Carles Martínez: El mal gust s’instal·la a la plaça del Palau

Carles Martínez

Recuperar la plaça del Palau ha estat un èxit. El projecte d’urbanització d’aquesta plaça ha tingut bona acollida, hi ha gent jove que l’anomena Central Park. Recentment el govern municipal ha presentat amb bombo i platerets un estudi fet per la Diputació de Barcelona per rehabilitar la façana de les restes de l’antic Palau dels Requesens.  Mentrestant, la legítima reconversió d’una antiga indústria inicia la seva singladura i instal·la un establiment de restauració amb una retolació de bar de platja i una façana emblanquinada, amb un acoloriment  molt llunyà de l’escala dels tons terrossos propis de l’indret.

Fa dies que en un debat de Ràdio Molins de Rei en el qual participo els dimecres, vaig comentar que em semblava que al govern socioconvergent se li veia el llautó tal com havia enfocat el tractament de les llicències per autoritzar locals comercials a la zona del Palau de Requesens. En aquell moment ja vaig dir que l’Ajuntament podia haver negociat i acordat amb la propietat que es fes visible la part que queda amagada de la façana del Palau (edifici de màxim nivell de protecció patrimonial) i per donar major rellevància. Per un altra banda, també vaig plantejar la meva preocupació a que tot el passadís lateral quedés ocupat per terrasses de bars o restaurants, privant l’ús públic del parc per les persones que van amb criatures o simplement que gaudeixen de la plaça. També limitant possibles activitats públiques.

Aspecte actual de la plaça del Palau // Carles Martínez

Aspecte actual de la plaça del Palau // Carles Martínez

Al meu entendre, és una incoherència flagrant que es faci un estudi per poder fer el projecte de rehabilitació de la façana del Palau i que no es conservi l’espai adjunt enderrocant l’últim local comercial a tocar de la façana.

Els ajuntaments han de tenir eines normatives per poder regular usos de locals i d’edificis i també per acomplir criteris estètics en matèria de façanes. Encara que no ens podem encotillar només en qüestions de regulació. Per sort, l’administració local disposa de capacitat de gestió. La gestió pot facilitar acords i contribuir que els diferents agents econòmics i socials sentin estima per l’entorn i emprenguin iniciatives que facin créixer la vila en qualitat i benestar.

La capacitat directiva, la coordinació, l’establiment de criteris i de procediments ha de ser fruit d’una voluntat política que no estigui pendent del repartiment de carteres i de quotes de poder dintre l’organització municipal. El pacte sociovergent és un “matrimoni de conveniència” que porta vides paral·leles: només es retraten junts, per allò del què diran. Vull entendre que el procediment d’atorgament de llicències d’obres i activitats per als locals de la plaça del Palau s’haurà fet d’acord amb la normativa, però sense cap valor afegit de control de qualitat i de diàleg amb els emprenedors. Això em fa afirmar que el govern municipal només està pendent de “vendre” la seva acció pública: mai s’havia gastat tant en comunicació propagandística, però se li escapa la gestió de la quotidianitat, no s’aterra a les coses concretes.

Que lluny queda quan hi havia un govern municipal que negociava, per exemple, per conservar la façana de l’antiga Clínica de Molins de Rei. Algú pensa que va ser fàcil? Exigia gestió i tenir clar l’objectiu.

Des de l‘església, el Palau, la plaça del Palau, el carrer Rubió i Ors, el passeig del Terraplè i el carrer Foment, hi ha la perspectiva d’un espai urbà amb personalitat pròpia. En aquests indrets de la vila encara hi ha importants vestigis patrimonials de valor històric. Avui són espais ferits. L’enderrocada torre de la cantonada del Foment/Terraplè i amb la construcció aturada; una mal aconseguida rehabilitació d’una indústria de la plaça del Palau; l’anunci dels milers d’euros que ens caldrà aconseguir  per rehabilitar la façana del Palau…

Massa despropòsits, molta propaganda i pocs fets!

Carles Martínez Riba és membre d’ICV, exregidor i catedràtic d’història jubilat