Enric Figueras, de l’enginyeria al camp

Enric Figueras Solé és enginyer de sistemes, i des de fa dotze anys es dedica plenament a la pagesia, tant al conreu de verdures, fruites i hortalisses als camps de la nostra vila i de Sant Vicenç dels Horts, com a la seva comercialització a la vella manera tradicional.

Figueras treballant al camp // Isabel Vertedor

Figueras treballant al camp // Isabel Vertedor

Com expliques aquesta evolució professional, una mica sorprenent, entre l’enginyeria de sistemes i la pagesia?
La principal raó és que em vaig cansar de tot el que comportava la meva anterior professió. Em vaig cansar de passar vuit o deu hores diàries a l’ordinador, a una sala sense finestres i sense cap contacte amb la natura. Sempre m’he sentit una persona molt inquieta, en tots els sentits, i crec que aquella rutina anava contra la meva naturalesa. El canvi no va ser gens fàcil, i va ser gradual. Vaig viure un autoaprenentatge de les tasques pròpies de l’agricultura, i també amb l’ajuda del meu tiet, Miquel Solé, i amb la d’altres pagesos de la comarca, i sobretot a partir de l’observació pacient.

Fins a quin punt et sents hereu d’una certa tradició familiar?
Crec que, en el meu cas, aquesta tradició és molt important, ja que la meva mare, el meu tiet i el meu avi ja es dedicaven a les feines del camp. Als tretze o catorze anys els ajudava una mica, als estius, i m’ho passava molt bé. La mare tenia una parada al mercat municipal, Fruites Solé, per tant ja estava molt familiaritzat amb aquest món tan particular de l’agricultura tradicional.

Com definiries el treball de pagès, en el sentit més quotidià?
Encara perviu una certa idealització de la feina de pagès, que no es correspon gaire amb la realitat. És una activitat molt dura, molt física, i permanent, sense descans. És molt sacrificat i molt poc valorat, fer de pagès, però al mateix temps, és molt gratificant. Et passen les hores volant, i no mires mai el rellotge. Això és molt important per a mi.

Enric Figueras, de l'enginyeria al camp // Xavi Gómez Roig

Enric Figueras, de l’enginyeria al camp // Xavi Gómez Roig

No hi ha una utilització excessiva de la marca ecològica, o de proximitat?
El terme ‘ecològic’ ha patit una utilització abusiva i una certa apropiació indeguda. Qualsevol organisme viu és, per naturalesa, un organisme ecològic. En canvi, un cotxe o un partit polític mai podrà ser ecològic. Però al voltant d’aquest fet s’ha construït una retòrica interessada i confusa, al servei de les grans marques productores. Jo només parlo d’agricultura natural, i de res més. És un conreu tradicional i sense herbicides ni fitosanitaris. Si es respecten aquests processos el resultat final sempre serà bo.

Figueras amb els vegetals // Isabel Vertedor

Figueras amb els vegetals // Isabel Vertedor

Quines dificultats presenta la comercialització dels teus productes?
La clau de tot plegat és la venda directa, sense intermediaris, a un preu raonable i sempre de bona qualitat, a la botiga o a través de la pàgina web. En el meu cas combino la producció pròpia, als camps de Molins de Rei i de Sant Vicenç dels Horts, amb la venda d’altres articles de cooperatives d’agricultura natural, que provenen de Lleida, Girona, Tarragona, Alacant, Vinaròs o Castellbisbal.

Creus que, realment, la societat en general és ara més conscient del que representa una bona nutrició?
Això és una mica ambivalent. Jo crec que, per exemple, els meus pares o els meus avis ja gaudien d’una bona alimentació, en el sentit de la qualitat de la producció agrícola, bàsicament. És veritat que ara hi ha una millor consciència pel que fa a la tria de determinats articles, però igualment, sobretot per part dels grans comerços i de les grans cadenes alimentàries, també hi ha una certa manipulació de l’oferta, ja que qualsevol producció a gran escala comporta algun tipus de deteriorament, o de falsificació. Hem de menjar de la forma més natural possible.

El futur de la pagesia a Molins de Rei, o al Baix Llobregat, com el veus?

En general diria que a tot Catalunya hem viscut, en els darrers anys, una moderada reactivació de l’activitat agrícola i ramadera, sobretot per part de persones bastant joves, potser també com a conseqüència de la crisi econòmica. El més important d’aquesta reactivació és sobretot l’aposta per la qualitat i per la venda directa. Tot i així, hem de considerar que la majoria de nosaltres vivim envoltats de grans entorns urbans, i això sempre significa un grau de pressió i d’afectació sobre els terrenys dedicats a l’agricultura o a la ramaderia. Però jo em sento força optimista de cara al futur, sempre que l’opció de fer de pagès sigui seriosa i conseqüent. És a dir, t’ha d’agradar molt, si no és així no val la pena ni intentar-ho.