En defensa de la pluralitat

Cesc Castellana

El 18 de setembre vàrem trobar un grup de nois i noies capitanejats per un adult just quan acabaven de tapar el rètol del PSC, al local que dóna al carrer Major de la vila. Quan vaig cridar-los l’atenció, juntament amb unes companyes del partit quan veníem d’una reunió de l’agrupació socialista de la vila, sorprenentment, van mantenir una actitud de justificació de la seva malifeta en nom del referèndum, com si amb la seva acció no haguessin atemptat contra la nostra llibertat d’expressió, de ser lliurement com som. Segons ells deien, només ens havien tapat el cartell i no l’havien trencat. En la seva ingenuïtat devien pensar que atacar la llibertat de l’altre si no és fent un mal tangible no és fer cap mal. Com si silenciar la presència dels que som i defensem les idees del socialisme, al ser un intangible, fos menys dolorós.

El més adult, una persona políticament desconeguda per mi a la vila, els va avalar i en cap moment va intentar dissuadir-los de la seva provocadora acció. Deixo de banda els seus arguments com “votar és democràcia”, doncs amb Franco ja es votava, això sí, amb les seves regles, i amb manifestacions massives  d’incondicionals i estómacs agraïts al règim. Els joves què en saben, de tot això? Ningú els ho ha explicat i viuen en un món de sentiments legítims i d’irrealitats versemblants explicades per adults poc responsables sovint manipulades com si fossin realitats, de fet impostures. Però l’actitud de l’adult ja és cosa a part.

No discutiré la llibertat d’expressió de ningú, ja que la dels meus conciutadans i conciutadanes és també la meva. No deixaré de la meva part que és silenciï a ningú, i per tant, defensaré també amb la mateixa passió la meva veu lliure sense por, agradi més o menys. Els actes, però, han de ser legítims, ajustats a dret, si són d’institucions pel respecte a l’estat de dret. No confonguem aquest amb Rajoy i el PP i com governen en la seva incapacitat política pel diàleg: no ens representa a tots. Considero que han de veure que els que defensem les regles democràtiques defensem sobretot la llibertat ja conquerida. Però òbviament la llibertat conquerida no ho és tot, i és ampliable en tot moment, així és com ha de ser. Ara bé, sempre cal fer-ho amb respecte als altres i amb amples majories que els legitimin.

Ja està bé, els que defensen la independència estan en el seu dret i els que no la defensem també. Les regles actuals han quedat estretes, òbviament. És per això que s’han de canviar, per això fan falta àmplies majories per aconseguir-ho. En les lluites pels drets no hi ha dreceres ni presses si la raó de la convicció i l’esperança de majories que animen a qui els defensen. Els que defensem el fer-ho amb les regles sabem que si no hi ha àmplies majories tot pot canviar i que, ans al contrari, amb minories, per actives que siguin i amb grans suports que puguin tenir, sols s’aconsegueix la confrontació civil i aleshores és quan la veritat i la llibertat perden la primera batalla.

Feu el que cregueu, però respecteu les regles que ens hem donat i sobretot el principal: no trepitgeu el que ja hem aconseguit. Coincideixo que és poc el que tenim, però és el que tenim, i de la mateixa que lluitàrem ahir contra la democràcia segrestada de Franco, lluitarem també avui contra qualsevol que ens vulgui silenciar. I si es tracta d’ampliar drets socials i nacionals allà hi serem, però mai estaré en contra els drets d’altres, estaré en la confrontació a qui no vulgui dialogar amb l’excusa que sigui o a qui vulgui imposar la seva de qualsevol manera.

Francesc Castellana Aregall és militant del PSC Molins de Rei