El Molins de Rei CF suma un punt en l’últim sospir

Molins de Rei 2-2 AE El Prat ‘B’. Després d’un partit igualat, els de Santi Fernández aconsegueixen un empat amb un gol de penal en l’últim minut.

Carles Capella preparant-se per empatar el partit al minut 90 des dels 11 metres // Jose Polo

El Molins de Rei Club de Futbol ha de suar de valent per sumar a Segona Catalana. És normal. És una circumstància lògica per a un nouvingut a la categoria. L’equip entrenat per Santi Fernàndez està en plena fase d’aclimatació per agafar-li el pols al nou nivell d’exigència.

Per ser competitiu no serveix fer exactament el mateix que els va portar a l’ascens de la temporada passada. Hi ha més nivell i es nota en cada partit. Per exemple, jugadors acostumats a desequilibrar amb facilitat en l’u contra u com Arnau Carrió o Carles Capella aquest any ho tenen més complicat. Surten del primer regat i ja tenen dos rivals a sobre. A més, sembla que els molinencs estan un punt per sota dels rivals en l’aspecte físic. I és que molts equips entrenen més dies. Es necessita temps, esforç i consciència per adaptar-se a la nova situació. Calma i treball.

Amb tot, el Molins segueix tenint qualitat i ofici. Està sortint del primer tram de la temporada -que suposadament és el més complicat quan un equip acaba de pujar- amb prou encert. És catorzè amb 10 punts i ha de fer-se fort en els duels directes com el de la setmana vinent contra el Marianao Poblet. Els de Sant Boi de Llobregat tenen els mateixos punts que els molinencs.

En l’últim partit a casa va plantar-li cara al setè, l’Associació Esportiva Prat ‘B’, i va sumar un punt després d’empatar a dos. Un punt que es pot donar per vàlid per la qualitat del rival i per com es va aconseguir: amb un penal a l’últim minut.

La primera part va ser molt igualada i va tenir més aviat poques ocasions de gol. Al principi la va tenir Àlex Agudo, que més endavant es reconciliaria amb el gol. Els pratencs van reaccionar ràpidament amb una altra arribada. No hi havia un dominador clar. Els dos equips no concedien espais ni cometien errades. Sota un sol de justícia, es va arribar a la mitja part amb 0 a 0.

El segon temps va començar amb dues aturades de mèrit de Ferran de Palol. Especialment quan va frenar el rival en un u contra u en una acció amb possible fora de joc. El davanter es va quedar tot sol davant del porter, que va guanyar-li el pols i va ser clau per al seu equip. A mesura que anaven passant els minuts, El Prat ‘B’ anava agafant el domini. No van baixar el ritme i al Molins, físicament més desgastat, li costava continuar amb el mateix nivell.

Tot i això, van ser els molinencs els que van avançar-se en el marcador. Marc Porras va fer una conducció ràpida en tres quarts de camp. Amb el cap sempre amunt, va obrir per Joan Torelló que, de primeres i amb l’esquerra, va centrar amb música. Allà estava Àlex Agudo per rematar de cap i fer l’1 a 0. Merescut premi per a Agudo, que s’està barallant com mai amb els centrals i no està marcant tants gols com sempre. Si el nou molinenc agafa una bona ratxa pot ser clau.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos de Jose Polo

El Molins encara celebrava el gol quan els potablava van empatar. La van penjar al segon pal i Alejandro Moreno amb contundència va fer l’empat a 1. Faltaven 20 minuts pel final i El Prat ‘B’ va avançar les línies. Un rebot va acabar mort a dins de l’àrea i Moreno feia el seu segon gol i avançava els visitants (1-2).

Però l’equip no es va rendir i l’empat va ser una qüestió de fe. La fe que va demostrar Chufo, un home format com a davanter i que ara està actuant de lateral. Va anar amb força a buscar la pilota a l’extrem de l’àrea i, després de reclamar un penal, va continuar lluitant. La pilota va acabar dividida i un defensa pratenc ho va escombrar tot. La pilota i el jugador. En una acció molt protestada pels visitants, l’àrbitre va xiular la pena màxima.

El capità Capella va agafar la responsabilitat. No li va tremolar el pols i va fer l’empat a dos al minut 90. Els molinencs van marxar contents. Els rivals, amb la sensació d’haver deixat escapar dos punts i molt emprenyats amb l’àrbitre.