El Molins de Rei CF és campió de Lliga

Els entrenats per Santi Fernández aconsegueixen l’ascens a Segona Catalana. 

Els jugadors celebrant la victòria // Joan Gosa

Moltes temporades lluitant per quedar-se a les portes d’aconseguir-ho. Molta feina acumulada. Molts somnis que, per fi, s’han fet realitat. El Molins de Rei Club de Futbol ha guanyat la lliga del grup vuitè de Tercera Catalana i la temporada vinent jugarà a Segona Catalana.

Concretament, feia 10 anys que l’equip molinenc no aconseguia l’ascens. Llavors ho va fer en una promoció contra el Campdevànol. El gran Àlex Álvarez ho va narrar per la ràdio i aquells que l’hem precedit també hem somiat, moltes vegades, en poder explicar un ascens del Molins.

Llavors, en el partit d’anada (1 a 2) van marcar Joan Gosa -autor de les imatges que acompanyen aquesta crònica- i Fran Campo. En el partit de tornada (4 a 3) el capità Chus va fer dos gols i l’electrònic el van completar Dani Rocha i, una altra vegada, Gosa. En aquell equip, del qual Joan Torelló segueix en actiu, jugava qui fins la temporada passada era el tècnic de l’equip que ara ha tornat a fer història: Joan Garcia. Aquella temporada, Garcia es va trencar els lligaments en un derbi contra el CER Incresa. Lesionat, no va participar dels partits decisius d’aquella gesta i ara tampoc ha estat protagonista. Però és just recordar la seva figura perquè una part d’aquest ascens a Segona Catalana també és seu. També del president, del Pedro, de la Mònica, de l’Alberto, del Jordi, del Gerard, del Mario… del Manolo. De moltes persones. I de l’afició.

Deu anys després, el Molins de Rei CF ha guanyat la lliga en un final de pel·lícula després d’empatar al camp del segon classificat, amb qui ha acabat la lliga igualat en punts: el Sant Andreu de la Barca, un rival més que digne que l’ha posat contra les cordes. L’empat li servia al Molins per ser campió i així va acabar el partit, amb un 1 a 1 a l’electrònic. Va ser un matx tens, amb poques ocasions de gol, i molta intensitat per part dels dos equips.

El Molins de Rei CF va estar a punt de marcar en dues ocasions en els primers minuts, però no va entrar. A partir d’aquí es va veure un partit molt igualat, poc vistós. Els de Santi Fernández, molt seriosos, eren conscients que no era un dia per floritures. S’havia de treure el partit endavant. Ho van fer a base d’ordre, de sacrifici i de constància. Van ser, més que mai, un bloc. Es va arribar amb 0 a 0 a la mitja part.

En el minut 56 van saltar totes les alarmes. Va ser una jugada desafortunada. El Sant Andreu va guanyar-li l’esquena a la defensa molinenca però va sortir, atent, el porter Ferran de Palol. El seu rebuig va rebotar a l’esquena del rival i la pilota li va quedar franca, sense porter, a Isaac García, que va fer l’1 a 0. Can Salvi, ple de gom a gom, ho celebrava.

Van ser els pitjors minuts del Molins però l’equip va conservar la calma. Va sortir Carles Capella, que arrossega una lesió, i va tornar a fer un gran esforç. Des de la banqueta també jugava. Els gestos de complicitat amb els seus companys, sobretot a partir del gol en contra, van demostrar el seu lideratge. En els pitjors moments no van perdre el cap. Va ser una mostra de personalitat que val per un títol de campió. Els locals van jugar el seu millor futbol però el Molins va resistir fins que va arribar la recompensa.

En una jugada d’estratègia va arribar l’empat. Era el minut 69. En un servei de cantonada, Felipe la va posar al primer pal amb la seva brillant cama esquerra i Quim Oyón va rematar per fer l’empat a u. No és excessivament alt Oyón, però va entrar dins l’àrea amb una determinació extraordinària. La seva fe val per un títol. Els 200 aficionats molinencs desplaçats a Sant Andreu de la Barca van respirar. L’equip també.

Oyón celebrant el gol de l’ascens // Joan Gosa

A partir d’aquí, patiment, molt patiment. El Sant Andreu no es va recuperar ràpid del cop rebut però, a base de jugades a pilota aturada, va crear perill. El moment més agònic van ser els 9 minuts de descompte que va decretar l’àrbitre. No s’havia aturat tant el partit com per donar nou minuts d’afegit. Ja havien passat més de cinc minuts de l’extra quan els jugadors locals es van queixar per un penal que no es va xiular.

Amb tot, el Molins de Rei CF va saber mantenir el resultat per emportar-se un punt del camp del segon i aconseguir el títol de Lliga. Jugadors, cos tècnic, directiva i afició van celebrar l’ascens de forma efusiva. Feia 10 anys que el futbol de Molins de Rei no vivia un moment així.

Les imatges del partit, per Joan Gosa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les Reaccions

Santi Fernández: “S’han vist els dos millors equips de la categoria”

Quim Oyón: “La pilota centrada per Felipe portava música”

Oleguer Pujol: “L’experiència acumulada en tots aquests anys que ens hem quedat a les portes ha estat clau”