Josep Raventós: El gran basar dels serveis municipals

Tal i com ho entenem, Molins de Rei s’ha convertit en el gran basar dels serveis municipals.

Josep RaventósSegons la wikipedia, un basar “és constituït per carrers i avingudes coberts, amb tot de botigues a banda i banda que proposen tant productes alimentaris (en especial moltes menes d’espècies, que escampen aromes pels carrerons) com robajoiesparament, etc.; també s’hi troben tallers artesanals i a vegades fins i tot habitatges. Les parades solen estar agrupades segons els serveis o els productes que ofereixen i, quasi sempre, els preus no són fixes i es deixa camp lliure al regateig.”

Aquest govern, en el que portem de legislatura, ha realitzat 20 adjudicacions de diferents serveis municipals, entre ells, jardineria, neteja viària o recollida de residus. D’aquestes 20, 17 s’han adjudicat a la oferta econòmica més baixa, i per tant només 3 s’han adjudicat donant més pes al fet que l’adjudicació implicava millores significatives. D’aquests 20, la meitat, per tant 10, s’han adjudicat amb baixa temerària, és a dir, el preu de l’ ofertant és significativament inferior a la mitja de les baixes de tots els concursants tal i com està definit a la llei de contractació pública. Quan això succeeix,  obliga l’Ajuntament ha de demanar una justificació de la baixa, valorar-la i aprovar-la o descartar-la.

Intentem fer un paral·lelisme perquè s’ entengui: quan l’Ajuntament treu un concurs, és com si nosaltres, a casa, volguéssim comprar un ordinador. Nosaltres, en general, tenim un problema: sabem que volem un ordinador, però no sabem que necessitem exactament, ni quan RAM, ni si un sol disc dur, ni quina targeta gràfica, ni si  que tingui disquetera o quants ports USB. Amb tot això, anem a la botiga i trobem preus entre 199 i 1500 euros. Desconcertant.

El govern sap que vol un ordinador i té uns tècnics meravellosos que li diuen que necessita i li diuen en base a un banc de preus actual, el seu preu de mercat. Tant de bo, tots poguéssim comprar així. Nosaltres, a casa, no podem. Però el govern si. Seguint doncs el cas, el govern manifesta la voluntat de comprar un ordinador amb unes característiques magníficament definides, i amb un import econòmic inicial, que insistim, és el que diuen els tècnics que val això.

És a dir, el 85% de les adjudicacions a Molins de Rei es fan per un import significativament inferior del que diuen els tècnics que costa, i la meitat, per un preu que la pròpia llei de contractació no recomana. Ens sembla acurat dir que aquest govern subhasta els serveis. I ens sembla perillós. I ens sembla malament.

Volem també fer saber que hi ha administracions locals que no accepten mai baixes temeràries. Mai. Per alguna cosa deu ser. Potser hi ha gent que pensa que si els tècnics diuen que una cosa val 100, la pots comprar per 97,95, 93 i perquè no a 102 0 105 a canvi d’altres coses. Però si una cosa val 100, no es pot comprar per 80, perquè no compres el mateix.

La directiva europea 2014/24 de la Unió Europea diu, textualment “Las ofertas que resulten anormalmente bajas con relación a las obras, los suministros o los servicios podrían estar basadas en hipótesis o prácticas inadecuadas desde el punto de vista técnico, económico o jurídico”.

I fa pocs dies, a aquest respecte, sortia un article a La Vanguardia, diari poc sospitós de revolucionari i comunista, signat per Josep Túnica que es diu “Cuanto cuestan las obras de las Glorias”. Aquest article lògicament tracta sobre aquestes obres que es van adjudicar a una baixa temerària superior al 20% i que ja tenen endarreriments i sobrecostos significatius, obres actualment aturades.  L’article diu en una part , en la seva versió en castellà “La directiva europea de contratación de Servicios 24/2014 señala claramente que la oferta económicamente más ventajosa no tiene porqué coincidir con la más económica ,y que en el caso de la contratación de proyectos, es admisible fijar el precio de lo mismo y competir en calidad [és a dir, fixar un preu i obrir concurs només en base a característiques tècniques] i continua “Qué tipo de gestión es subhastar los Servicios? La eficiència del gasto público  no puede estar basada en el ahorro de recursos a costa de la calidad”. Insistim, ho diu algú poc sospitós d’anticapitalista. I aquest govern, el nostre, ha adjudicat en aquesta legislatura 6 contractes d’obres i projectes. Dels 6, tots a la oferta més econòmica i 5 dels quals en baixa temerària (el 85%).

En el que portem de legislatura, s’han adjudicat dos contractes força significatius. Un, el de jardineria, que continuarà sent gestionat per Moix Obres i Serveis com els darrers trenta anys, adjudicats a la oferta econòmica més avantatjosa en segona ronda. A la primera, tres dels quatre participants van ser desqualificats per incompliment del plec, i en el moment de formalitzar el contracte, l’adjudicatari “va entregar tard” la documentació i el concurs es va haver de repetir.

El segon, adjudicat al ple de març amb el nostre vot contrari, el de recollida de residus i neteja viària, sent el contracte de quantia econòmica més elevada dels que gestiona l’ajuntament. En aquest cas, Ferrovial l’empresa que gestionava el servei fins ara, no es va presentar al concurs i va informar els treballadors que “que el preu és massa baix, que no surten els números” i que el conflicte laboral està servit. No volem deixar de dir que la utilització que fan els concessionaris dels treballadors, posant-los la por al cos ens sembla deplorable. I passa massa habitualment. Però els ajuntaments, permetent que hi hagi treballadors municipals en mans de concessionaris, ho afavoreix. 

El missatge, dèiem, s’ha fet arribar als treballadors i per això el govern s’ha hagut de reunir amb el comitè d’empresa. Temem que això no ha fet més que començar. Fins quan acceptarem que hi hagi treballadors municipals de segona? Perquè tots els treballadors municipals no poden gaudir de la mateixa qualitat laboral? Nosaltres, un cop més, apostem perquè les persones que treballen per l’ajuntament siguin treballadores municipals. Amb tots els drets.

Un cop més, i per un contracte d’import molt significatiu, de fet el contracte més gran, només una empresa ha estat qualificada. Això està lluny del lliure mercat que se suposa és el seu gran objectiu.

La gran resposta del govern a aquestes preguntes sempre és la mateixa: no patiu, per això hi ha la fiscalització municipal. En què consisteix la fiscalització municipal del contracte de recollida de residus i neteja viària? un contracte amb cost de gairebé 2 milions d’euros anuals, amb gent treballant-hi gairebé 24 hores, tots els dies de la setmana. Un servei amb 44 persones treballant-hi està fiscalitzat per (redoble de tambors): 2 tècnics municipals. 1 pel seguiment econòmic i un pel seguiment tècnic. “2 tècnics i el seus recursos normals” per la seva tasca diària, cita textual a la resposta del govern.

Nosaltres, no és cap secret, no defensem el model de gestió privada dels serveis municipals. Entenem que el govern té altres criteris i lícitament els utilitza. Ara bé, si s’accepten les lleis del mercat i per tant, es promou que hi hagi algú que faci negoci i en tregui benefici privat amb els nostres serveis (insistim, sovint en detriment de les condicions laborals dels treballadors), com a mínim que es posin les condicions per tal que el servei es presti com correspon i el benefici sigui acceptable. Perquè si una cosa val 100 i la compres per 80, el benefici i/o la qualitat pot estar en perill. I si el benefici i/o la qualitat estan en perill, el servei prestat no serà el contractat. I la millor manera de no saber-ho és no posar mitjans perquè la  fiscalització sigui eficaç. Com aquell parent que no vol anar al metge perquè així segur que no està malalt. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure.

Josep Raventós és regidor de la CUP a l’Ajuntament de Molins de Rei

 

  • dclosa

    Per molts anys que em quedin de vida, dubto molt que arribi a entendre la política populista de la CUP-Molins , No entenc la aversió que el Sr. Raventós en que Molins de Llobregat s’hagi convertit en un gran basar dels serveis municipals, i l’estranyesa de la definició de com defineix “basar” la wiki, que cumpleix estrictament la vil•la de Molins de Llobregat, especialment els seus comerços de proximitat i especialment el Mercat Municipal , (que depèn 100% de la gestió de l’Ajuntament) i, quasi sempre, les parades no tenen els preus a la vista i es deixa camp lliure a aplicar els que els hi dona la gana…
    Felicitacions a aquest govern de CIU + PSC , que encara que , com sempre, amb un retràs impresentable, en el que portem de legislatura, contractat els serveis més municipals importants com la jardineria, la neteja viària i les basures. Felicitacions, ja que demostra una bona administració dels diners publics si tot s’adjudica a la oferta econòmica més baixa, encara que molts politics de l’oposició opinin que s’han adjudicat amb baixa temerària. No comparteixo l’exemple del Sr. Raventós a la compra d’un ordinador domèstic, que infravalora els coneixements informàtics de la ciutadania de Molins de Llobregat.
    No comparteixo les alabances que fa al actual govern municipal de CIU + PSC , de clara poca professió dels seus càrrecs electes i càrrecs polític de confiança, més bé aprofita’s del mon de la política, sense ofici ni benefici, sàpiguen lo que volen, i de que el nostre Ajuntament tingui uns funcionaris i uns empleats públics i uns tècnics meravellosos que els hi diuen el que necessiten i els hi diuen en base a un hipotètic i d’ocurrències del dia sense fonament, un banc imaginari de preus de mercat. Felicitacions , si el 85% de les adjudicacions a Molins de Llobregat es fan per un import inferior del que diuen els tècnics que costa. A hores d’ara, donada la quantitat de corrupció que hi ha als ajuntaments d’Espanya, la ciutadania seria una ingènua el saber que hi ha administracions locals que no accepten mai baixes temeràries, que si una cosa val 100, la poden comprar per 97, per 95, per 93 , per 102 , per 105, + el 4 % a canvi d’altres coses, i que també es pot comprar per 80…. I es passen pel forro, com moltes altres coses, la directiva europea 2014/24 de la Unió Europea , Un exemple clar el tenim a el el desgavell del CIU a l’Ajuntament de Barcelona , son les obres de las Glòries.
    Aquí a Molins de Llobregat , el contracte de jardineria, es va adjudicar miraculosament a Moix , que ja hi porta 30 anys, Va ser adjudicat a la oferta econòmica més avantatjosa en segona ronda, i ha sigui’t de nou un exemple clar del “trillerisme” i “oligopoli” en el que es mouen els contractistes del sector públic : 3 dels quatre participants van ser desqualificats per incompliment del plec, i en el moment de formalitzar el contracte, l’adjudicatari intencionadament “va entregar tard” la documentació i el concurs se’l va emportar miraculosament en Moix. “ Hoy para ti , mañana para mi” …
    El contracte de recollida de basures i neteja viària, és també un altre exemple clar del “trillerisme” i “oligopoli” en el que es mouen els contractistes del sector públic i només una empresa ha estat qualificada : Ferrovial , no es va presentar al concurs i va enfrontar els treballadors dient-los “que el preu és massa baix, que no surten els números” i amenaçant a l’Ajuntament que “el conflicte laboral està servit” , posant-los la por al cos., i encara que és un problema intern d’empresa privada, han obligat a que el govern municipal de CIU + PSC s’ha hagut de reunir amb el comitè d’empresa. Llastimós que la CUP -Molins encara no entenguin les diferènceis que hi ha entre els treballadors de la privada i treballadors municipals. Está clar que els treballadors de la privada no poden gaudir de la mateixa qualitat laboral, ( mans creuades, permisos especials, baixes prolongades, excedències per càrrecs politics, etc , etc. ) que els funcionaris de l’Ajuntament. . Penós , que els de la CUP-Molins , a aquestes alçaries de la pel•lícula, encara apostin perquè les persones de la privada que treballen per l’Ajuntament siguin treballadors funcionaris municipal amb tots els drets. Dubtosa l’eficiència de l’actual equip de tècnics de l’Ajuntament en fiscalitzar (controlar el compliment del contracte) : 2 tècnics municipals. 1 pel seguiment econòmic i un pel seguiment tècnic. “2 tècnics i el seus recursos normals” per la seva tasca de control diària.
    Vista la incapacitat manifesta de gestió dels serveis municipals del actual equip de govern CIU+PSC : els panels solars de ICV encara sense conectar, la radio municipal sense oients, la TV-Molins religiosament pagada, sense sintonia a Buenavista, el Bus molins sempre buit, el Requesens destroçat, el Palau ple de bars, el Mercat Municipal sense preus, amb goteres, les parets bufades i parades tancades, etc . etc. la CUP-Molins no defensin el model de gestió privada dels serveis municipals i no accepten les lleis del mercat que estímul·la a l’ empresari pel seu benefici i l’esperona per conseguir la màxima productivitat, i que si una cosa val 100 , la puguis comprar per 80, Certament, la corrupció municipal es igual a falta de control , i la millor manera de no saber de la corrupció, és no posar mitjans perquè la fiscalització sigui eficaç. No hi ha pitjor cec (supervisor-interventor municipal) que el que no vol veure.

    • Josep Raventos

      Senyor Closa, només dos comentaris
      1. Els articles no els escric pensant en vosté, i per tant no he menystingut els seus (ni els de ningú altre) coneixements d’informatica. Com diu l’article, era una comparació i com a tal s’ha d’entre
      2. la baixa temeraria no és una opinió de l’oposició ni de ningú, és una figura reconeguda a la llei de contractació pública.
      Salutacions

      • dclosa

        Senyor Raventós,

        1. Obviament, entenc i és gratuït remarcar-ho, que ells seus articles no els escriu pensant en mi, però s.u.p mai infravalori els coneixements d’informatica que pugui tenir la ciutadania. Veritablement , es sorprendria…

        2. La baixa temeraria, a totes les administracions, nacionals, autonòmiques o municipals , espanyoles, tan a Madrid, com a Catalunya. se la pasen pel forro….i no cal insistir.

        Salutacions