La destrucció encoberta del patrimoni del Molí

Manuel Julià // Xavi Gómez Roig

Fa uns anys vam veure com es buidava interiorment tot l’edifici de la Federació Obrera en mans d’un arquitecte que no va valorar en absolut la vàlua arquitectònica de l’edifici. A alguns els pot sorprendre, però amb la fàbrica del Molí crec que ha succeït exactament el mateix.

El més llastimós de tot és que en els dos casos les nostres autoritats locals, i diria que també als nostres tècnics municipals, ja els està bé el que està succeint amb el nostre patrimoni i es vanaglorien de que finalment el resultat serà d’allò més bo. I potser tindrem una magnífica biblioteca, però a costa d’anul·lar l’antic edifici.

El cas és que l’antiga Federació Obrera va perdre tota la seva càrrega històrica i artística per convertir-se en un edifici sense el més mínim interès artístic i diria que fins i tot funcional. Això sí: dissenyat per un arquitecte de renom.

I en el cas del Molí, com que el projecte  ha estat sufragat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona sense cost per a les arques municipals (almenys així ens ho han venut), se suposa que ho hauran encarregat a arquitectes solvents en temes patrimonials, però vistos els resultats, d’això res de res.

La segona planta de l'edifici, la primera de la biblioteca, tindrà zona infantil a l'esquerra i zona general a la dreta // Jordi Julià

Tot i que aparentment no és visible, les voltes i les columnes han perdut la funció estructural // Arxiu — Jordi Julià

Fa uns dies, gràcies a una visita organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei, vaig tenir ocasió de veure les obres que s’hi han realitzat recentment, corresponents a la primera fase d’adequació i reforç estructural de l’edifici. Hi vaig poder constatar com l’edifici original s’ha anul·lat completament pel que fa a l’estructura, encara que a simple vista no sembli així.

Han buidat totes les voltes de maó de pla i les han cobert amb una capa de formigó

Si no recordo malament, quan des de la plataforma ‘Salvem el Molí’ es van demanar informes fets per especialistes en arquitectura industrial, entre ells dels responsables del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), van arribar a la conclusió que el sistema constructiu dels forjats de la fàbrica del Molí era molt singular, a base de columnes de ferro colat, bigues de fusta i voltes de maó de pla. Si bé aquest era un dels trets característics d’aquest edifici ara ja no ho podrà ser degut a que els arquitectes que han fet la restauració, i sense que ningú ho qüestionés, han buidat totes les voltes de maó de pla (el que coneixem com a volta catalana) i les han cobert amb una capa de formigó seguint els criteris de consultors d’estructures que desconeixen el comportament estructural de les estructures històriques i basen els seus càlculs pensant que els sistemes constructius tradicionals no són prou segurs.

Ja s'han fet les escales principals i l'espai per als ascensors a la banda del carrer Pere Calders // Jordi Julià

La nova escala metàl·lica // Arxiu — Jordi Julià

Aquest és un dels nyaps més significatius de la consolidació estructural de l’edifici. Però hi ha d’altres despropòsits que fan que la fàbrica del Molí hagi perdut tota la seva originalitat constructiva.

L’antiga escala que conduïa cap a les plantes superiors, situada al final de la nau central, a la part més propera a la xemeneia, disposava en l’edifici original d’una obertura superior que li donava una gran lluminositat i amplitud.

Ara aquesta ha estat substituïda per una monumental escala metàl·lica penjada del sostre que pretén donar una major vistositat però que no deixa passar la llum per enlloc i que, de moment, és més ortopèdica que no pas l’original. Però esclar, per desconeixement dels arquitectes, l’original no devia aguantar: devien trobar que era massa vella.

Tota la teulada s'ha fet de nou // Jordi Julià

En lloc de teula àrab s’ha posat teula plana, juntament amb un remat de zinc // Arxiu — Jordi Julià

Per continuar amb els despropòsits hauríem de fer esment de la coberta. Quan vaig veure uns plànols publicats al Viu Molins de Rei em va agradar la idea de recuperar les cobertes originals amb les terrasses a ambdós costats, però el que no em podia imaginar era que el resultat final seria tan poc acurat i tan poc integrat amb el conjunt de l’edifici. S’han canviat les teules àrabs, les habituals a la nostra zona, per teules planes, un canvi d’allò més llastimós sense cap mena de criteri històric. Per acabar-ho d’adobar, els remats de zinc li confereixen un acabat de molt poca qualitat arquitectònica. Són solucions poc estudiades i que entenc que no estan d’acord amb les intervencions delicades en elements patrimonials.

Un cos sortint de la teulada (al fons de la imatge) demostra poc interès per mantenir net el perfil de la fàbrica // Arxiu — Jordi Julià

D’altra banda, a la mateixa teulada ha aparegut, a la part superior de l’escala, un cos sortint que entenc que servirà per a encabir-hi les instal·lacions necessàries per a la climatització de l’espai. Això demostra també poc interès per mantenir el perfil de la fàbrica el més net possible. Veurem quin serà el tractament exterior que se li donarà a aquest volum ja que depèn com sigui agafarà més importància que la xemeneia de la fàbrica que encara es conserva al costat de l’edifici.

La part de dalt de les escales d'emergència funcionarà de manera normal per connectar les dues plantes de la biblioteca // Jordi Julià

S’ha practicat una enorme obertura a la façana per encabir-hi una estranya sortida d’emergència en forma d’escala doble  // Arxiu — Jordi Julià

I per últim el que em va fer pensar des del començament que l’arquitecte que va idear la restauració de la fàbrica del Molí ho va fer amb molt poc interès va ser l’obertura de la façana que dóna al Terraplè-carrer del Molí. Encara no entenc la necessitat de practicar aquella enorme obertura per encabir-hi una estranya sortida d’emergència en forma d’escala doble, i tot per acabar posant una tapa de no sé quin material perforat que haurà de donar una llum particular a un espai tant poc significatiu com és la zona d’evacuació. I no parlem del cost econòmic que haurà suposat fer aquesta desproporcionada mutilació estructural.

Però això sí, segons les nostres autoritats, quan estigui acabada la restauració, Molins de Rei haurà guanyat un magnífic equipament, que això és el que els interessa als nostres polítics, però haurem destruït un nou edifici històric. I ja en van dos.

No entenc per què quan es projecten intervencions en edificis històrics no hi ha una avaluació prèvia que garanteixi un mínim de qualitat en els projectes. Aquesta manca de rigor es tradueix en resultats molt pobres i discutibles, com es pot veure en les darreres obres en edificis singulars del nostre patrimoni arquitectònic. Si fins ara no s’ha fet, ara aquest paper hauria de recaure en la recentment creada Comissió de Patrimoni, la qual hauria d’emetre valoracions obligatòries i vinculants relacionades amb les intervencions en tots aquells edificis que estiguin inclosos dins el futur catàleg de Patrimoni.

Esperem que ara que els tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona han presentat l’acurat estudi de la façana del Palau dels Requesens, si algun dia s’hi arriba a fer algun tipus d’intervenció, estigui feta amb més dignitat i que almenys l’actuació serveixi per valorar l’edifici i adequar-lo a uns nous usos però sense malmetre el que s’ha conservat fins els nostres dies.

Manuel Julià i Macias és arquitecte i arqueòleg.

Recomanacions personalitzades