El Molins de Rei CF fa patir al líder fins a l’últim minut

Molins de Rei CF 1-2 Vilanova i la Geltrú CF. Els entrenats per Santi Fernández cauen contra un dels favorits de Segona Catalana, que va acabar demanant l’hora al Josep Raich. 

Oriol Codina, el millor jugador del partit, celebrant el seu gol // Jose Polo

Arribava un dels galls del grup tercer de Segona Catalana al Josep Raich en una tarda de dijous per disputar el partit ajornat per l’1-O. El Vilanova i la Geltrú, un històric del futbol català, habitual de la Tercera Divisió, en aquests moments vingut a menys. No havia començat el partit i ja es notava que un equip gran visitava Molins de Rei. Per exemple: com a mínim dos mitjans de comunicació, un d’ells una ràdio en directe, van acompanyar els vilanovins. L’escena, més habitual en categories superiors, va sorprendre a més d’un aficionat molinenc. Sobretot la imatge de la càmera de Canal Blau situada a sobre de la coberta de la graderia, en un espai on millor no pujar-se si fa una mica de vent o l’afició està molt animada…

L’esfèric va començar a rodar i les sospites van confirmar-se. El Vilanova és un senyor equip, favorit per aconseguir l’ascens. De fet, ara mateix és el líder. Però tant cert és que van disposar de diverses ocasions per resoldre el partit -van fer tres pals- com que en la segona part les forces es van equilibrar i, fins i tot, van marxar de Molins demanant l’hora. Tal com van anar les coses, no hauria estat cap sorpresa que el Molins hagués aconseguit l’empat.

Durant els primers vint minuts de joc el Vilanova va dominar. Controlaven la pilota i la portaven d’una banda a l’altra amb encert. El seu jove capità, Oriol Codina, va despuntar. Amb només 22 anys va guiar al seu equip. A la sortida d’un còrner va estar a punt de marcar però la seva rematada va acabar al pal. Va ser després, amb un xut des de 25 metres que va agafar despistat al porter Jordi Álvarez, quan va fer el 0 a 1. Va ser un gran gol.

Quan es va superar l’equador del primer temps el partit es va igualar. Els entrenats per Santi Fernández van trobar-se en el camp. Però el Vilanova va replegar-se i no va deixar cap espai. Només amb una bona paret Arnau Carrió va guanyar línia de fons i amb la dreta, la seva cama menys bona, va fer una centrada mil·limètrica cap a Àlex Agudo. El 9 molinenc, sense oposició, no va rematar entre els tres pals. Agudo, que com sempre va barallar-se amb els centrals rivals durant els 90 minuts, normalment no falla ocasions així. Amb aquest marcador es va arribar a la mitja part.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Imatges de Jose Polo

A la segona el Vilanova va explotar un altre registre. Gràcies a un ràpid contraatac Toni Pinilla va fer el 0 a 2 en una jugada on Oriol Codina va fer una desmarcada de ruptura en diagonal que va trencar la defensa molinenca. El capità va deixar el gol en safata al seu company. Actuació decisiva la de Codina.

Qualsevol equip hauria baixat els braços però el Molins no ho va fer. De fet, van dominar fins al final. Tot i que el Vilanova va defensar-se bé, les ocasions molinenques van acabar arribant. Va ser en una errada del porter com va arribar l’1 a 2. Va fallar en un llançament de porteria i li va regalar l’esfèric a Carles Capella. Un regal que Capella, entrat al descans, no va desaprofitar. Fuetada al costat dret que va entrar fregant el pal.

En els últims minuts el Molins ho va intentar de totes les maneres. Fins i tot Monje, el central, va sumar-se a l’atac actuant de davanter centre a l’estil Alexanco. Porras, que també va entrar de recanvi, va estavellar la pilota al pal en una gran jugada. I Capella, en l’últim sospir, va tenir l’empat a les seves botes. Però no va poder ser. Agus Isabel, l’entrenador del Vilanova, no parava de demanar-li l’hora a l’àrbitre. Van patir de valent, però van emportar-se els tres punts.

El pròxim diumenge el Molins de Rei CF torna a jugar a casa. En aquest cas contra el Can Trias. És un rival de la lliga del Molins. La victòria seria important.