d’aprovar el pla de patrimoni encara no havia aparegut als mitjans de comunicació ni tampoc al debat públic.