La Carretera, amb C de carrer!

Resulta sorprenent que, al llarg del debat públic (àmpliament mediatitzat i polititzat) que s’ha celebrat a la vila durant les darreres setmanes en relació a la reforma de la Carretera, encara no s’hagi alçat cap veu que defensi de manera contundent i clara la proposta realment trencadora amb l’actual model de Carretera: la C. Cal tenir present en tot moment l’abast i la durada històrica del model de carretera que en aquests moments estem escollint, és per això que en aquest article conjunt pretenem exposar de manera raonada la idoneïtat de la opció ja esmentada (C), respecte les altres opcions, de caire continuista (A i B).

Així doncs, les obres que tindran lloc a la Carretera tenen la finalitat essencial de condicionar serveis bàsics com el clavegueram, l’enllumenat públic i el soterrament de línies aèries, entre d’altres. La reforma, venci l’opció que venci, suposarà un rentat de cara per la carretera que d’uns anys ençà s’havia anat posposant, i que ja fa temps que era necessari per a revertir la degradació del paisatge urbà.

Aleshores, què és allò que se’ns està consultant als vilatans durant aquesta setmana? Molt senzill: quin hauria de ser l’enfocament urbanístic de la reforma. I malgrat que formalment se’ns presentin tres propostes, a la pràctica estan en pugna dos models ben diferenciats i contraposats de carretera:

El model continuista, representat pels projectes A i B, perpetuaria la Carretera com a un NO-LLOC, com a un espai de trànsit i de marginació del vianant. Aquest model manté la concepció que l’espai públic serveix per a transitar, i només permet debatre al voltant de QUÈ o QUI transita, i amb quina intensitat ho fan. A més, la proposta A no es limita a destinar l’espai públic a la funció de transitar, sinó que hi aporta una funció que és conseqüència de la primera: l’emmagatzematge (l’estacionament de vehicles), i per tant agreuja aquesta concepció de NO-LLOC.  Ara bé, la proposta B, malgrat ser menys exigent amb els usos derivats del fet de transitar (l’estacionament), manté la idea del carrer com espai de pas, tot i que de manera més sostenible.

El model realment innovador i perdurable representat per la proposta C (eixamplar les voreres), generaria l’opció de decidir COM utilitzem l’espai públic més enllà de QUI. Per tant, d’aquesta manera tindríem l’oportunitat de convertir la carretera en un carrer i esdevenir un punt de trobada i de vertebració cívica, enlloc d’una simple línia que uneixi punts distants. Tenim l’oportunitat que la Carretera passi a ser un espai propi, humanitzat i proper a veïns i vilatans, en definitiva, convertir-la en un carrer: en un LLOC on viure, un LLOC on passejar, un LLOC de trobada i un LLOC per habitar, i no un NO-LLOC on simplement transitar, aparcar i residir. A un nivell pràctic aquest model suposaria seguir l’exemple de models d’eixample encara vigents, com és el de Barcelona, el qual té uns carrers de 20 metres d’ample (la carretera en té 18) i voreres de 5 metres per banda (aquesta opció proposa 4’5 per banda, 1’1 metres més per banda que les opcions A i B).

Unes voreres amples, un entorn agradable i una ciutat habitable són mots que sovint associem al progrés i la humanització de la ciutat; és per això que des d’aquest humil article demanem als diferents agents socials de la Vila responsabilitat a l’hora de triar si situem les Avingudes Barcelona i València a l’avantguarda del Poble o si les seguim mantenint al pati del darrere.

Per altra banda, els arguments oferts pels botiguers per tal de defensar l’opció A cauen pel seu propi pes. L’adaptació al vianant de les velles artèries viàries dins les ciutats, un procés que des de fa dècades ha proliferat a escala mundial i que segueix avançant de manera inexorable, ha millorat incontestablement els resultats dels comerços propers. El petit percentatge de clientela motoritzada que podrien perdre les botigues, en cas d’implementar-se l’opció C, es veuria més que compensat per l’increment de vendes associat al major flux de vianants. És comprensible que els botiguers es mostrin hostils a tot canvi, ja que es juguen el seu mitjà de subsistència, però pensem que, en un moment com aquest, els aniria bé aixecar la mirada de la caixa registradora per tal d’intentar copsar les grans oportunitats comercials que els brindaria el pas d’un major nombre de gent dia rere dia per davant dels seus aparadors.

Més enllà del debat sobre les tres propostes, convé remarcar l’amateurisme en el disseny del procés consultiu. La dificultat tècnica i material per introduir un mecanisme de vot únic transferibletambé conegut com de doble volta instantània, era inexistent. Amb aquest simple mecanisme, basat en el vot preferencial, s’hauria pogut garantir que en cap cas acabi guanyant per uns pocs vots l’opció menys preferida en conjunt per la ciutadania. Pel contrari, l’equip de govern ha tornat a demostrar la seva deixadesa i escassa preparació tècnica al no utilitzar els mecanismes necessaris per a prevenir aquesta lamentable situació, la qual tindria uns costos socials i econòmics desastrosos.

Molinencs, encara estem a temps d’aprofitar la magnífica oportunitat que ens brinda la proposta C per transformar la carretera en quelcom que no sigui un simple NO-LLOC de pas. ¿Ens hem de resignar a perdre aquesta oportunitat històrica, finançada directament per tots nosaltres, només per la simple baixesa de mires d’uns botiguers temorosos, un govern amateur que va donant pals de cec i una oposició que ha fet del postureig la nova manera de fer política? Si tu també penses que no, que no és l’hora de la resignació, vota C. Convertim la Carretera en un Carrer!

David Lloberas Lafuente, veí de la carretera i geògraf en formació.

Joan Albert Fabra Barrios, un molinenc més.

  • dclosa

    Si hubiesen 1000 personas, habría 1000 opciones distintas, En cualquier caso , no entendemos que pretende éste artículo y en qué se fundamenta la recomendación expuesta , que no pasa de ser una sarta de puras “ocurrencias” , y que sea todo ello, por el simple hecho de llevar la contraria a todo. Poco pueden aportar los autores estudiantes, sin conocimientos de ingeniaría civil publica y de urbanismo, los estudiantes y representantes del sindicato de estudiantes SEPC , Sindicato de Estudiantes de Paisos Catalans y un candidato en listas municipales de Podemos_ Molins , que por la edad, se ve claramente que no han pagado un recibo municipal en su vida. y menos admitir opiniones salomónicas de ocurencias y fraselogia barata y sin fundamento como eso de “El petit percentatge de clientela motoritzada que podrien perdre les botigues, en cas d’implementar-se l’opció C, es veuria més que compensat per l’increment de vendes associat al major flux de vianants”
    No podemos aceptar la primera ocurrencia politica del dia, sense un fundament técnic i urbanistic que li pasi per l’olla a uns estudiants, en funció de com s’haguin despertat aquell dia, sense contrastar l’experiència d els comerciants de la zona, i el posible perjudici a els seus negocis, i fer volar coloms amb això d’habilitar un aparcament amb prou capacitat, gratuït i proper a l’estació de Renfe, a l’antic solar de “mobles Elefant o fer a la Plaça de les Palmeres: la projecció d’un aparcament subterrani…Molts ciutadans de Molins de Rei, creiem que faltaría incorporar una 4ª opció, la de “NO HACER NADA” excepto lo que fuese urgente y esencial : unas nuevas cloacas , reforzar el alumbrado luz blanca y a a 200 Lux , cambiar red de agua ya que tiene muchas pérdidas , darle un toque de pintura, etc. Todas las opciones presentadas A,B, C , estarian bien si los comerciantes y vecinos de la Carretera , para financiar la obra, admitiesen un cambio en la de calificación del Cadastro y consecuentemente un aumento en el IBI , ya que destinar un pressupost, de 6 milions d’euros (mill millones de pesetas), para no solucionar nada, és un vergonzoso derroche de los dineros de nuestros impuestos, de que tanto nos fustigan.. .
    En cuanto a las votaciones estarií bien que en vez de facilitar el voto a los niñacos, con clara ventaja respecto a los abuelos, en eso de que dominan bien el Internet, se restringuiesen exclusivamente a los que cumpliesen las 3 condiciones siguientes : Estar empadronados en MdR + que paguen el IBI en MdR + que paguen el impuesto de circulación en MdR, en vez de a esos niñacos que no han pagado un recibo municipal en su vida.

  • Plou

    Teniu molta raó en moltes de les coses que dieu, però des de el meu punt de vista deixeu fora del gaudi del carrer als i les ciclistes, que també son vilatans/es amb drets de tenir espais segurs on poder circular ordenadament. Fins quan hem de esperar per tenir un pla de la bicicleta a Molins de Rei? Ara pot ser un bon moment per començar a fer-lo i fer-lo integrat a la xarxa metropolitana que l’AMB i la Diputació estan impulsant. No podem viure aïllats del que passa al nostre entorn més immediat. Teniu tota la raó pel que fa al sistema de votació, que hagués estat millor el de preferències, per exemple donant 3, 3 i 1 punt segons les preferències del votant i que guanyés l’opció que més punts obtingués. però aquesta ha estat una més de les trampes del govern en aquest procés privilegiant sempre als botiguers organitzats pel Bot-Mol i a sobre tenen la barra de dir que no han estat escoltats. No és cert que el govern CiU (PDEcat?)-PSC no tingui opinió. Han fet tot el possible per que surti l’opció A(la del Bot Mol) primer posant-la la primera, donant 3 opcions per que es divideixi el vot entre les altres dues i finalment pactant amb el Bot Mol deixar votar als botiguers no empadronats a Molins, que finalment la acció contundent de tota l’oposició d’esquerres va aconseguir tirar enrera. Per tot això, tot i valorar com molt bona la opció C, donat el sistema de votació una bona estratègia el concentrar el vot en la opció B, per tal que no guanyi la pitjor opció pels interessos generals dels vilatans/es. “Lo mejor es enemigo de lo bueno” va dir Baltasar Gracián. Cal que els partits de l’oposició valorin en molts altres qüestions aquesta estratègia si algún dia volen governar-nos.

  • Oriol

    Com a article m’ha semblat que s’oblidava una mica de la seva pròpia subjectivitat. Si hom tracte de trobar dos visions en un conjunt de tres propostes, concretament en aquest cas, ho pot fer des de molts punts de vista. No hi ha una única manera. Cas de l’article: A i B defensen un model continuista respecte a mantenir la carretera com a lloc de pas, mentre que el model C aposta per a augmentar la superfície de vorera i apostar per a un major flux de vianants. Això és cert, però jo proposo dues altres formes de dividir les tres propostes en dos bàndols diferents, seguint un criteri diferent. Per exemple, proposta 1: A i C son models continuistes, perquè mantenen les dues maneres de transitar la carretera (cotxe/moto i a peu), mentre que el model B aposta per a incorporar un carril bici, fet que representa una innovació. O bé, es pot fer una altra distinció, proposta 2: A és un model continuista, manté el nombre de places d’aparcament, mentre que B i C redueix aquest número a la meitat aproximadament. Amb aquesta breu exposició, el que vull demostrar és que l’article sembla adoptar un to un pèl autoritari i dogmàtic, quan és tracte d’una qüestió que s’ha d’abordar partint d’una visió ample de mires. Res a dir amb la crítica al procés ciutadà, molt d’acord en aquest punt. Però acabo, de nou, opinant que es tracte d’un tema el qual, en última instància, només requereix d’una exposició clara i acurada dels avantatges i els inconvenients, sense opcions dolentes, únicament diferents. No obstant, bon article. Si no fos per aquest excés de subjectivitat (legítima en un article, però inadequat si s’utilitza amb tanta contundència) estaria molt d’acord amb la majoria dels punts (Tot i que a mi m’agrada més la opció B ;) ).

    • dclosa

      No entiendo nada de lo que expone, Nada de nada …. ¿Ahora “los de a pié” , para entender todo eso que dice de la Carretera, deberemos hacer un doctorado en Filosofia y Letras o que que tengamos que ir al loquero para que nos lo explique detalladamente antes de caer en una depresión por nuestra ignorancia… ?