La Taula pel Referèndum del Baix Llobregat es presenta a Molins de Rei reclamant “aprofundir en la democràcia”

El grup comarcal del Pacte Nacional pel Referèndum s’ha presentat a Molins de Rei després de constituir-se a Pallejà. L’exregidora molinenca Genoveva Català coordina la Taula del Baix Llobregat, però no es preveu que hi hagi un grup a Molins de Rei.

Una trentena de membres de les entitats adherides van participar a la presentació de la taula, que es va fer a Molins de Rei // Jordi Julià

Una trentena de membres de les entitats adherides van participar a la presentació de la taula, que es va fer a Molins de Rei // Jordi
Julià

Reclamar un referèndum en lloc de directament la independència, amb una “òptica molt àmplia” per encabir gent molt diversa amb l’objectiu d’“aprofundir en la democràcia”. Això és el que busca el Pacte Nacional pel Referèndum, replicat a escala comarcal amb la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, segons l’explicació que en va fer Genoveva Català, coordinadora d’aquest grup comarcal, a la presentació per a la premsa que van fer dimecres passat. L’acte es va fer a la Federació Obrera de Molins de Rei i va ser la primera presentació després d’haver-se constituït el 29 de març a Pallejà.

Català, que va ser regidora d’ICV a Molins de Rei, coordina la taula com a membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. No és l’única entitat que forma part de la taula: també hi ha la Federació d’Associacions de Veïns del Baix (FAVBAIX), la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (Fapac) o els sindicats CCOO, UGT, USOC, USTEC i CSC, entre d’altres. No hi falten les habituals del procés independentista: ANC, Òmnium i Súmate. Representants de la majoria d’entitats van participar a la presentació.

No n’hi haurà a Molins de Rei

També integren la taula comarcal les diferents Taules locals que es van creant en poblacions com Cornellà, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Begues, Pallejà i Viladecans. A la llista no hi ha Molins de Rei ni tampoc s’espera que hi sigui. La creació d’aquests grups locals “no es fa amb una estructura piramidal”, segons Català, sinó que sorgeix de manera espontània per decisió de les persones i entitats de cada població.

“Cada municipi té el seu estat de maduració”, va apuntar la coordinadora, preguntada per la situació local, destacant que “Molins de Rei ha tingut una moguda molt forta per part de les organitzacions netament independentistes”. L’explicació a que aquestes mateixes entitats no hagin fet una taula local seria que “s’ha treballat intensament i potser la visió d’ampliació del marc encara no està esdevenint prou necessària”, va dir, en referència a l’enfocament del pacte a incloure a no independentistes.

En canvi, a Cornellà es va fer necessari aquest enfocament: “Ens vam començar a centrar més en la independència i vam adonar-nos que hi havia entitats que deixaven de venir”, va explicar el coordinador de la Taula de Cornellà, Frederic Prieto. Recordant com a Viladecans va haver de liderar-ho l’Associació de Veïns de Torre Roja perquè les entitats independentistes no volien, Prieto va aconsellar fer aquest enfocament més ampli per guanyar suports locals.

L'advocada Eva Pons; la coordinadora de la Taula del Baix Llobregat, Genoveva Català; i Frederic Prieto, de la Taula de Cornellà, van fer la presentació // Jordi Julià

L’advocada Eva Pons; la coordinadora de la Taula del Baix Llobregat, Genoveva Català; i Frederic Prieto, de la Taula de Cornellà, van fer la presentació // Jordi Julià

També partits polítics

Aquesta visió es reflecteix en els partits polítics del Baix Llobregat adherits: ERC, PDeCat, ICV, EUiA, Podem, Entesa pel Progrés Municipal (vinculat a ICV), Moviment d’Esquerres (MES), Demòcrates i també el corrent crític del PSC Socialisme per Catalunya, tot i que no hi ha la CUP. El Consell Comarcal també forma part del pacte, i molts ajuntaments han aprovat mocions per adherir-s’hi.

A l’acte de presentació també hi va participar l’advocada Eva Pons, que va explicar els motius del Manifest de Juristes a favor del dret a celebrar el referèndum, signat per 600 persones. Pons va demanar una visió més àmplia del dret: “No és només la llei, també és la manera com s’interpreta per adequar-se a la societat”. Per exemplificar l’evolució del dret, va recordar com la Constitució espanyola parla de matrimoni entre un home i una dona i, en canvi, el mateix text ha acabat admetent el matrimoni homosexual.