L’Ajuntament obre un període d’aportacions al catàleg de patrimoni només per a propietaris

Des d’aquest dilluns els propietaris d’edificis que s’estudia incloure al catàleg de patrimoni tenen 30 dies per fer suggeriments. Finalment només podran fer-ho els propietaris i no tota la ciutadania. Les finques tindran bonificacions d’IBI, ajuts a la rehabilitació i reducció d’impost d’obres.

La Federació Obrera es va omplir per la presentació del Pla Especial de Patrimoni, sobretot de propietaris afectats // Jordi JuliàLa Federació Obrera es va omplir per la presentació del Pla Especial de Patrimoni, sobretot de propietaris afectats // Jordi Julià

La Federació Obrera es va omplir per la presentació del Pla Especial de Patrimoni, sobretot de propietaris afectats // Jordi Julià

Després de la suspensió de llicències urbanístiques de 163 finques susceptibles de ser protegides pel futur Pla Especial de Patrimoni, segueixen els tràmits per aprovar el document, que inclou el catàleg d’edificis a preservar pel seu valor patrimonial.

A finals de novembre, al fer la suspensió de llicències, el govern sociovergent va anunciar que al cap de dos mesos presentaria l’avanç de finques afectades, que en aquest moment els propietaris podrien consultar la proposta de protecció que es feia del seu edifici, es presentaria públicament i alhora tota la població podria dir-hi la seva.

L’Ajuntament va fer públic l’avanç al gener a través de la web de Ràdio Molins de Rei i ja l’ha enviat a la Generalitat, però la presentació i el període d’aportacions no ha arribat fins ara. Tot i això, finalment no serà un procés obert a tothom com es va dir sinó que només podran fer comentaris els propietaris dels edificis afectats.

Procés d’escolta voluntari

“Obrir aquest període ara no és l’habitual ni el recomanable. Normalment no es fan públiques les fitxes dels edificis afectats fins a l’aprovació inicial però hem volgut obrir aquest termini voluntàriament”, va assegurar el regidor d’Urbanisme i alcalde, Joan Ramon Casals (CDC), a l’acte de presentació del pla, dijous 23 de març. “És un procés d’escolta que demostra que estem oberts a fer canvis”, va afegir.

Els 30 dies comencen aquest dilluns 27 de març, però l’hora de la veritat serà al juny, quan el consistori preveu haver fet l’aprovació inicial del Pla i, per tant, ja hi haurà una vinculació legal i les persones afectades podran fer al·legacions.

Rebaixa d’impostos i ajudes a rehabilitacions

El regidor de Cultura, Xavi Paz, el regidor d'Urbanisme, Joan Ramon Casals, la redactora del Pla, Carme Bosch i el cap d'Urbanisme de l'Ajuntament, Robert Juvé // Jordi Julià

El regidor de Cultura, Xavi Paz, el regidor d’Urbanisme i alcalde, Joan Ramon Casals, la redactora del Pla, Carme Bosch i el cap d’Urbanisme de l’Ajuntament, Robert Juvé // Jordi Julià

Alguns dels propietaris afectats estan molestos amb la redacció del catàleg. Un d’ells va prendre la paraula a l’acte de presentació del pla per qualificar-ho d’“expropiació encoberta”, argumentant que amb això les propietats perden valor.

En canvi, l’Ajuntament argumenta que es compensarà els propietaris que, segons l’ordenació urbanística actual del Pla General Metropolità (PGM), podien construir més superfície que la dels edificis actuals. Es farà permetent-los construir en altres parts del solar que no afectin l’edifici a protegir, fent remuntes si cal. Els casos en què encara no s’ha trobat una manera de compensar-ho són només tres.

Però el que més directament notaran tots serà el descompte en l’Impost de Béns Immobles (IBI) que els farà l’Ajuntament de manera progressiva en funció del grau de protecció de l’edifici i que arribarà fins a un 30%. A més, el Pla inclou ajudes a la rehabilitació: “El nostre objectiu és que les finques estiguin ben conservades. Com que algunes no ho estan, ens comprometem a treure anualment ajudes per a millores a les finques”, va anunciar l’alcalde, tot i no concretar quin import hi destinaran cada any. Alhora, faran descomptes als impostos d’obres relacionats amb rehabilitacions.

Obligats per la Constitució

D’altra banda, alguns edificis guanyaran fins i tot més drets: en el cas del carrer Major, hi ha nombrosos habitatges que actualment tenen planta baixa i dos pisos que el PGM definia que havien de ser de planta baixa i un pis i que, gràcies a la protecció, podran mantenir-se com fins ara. De totes maneres, l’Ajuntament recorda que estaven obligats a fer el Pla per llei, tant pel mateix PGM, com la Llei d’Urbanisme de Catalunya, la llei estatal del sòl i, fins i tot, la Constitució espanyola.

“Potser al final s’acaba girant la truita i, com ha passat a Girona i Barcelona, tot el que es va protegir i rehabilitar ara és el que té més demanda i es paga millor”, va suggerir als propietaris la redactora del Pla Especial de Patrimoni Històric i Arquitectònic, Carme Bosch, que també va defensar que “recuperant el relat històric fem que la vila sigui única, mantenim l’escala humana, la qualitat del paisatge urbà i la memòria col·lectiva”.

Itinerari pel Canal

Fotografia de la proposta de recuperació del Rec dels Molins // Jordi Julià

Fotografia de la proposta de recuperació del Rec dels Molins // Jordi Julià

Una actuació que va en aquesta línia que defineix el pla és la recuperació del traçat del Canal de la Infanta i el Rec dels Molins, especialment a la zona del carrer del Bruc, on hi ha un pont que el Pla preveu recuperar i crear un itinerari pel canal que el posi en valor.

Dels edificis de Molins de Rei, Bosch destaca que pràcticament no es conserven edificis dels segle XVII i XVIII al nucli urbà per la destrucció de la vila medieval que es va fer el 1808. Això dóna més valor a les masies de Collserola, que són més antigues, i dins el nucli urbà a Can Roca -el gran edifici que hi ha entre la plaça de la Creu i l’aparcament de zona blava de darrere-, “l’únic exemple del barroc”. Aquest és dels pocs que tenen la màxima protecció, (Nivell 1, Integral), juntament amb el Palau dels Requesens, el Castell Ciuró, Sant Pere de Romaní i El Molí, per exemple.

El nivell 2 (Conservació), tot i que també protegeix, es centra en elements més concrets que varien en funció de l’edifici. És el cas d’edificis públics com l’Escola El Palau i l’Escola de Música, l’estació, el Foment i La Joventut Catòlica. Tot seguit hi ha el nivell 3 (Parcial), que a grans trets protegeix la façana i la ubicació com elements interiors com escales i vestíbuls. Aquí hi ha el Mercat, l’edifici on hi ha la Guàrdia Urbana i la Torre Fergniani (Kasablanka).

Façanes harmòniques i sense cables

El nivell 4 (Protecció ambiental) es centra només en que les façanes siguin harmòniques amb el conjunt del carrer, de manera que els edificis mantinguin estructures semblants al conjunt. Aquesta protecció és sobretot per fronts d’edificis: carrers sencers com el carrer Major que han de mantenir una homogeneïtat. Aquesta protecció és la que tenien en la suspensió de llicències dos edificis que formaven part del patrimoni i han estat enderrocats darrerament dins la voràgine de la construcció que viu el municipi: un al carrer de Rafael Casanova i l’altre a la plaça de la Bàscula. En principi, hauran de mantenir l’estil de la resta d’edificis.

El Pla també inclourà fer que les companyies de telecomunicacions hagin de treure els cables de les façanes, que va acabar sent una de les principals inquietuds de molts dels propietaris presents a la presentació i no tant la inclusió dels edificis al catàleg.