L’habitatge social, l’aneguet lleig de Molins de Rei

Miguel Ángel Pozo // Jose Polo

En breu farà un any que vaig escriure per a aquest diari un article (Que continuï la festa!‘) on manifestava la meva sorpresa amb la dinàmica en polítiques d’habitatge i urbanisme que està portant a terme la sociovergència molinenca.

En aquell article vaig explicar com donava la sensació que la resurrecció de la bombolla immobiliària semblava que estava agafant força en el nostre municipi. Bé, després d’un any crec que les meves suposicions han quedat suficientment reafirmades i fins i tot curtes. No només s’han consolidat les promocions que s’anunciaven sinó que se n’estan fent unes quantes més i totes de lliure accés, inclús s’ha enderrocat patrimoni arquitectònic –no sé si amb intenció o no del govern– per continuar amb la bola.

De fet, per donar algunes dades interessants, el 2016 a Catalunya hi ha hagut un increment de promoció d’habitatge nou lliure respecte l’any 2015 del 46%, i si només agafem tres anys enrere, el 2013, aquest increment ha sigut del 220%. Com veureu, aquestes dades són bastant rellevants si les comparem amb les de promoció pública, respecte al 2015 un increment del 2,75% i respecte al 2013 un decreixement del 29%. I és en aquestes dades on vull parar l’atenció, però per això cal que expliquem abans alguna cosa referent al nostre municipi, i en concret a les Guardioles.

Després de 28 mesos, la construcció del flamant barri de les Guardioles continua al seu ritme, si alguna vegada l’ha tingut. Però és aquí on us vull explicar un acudit: segons el Pla Parcial Urbanístic de les Guardioles (PPU), s’establia en el seu pla d’etapes la construcció del barri sencer en 48 mesos màxim -ara és quan hem de riure-. Però, què ha passat perquè això no s’hagi complert? Bé, el que ha passat es pot dir en dues paraules: Sociovergència Urbanística.

Ens hem de remuntar a l’any 2014 quan el primer govern sociovergent va fer la modificació del projecte d’urbanització de les Guardioles, i allà on deia 30 mesos –menys mesos que al PPU–  hi va posar… 81 mesos! Sí, de dos anys i mig va passar a sis anys i nou mesos, i allà on deia dues fases de construcció es va transformar en quatre fases de construcció. Què significa això?, que teòricament tots els veïns del voltant, Riera Bonet i Conserves principalment, tindran passant camions fins a finals del 2021. I no només això, d’aquest canvi també s’extreu una cosa molt interessant que és la priorització d’urbanitzar determinades illes a favor, curiosament, del propietari privat majoritari, Sacresa. I quina cosa es veu afectada? Efectivament, l’habitatge públic. Com? Molt fàcil. Dels 170 Habitatges de Protecció Oficial (HPO) que havia de desenvolupar l’IMPSOL (existeix projecte bàsic des del 2011) en tres edificis, ara només en serà un, el que està alineat amb l’avinguda Mancomunitat. De fet, si ens guiem estrictament pel que marca la llei, en aquest cas el PPU, de l’habitatge públic de les Guardioles s’havia de desenvolupar el 60% els primers 4 anys i un 40% els següents 4 anys des de l’aprovació del pla.

Més d’un potser s’està portant les mans al cap i potser té raó, però la gran explicació del govern va ser que a causa de la crisi immobiliària que pateix el país era més oportú allargar les obres en el temps, fins a l’infinit i més enllà. Ara bé, si es reconeix per part de l’alcalde i l’equip de govern la problemàtica del sector immobiliari, per quin motiu s’havien d’iniciar les obres del barri? Era una qüestió indispensable pel creixement del poble? En la meva opinió, no. I no ho és per una raó fàcil, l’Ajuntament té recursos urbanístics suficients per fer créixer el poble aplicant criteris d’habitatge social, ja sigui de lloguer –en major mesura– o venda. Llavors, per què es va fer? Bé, a aquesta pregunta no en tinc resposta o com a mínim basada en fets. És el regidor d’Urbanisme qui ho hauria d’explicar amb tots els detalls possibles, si és capaç.

I és aquí on vull enllaçar amb l’inici d’aquest article, la política d’habitatge presa pel govern sociovergent a Molins de Rei. Fa poc va sortir la notícia que es construiran habitatges de protecció oficial al nou barri de les Guardioles, una promoció de 34 habitatges, aparcament i trasters. Encara més ha sigut el ressò de la noticia quan els preus de l’HPO de la promoció estaria al voltant de 180.000-200.000 euros, uns preus populars bastant impopulars.

Quin és el problema en que el preu públic sigui aquest? En tenim diferents factors, alguns són polítics i d’altres econòmics. Econòmics bàsicament queda reflectit amb que el Departament d’Habitatge de la Generalitat estableix com a preu protegit. En aquest cas, amb una qualificació d’HPO a règim general li correspon un preu MÀXIM de 1.940,48 euros per metre quadrat de superfície útil. És a dir, un habitatge de 80 metres quadrats surt a 155.000 euros. Ara bé, aquí cal sumar aparcament, traster, etc. Per tant, sembla lògic que aquests nous habitatges valguin a partir de 180.000 euros i sí, podran dir que són habitatges de protecció oficial perquè així ho classifica la llei, però potser per a alguns moralment no ho és. Si existeix un màxim, vol dir que pot ser més barat.

Ja sabem quin és el procediment en aquesta promoció: el govern li cedeix a la cooperativa el solar a canvi de vuit habitatges, una operació al voltant de poc més d’1 milió d’euros. Aquests habitatges són valorats sempre en funció del preu màxim, que, torno a repetir, no és obligatori. A canvi, la cooperativa promociona i construeix l’edifici de 34 habitatges (4+4 que gestiona l’Ajuntament), 61 places d’aparcament i 29 trasters. D’aquestes xifres hi ha un excés de 35 aparcaments i 4 trasters que comercialitzarà pel seu compte la cooperativa. En definitiva, la cooperativa es transforma purament en un gestor immobiliari per manca de lideratge polític que, amb una part dels diners del futurs inquilins i un préstec hipotecari, construeix un edifici d’habitatges. La conclusió fàcil seria agafar aquest ‘totum revolutum’ de dades i fer quatre càlculs per saber quin serà el preu en el mercat de tota aquesta promoció, però com resulta complex fer el càlcul del cost material de tota la promoció -ho dic per experiència professional. No em quedaré amb el titular que pot valdre menys el cost material que el preu de mercat, que podria ser.

I ara és quan ve el factor polític, que és amb el que em vull quedar. Quina és la política d’habitatge públic que ha dut a terme el govern sociovergent? Coses ha fet -ajuts a la rehabilitació, gestió dels habitatges d’emergència social, etc.- però la política real d’accés a habitatge social ha sigut zero, és més, si algú es molesta en veure el pressupost 2017, es destina a l’execució del pla local d’habitatge 2012-2017 l’astronòmica xifra de 12.000€. Amb aquests diners poca cosa farà el govern.

Es possible que la qüestió estigui en la paraula ‘social’ i el seu significat en funció del color del partit polític. D’entrada, crec que l’habitatge social l’ha de fer directament l’administració pública, sigui Ajuntament o entitat supramunicipal ja que aquesta és la seva funció, no val derivar la responsabilitat cap als altres. També cal entendre que arran d’aquesta funció pública que fa l’administració no ens hem d’obsessionar a recuperar els diners invertits en una promoció d’habitatge perquè el que estem fent en aquest cas és ajudar, no gestionar. Els podem recuperar? Sí, però també podem fer-ho de manera més flexible.

Però per què l’actual govern no ho fa? Per la senzilla raó que no vol o perquè no és prioritari. Ara bé, per omplir partides de pressupost que no s’executaran, sí, per a això si que hi ha disposició i diners. Sinó, podeu consultar fàcilment el romanent de tresoreria que hi ha hagut, per exemple, l’any passat. I és que el govern sociovergent de Molins de Rei, malauradament, no té diners per fer habitatge públic. És més, recordo una reunió que va tenir el grup municipal de Molins Camina amb membres del govern quan es va negociar el Pla d’Actuació Municipal (PAM). En aquella reunió es va proposar –entre moltes altres coses– que l’oficina municipal d’habitatge es transformés en un ens 100% públic que es dediques a fer política o promoció  d’habitatge públic socia. La resposta va ser, com sempre, “això és complicat”.

En definitiva, la dinàmica que està duent l’actual govern en matèria d’habitatge i urbanisme és per fer-se-la mirar, sobretot en el sentit de prometre coses que finalment no es realitzen o l’artifici polític per fer creure a la gent coses que no són. És una llàstima que tenint els mecanismes i recursos disponibles no es vulgui potenciar aquest aspecte a la nostra vila. Potser hi ha interessos que aquesta vila no sigui la de sempre, la dels seus veïns i veïnes, la de molinencs de tota la vida, sinó una mena de Beverly Hills català.

Miguel Angel Pozo és membre de Molins Camina.

  • dclosa

    Sr. Pozo, ante todo, y con tantas solicitudes que le he hecho aquí, por este mismo medio, y ya hace un año, sin respuesta, al ser usted un ciudadano nuevo en su formación, debería ante todo, informar a la ciudadanía de quien és usted : su estado civil, si está casado o no, si tiene hijos o no, si paga el recibo del agua o vive en casa de sus padres, y si está o no de acuerdo con os 380€ que su compañera de Podemos , Sra. Ana Maria de Aroca Maya se ensaca cada mes por el simple hecho de ser regidora, en qué trabaja Usted, si solo és miembro o tiene un cargo dentro de la organización política de Podemos-Molins, si el piso dónde vive és de su propiedad o no, etc. etc
    Vaya royo nos está metiendo, para no decir nada…. Bueno… casi nada… Creo que sobrevalora la inteligencia o quizás sobrevalora la paciencia de la ciudadanía y de los lectores, o mejor dicho… de los pocos lectores que aún quedan del Viu molins….
    Bienaventurada sea, si estamos de nuevo ante una resurrecció de la bombolla immobiliària i si està agafant força en el nostre municipi i benaventurades les promocions inmobiliaries de lliure accés (Mercat Lliure).
    Fantàstic , si son certes les dades que vosté ens dona, encara que no ens diu d’on les treu, de que el 2016 a Catalunya hi ha hagut un increment de promoció d’habitatge nou lliure ( Mercat Lliure) respecte l’any 2015 del 46%, i que respecte el 2013, aquest increment ha sigut del 220%. Els habitatges de promoció pública (VPO per regidors, politics i funcionaris), respecte al 2015 un increment del 2,75% i respecte al 2013 un decreixement del 29%.
    Benaventurats, si després de 28 mesos, la construcció del barri de les Guardioles , segeix el ritme del Pla Parcial Urbanístic(PPU), que estableix la construcció del barri en 48 mesos , No s’ha complert?, Piano, piano… , No siguem alarmistes, Encara falta….
    Les preses sempre son dolentes…. I és correste que el govern municipal va fer la modificació del projecte d’urbanització de les Guardioles, i allà on deia 30 mesos –menys mesos que al PPU– hi va posar… 81 mesos, o sigui que de 2,5 anys va passar a 6 anys i nou mesos, i allà on deia dues fases de construcció es va transformar en quatre fases de construcció. Quins motius va reclamar als plens els seu grup polític de Podemos? , Cap?, Dormint a la palla (dopats) dels 380 €, com sempre?
    Benaventurats els veïns del voltant, Riera Bonet i Conserves , que tindran a finals del 2021 un barri veï nou de trinca, encara que aixó signifiqui la priorització d’urbanitzar determinades illes a favor d’un propietari privat majoritari, Sacresa. I que els 170 Habitatges de Protecció Oficial (HPO)( (VPO per regidors, politics i funcionaris) que havia de desenvolupar l’IMPSOL (existeix projecte bàsic des del 2011) en 3 edificis, ara només en serà 1, el que està alineat amb l’avinguda Mancomunitat.
    Es una minoria de ciutadans de Molins de Rei ( un 0,01%) que coneixen aquestes dades i no és provable que més d’un potser s’està portant les mans al cap. Té raó, el govern que a causa de la crisi immobiliària que pateix el país era més oportú allargar les obres en el temps, i que hi ha problemàtica al sector immobiliari, i que “Zapatero a tus zapatos” , Es una qüestió indispensable el creixement de la vila? , Encara que l’Ajuntament tingui recursos urbanístics suficients per fer créixer la vila, és la seva funció de convertir-se en una immobiliaria municipal d’habitatge social, de lloguer o venda? , “Zapatero a tus zapatos”, que las calles están hechas unos zorros…
    Raonable , una promoció de 34 habitatges, amb aparcament i trasters a preus de l’HPO , i que la promoció estaria al voltant de 180.000-200.000 euros, uns preus populars. Quants metres? , Exepció vitalicia del IBI tambè? , preu MÀXIM de 1.940,48 euros /m2 de superfície útil. És a dir, un habitatge de 80 metres quadrats surt a 155.000 euros, i cal sumar aparcament, traster, etc. Per tant, sembla lògic que aquests nous habitatges valguin a partir de 180.000 euros….
    El procediment en aquesta promoció: el govern li cedeix a la Cooperativa el solar, a canvi de vuit habitatges, una operació al voltant de poc més d’1 milió d’euros. Aquests habitatges són valorats sempre en funció del preu màxim, que, torno a repetir, no és obligatori. A canvi, la cooperativa promociona i construeix l’edifici de 34 habitatges (4+4 que gestiona l’Ajuntament), 61 places d’aparcament i 29 trasters. D’aquestes xifres hi ha un excés de 35 aparcaments i 4 trasters que comercialitzarà pel seu compte la cooperativa. En definitiva,la cooperativa es transforma purament en un gestor immobiliari, tal com té de ser, que, amb una part dels diners del futurs inquilins i un préstec hipotecari, construeix l’edifici d’habitatges. Quin serà el preu en el mercat d’un pis als 2021?
    La política d’habitatge públic del govern municipal , ha de ser nul•la, i la política a habitatge social ha ser zero, “ Zapatero a tus zapatos” , prou en tenim amb els Panels Solars (vergonya de ICV) , la biomasa de La Granja (un embolic) , el Museu ( de cuatre eines) , la Biblioteca de 3000 m2 ara que els llibres son digitals,… Si algú es molesta en veure el pressupost 2017, masa es destina a l’execució del pla local d’habitatge 2012-2017 , 12.000€.
    L’habitatge social l’ha de fer directament l’administració pública supramunicipal ja que aquesta és la seva funció, no val derivar la responsabilitat als ajuntaments. L’actual govern no ho fa per perquè no és prioritari, El govern de Molins de Rei, malauradament, no té diners per fer habitatge públic. com sempre, “això és complicat”.
    Recordemos que, sin apenas mover un dedo, los politicos locales se ensacan, por el simple hecho de asistir a un pleno, cada regidor, de los 21 que tenemos, cobra por el morro, 380 € (63.000 Ptas)/pleno , y que cada pleno municipal nos cuesta : 21 x 380 = 8.000 € (1.328.000 ptas) /pleno , y que todo el tinglado político en Molins de Rei, entre sueldos del alcalde, regidores a dedicación completa, cargos políticos de confianza nombrados a dedo, regidores de la oposición, etc. etc. se nos llevan : 874.114,64 € /año (145 milions Ptas ) de nuestro Pressupost Municipal ( Membres dels òrgans de govern. 240.542,67 €, Personal eventual. 305.354,56 €, etc ) De los 28.505.482,83 € de nuestro Presupusto Municipal 2016 sólo en DESPESES DE PERSONAL : 10.773.393,42 € sin mover ninguna baldosa de las aceras ni limpiar calle alguna, solo mover la sinhueso …. dineros que nos sacan directamente del IBI i que ni los de ERC, ni los de la CUP, ni Podemis, ni ICV, ni el transfuga bodeguero , presentan moción alguna para la baja del 18% en el IBI autorizado por Montoro , ya que todos, sean del color que sean, quieren seguir montados en el dólar de sus sueldos y no hacen ninguna moción al respecto. Conclusión : Im-pre-zentables ….

  • Pingback: Les inscripcions als pisos de protecció oficial de les Guardioles tancaran el 23 de novembre | Viu Molins de Rei()