L’aparcament, “vital” pels botiguers de la Carretera

La immensa majoria de botiguers de la Carretera creuen que la facilitat per arribar en cotxe i aparcar és un dels punts forts dels seus negocis. Molts tenen més de la meitat dels clients d’altres poblacions.

Actualment, els cotxes poden arribar i aparcar a la porta dels comerços // Jordi Julià

Actualment, els cotxes poden arribar i aparcar a la porta dels comerços // Jordi Julià

Els botiguers de la Carretera veuen amb preocupació les tres propostes de reforma del carrer on tenen els seus negocis. Dues de les tres propostes de reforma presentades per l’Ajuntament eliminen un dels dos carrils d’aparcament actuals: d’aquesta manera, es passa de 122 places de zona blava a 64; i de 15 de càrrega i  descàrrega a 12.

“Ens toca la línia de flotació, el que ens ha fet forts”, lamenta Nativitat Bofill, de l’Òptica Bofill Bassons. Porta 40 anys amb la botiga oberta en aquesta avinguda, n’ha viscut de primera mà l’evolució, veient com va deixar de ser la principal via d’accés a Barcelona, i pot explicar amb coneixement de causa com és la carretera des del punt de vista dels que hi tenen una botiga.

Majoria de clients de fora

Arran del procés de participació ciutadana ha estat fent números. Un dia, el 90% de persones que va atendre eren de fora de Molins de Rei. El següent, la meitat. Els altres dies, si fa no fa. La conclusió és fàcil: més de la meitat de clients vénen d’altres poblacions. El relat que fa ella no és pas únic: si es pregunta a altres botiguers de la Carretera, les respostes són gairebé idèntiques. Les poblacions de procedència, també.

Cervelló, la Palma, Corbera, Vallirana, Sant Vicenç, Pallejà, el Papiol i Castellbisbal. D’aquestes poblacions vénen la gran majoria de clients dels comerços de la Carretera. De Sant Feliu, molt menys. Tots (o gairebé) ho fan en cotxe. Tal com està ara ho tenen molt fàcil: arriben pel pont i pel mateix carrer per on entren, aparquen a la zona blava (i sinó, molts diuen que també ho fan a les zones de càrrega i descàrrega o fins i tot en doble fila), fan les seves compres i marxen. Molts no han de pagar zona blava, perquè les botigues s’encarreguen de pagar-los-hi.

Aquest mateix relat el fan fins i tot en comerços que admeten tenir poca relació amb la resta de botiguers: al bar La Paraguaya (antic bar Troy) i al Rei Döner Kebab. “Jo no tinc cotxe, però sé que costa molt aparcar i vull que la gent ho tingui fàcil per venir”, diu Alicia B. Medina, del bar ambientat en Paraguai. I Waqar Ali, del kebab que hi ha just davant, diu que “hi ha molta gent d’altres pobles que arriba, demana i marxa”. Ell podria voler un carril bici perquè un treballador reparteix les comandes amb bicicleta, que admet que se sent insegur entre els cotxes. Però si mira pel negoci, prefereix l’aparcament, tot i que si li deixessin posar terrassa, votaria voreres més amples.

“Les àrees comercials del poble són dues molt diferenciades: l’ametlla comercial del centre vila i la Carretera. El punt fort del centre vila és l’accés amable a peu. Però el seu punt dèbil és arribar-hi amb vehicle. El punt fort de la Carretera és precisament l’accessibilitat en cotxe, i per això ens ve tanta gent de fora”, reflexiona Nativitat Bofill, que considera l’aparcament “vital”.

El president de la Unió de Botiguers de Molins de Rei (Bot-Mol), Jordi Vilaprinyó, que alhora té un comerç molt a prop de la Carretera, creu que “ara com ara, no es pot treure la zona blava perquè és la zona més deficitària de Molins de Rei pel que fa als aparcaments”. Judith Ustrell, de la Ferreteria Ustrell assegura: “Del primer que se’m queixen els clients és de que no poden aparcar”.

Fins i tot en zones que ara no tenen aparcament demanen que n’hi hagi: Jordi Orduña, d’Oh Vinil!, que es troba a la zona més propera al pont i on els quatre carrils són per a la circulació de vehicles, lamenta que “com que no hi ha aparcament, contínuament aparquen a la vorera o fins i tot a la calçada”. Les cues en aquesta zona els diumenges al matí per recollir pollastres a l’ast són ja un clàssic que arriba a posar en perill els conductors. I a la zona més propera al Parc de la Mariona estan igual. Dóna fe Mila Gutiérrez, d’Expo Mobi, que abans estava precisament a la mateixa zona que Oh!! Vinil i havia de patir els problemes per aparcar quan vivia a Vallirana: “Si ja és difícil ara, imagina’t si en treuen la meitat”, avisa.

Aparcaments alternatius, la solució per molts

Vilaprinyó afegeix: “Mentre no hi hagi aparcaments alternatius no ens ho podem permetre”. I és que si bé hi ha consens entre els botiguers en que no es pot treure ni una sola plaça d’aparcament, molts també coincideixen a dir que si s’haguessin plantejat aparcaments alternatius no es preocuparien: “A mi si se’m donés una alternativa relativament a prop no tindria cap problema”, diu Nativitat Bofill, que veuria amb bons ulls l’aparcament soterrat al Parc de les Palmeres que s’ha proposat. En una línia similar s’expressa Vilaprinyó: “Si es trobessin llocs alternatius en podem parlar. Però no podem començar la casa per la teulada”, afirma, tot recordant que l’Ajuntament ha presentat les propostes sense tenir alternatives estudiades.

En canvi, n’hi ha alguns que necessiten tenir places relativament a prop: els forns de pa. “Els dos forns que hi ha a la Carretera necessitem que pugui venir un client que aparca, compra i marxa. Però també som comerços on constantment vénen camions a portar gènere”, explica Josep Sabaté, del Forn del Pont, que demana una zona de càrrega i descàrrega. “Si la tinc una mica més endavant no passa res: no la demano al davant de casa, només demano que n’hi hagi a les dues bandes”.

Sabaté defensa el paper dels botiguers en una reforma que “s’ha polititzat massa”. També fa una defensa aferrissada del diàleg: “No volem donar una sensació de negativitat. Hem de fer una cosa consensuada, posem-nos d’acord. La confrontació no ens portarà enlloc”, afirma. Des del seu punt de vista, fer un carril bici “és massa perillós ara mateix amb el trànsit que hi ha, i no queda resolt com s’accedeix als autobusos”.

Aquesta una altra qüestió en què tothom coincideix: s’hauria de reduir el trànsit de pas i no es fa. “Cap de les opcions no ens treu ni els sorolls ni la contaminació, ni els embussos”, lamenta Sabaté, que també viu a la Carretera. Per això, proposa una solució intermèdia: fins que el Ministeri de Foment no construeixi uns vials de circumval·lació, fer ara l’opció A i un cop estiguin fets els vials i també el carril bici que està planejat al Terraplè-Verge del Pilar, fer el carril bici també a la Carretera.

La situació, en definitiva, creuen que perjudica el model de comerç de proximitat “en benefici de les grans superfícies comercials, a les quals sempre es dóna més facilitats que al petit comerç”, lamenta Vilaprinyó. “El comerç de proximitat és sostenible, no has d’agafar el cotxe. Volem un model de poble amb àrees comercials allunyades dels centres i un poble buit?”, pregunta el representant dels botiguers.

Botiguers no empadronats

Molts botiguers viuen a Molins de Rei i fins i tot a la mateixa Carretera. Però n’hi ha que són de fora. Com és lògic, creuen que haurien d’haver pogut votar i lamenten que en una reunió amb l’Ajuntament de finals de gener els diguessin que podrien votar però al final s’hagi decidit que el vot no seria vinculant.

“Per què la gent de tot el poble pot opinar i jo que dono vida al poble, que m’hi passo més hores que molta gent que només hi ve a dormir no puc decidir?”, es pregunta Joan Malcampo, de Sabons Km. 0. Per ell, la Carretera és “l’aparador de Molins de Rei i en canvi, és el que està més mal cuidat”. Com els altres, creu que cal un rentat de cara però que la cosa es limiti aquí.

“Treballo aquí, tinc el negoci aquí, estic pagant els meus impostos aquí. És evident que la situació m’afecta de ple i hauria de poder votar”, reclama també el propietari d’Oh!! Vinil. I Teresa Farràs, de Nyam Nyam Free, apunta que en els pressupostos participatius per barris “no es permetia que gent d’altres pobles pogués opinar, i en canvi amb la Carretera pot votar gent de l’altra punta de Molins de Rei”. Tot i això, Jordi Vilaprinyó creu que la solució va ser “minsa”, perquè només podia votar una persona no empadronada per botiga.

L’excepció

De totes maneres, totes les regles sempre tenen excepcions que les confirmen. Toni Zapata, de la botiga d’informàtica per a empreses Zilink, va per lliure i prefereix el carril bici: “Potser el que al principi pensem que és dolent per al comerç se’ns gira a favor perquè tenim un espai més amable, i tenir un carril bici fa que més gent opti per anar en bicicleta i deixa el cotxe a casa”, augura. Tot i que pel seu negoci també necessita zones d’aparcament a prop no li preocupa perquè creu que d’alguna manera o altra s’haurà de compensar l’empresa concessionària amb més places en altres llocs propers.

El seu cas és gairebé únic, ja que altres botiguers consultats per Viu Molins de Rei també apostaven per mantenir les places d’aparcament actuals, tot i que no han volgut ser inclosos en aquest reportatge.

  • dclosa

    Todas las opciones presentadas A,B, C , estarian bien si los comerciantes y vecinos de la Carretera , para financiar la obra, admitiesen una recalificación del Cadastro y consecuentemente un aumento en el IBI , ya que destinar un pressupost, de 6 milions d’euros (mil millones de pesetas), para no solucionar nada, és un vergonzoso derroche de los dineros de nuestros impuestos, a que tanto nos fustigan.. .
    En cuanto a las votaciones estaria bien que en vez en vez de incentivar a las gentes de institutos y facilitar el voto a los niñacos, con una clara ventaja respecto a los abuelos, en eso de que dominan bien Internet, se restringuiesen exclusivamente a los que cumpliesen las 3 condiciones siguientes : estar empadronados en MdR + que paguen el IBI en MdR + que paguen el impuesto de circulación en MdR, en vez de los niñacos que no han pagado un recibo municipal en su vida.
    Menos mal que al final todo queda claro…, Según las declaraciones del miembro de la ejecutiva y portavoz en la Radio Municipal de CIU ,el miércoles, de que si gana la opción A o la B o la C , todo dependerá de las “circustancias del momento” , o sea que CIU , al final, hará lo que les pase por el forro , que ahora sólo se define el modelo, que eso de si más o menos aparcamientos es un “detallito” sin importancia, que al alcalde no le gusta ninguno de los 3 , que aún no están definidos los panots que se usarán , ni el tipo de baldosas, ni el modelo de los arboles, que Uf, uf… Hay mucho trabajo en CIU…
    El PSC ( Laia Cstellana) lo considera muy importante , que siempre se aprende, que a los del PSOE-Molins se les ha dado libertad de voto, que el PSC quiere cambios a lo mejor , que algunas opciones no permiten ese cambio y que 2 modelos son los más transformadores, Obviamente, obviamente…
    ERC ( Josep Surià Badia) lamenta que el equipo de gobierno CIU no tenga opinión y que cualquier error lo achacara al populacho.. y dirá como en la Pza de Mercat : “Hemos hecho lo que el pueblo nos ha dicho”
    Jordi Pradell nos informa de que en Molins de Rei hay 17.000 vehiculos. Un coche para cada dos personas incluidos los niños.
    Podemos-Molins (Albert Ferrer Sánchez) opina que z,z, z, z el gobierno de CIU se cubre las espaldas, si hay un fallo se excusará en que ha sido culpa del pueblo, z, z,z,z z , que el “formato” usado en la consulta no ha sido participativo, Y la adivinación o castastrofismo y ocurrenia del dia : z,z,z,z , que el precio de los combustibles dentro de 10 años aumentará hasta el infinito y que ya no circularán coches y todos iremos a pie, que entonces todos iremos con taparrabos.. , votaremos a Podemos y seremos ocupas…

  • Pingback: L’aparcament i els contenidors centren les preocupacions a l’última sessió informativa sobre la Carretera | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: L’ampliació de voreres guanya el procés participatiu sobre la reforma de la Carretera | Viu Molins de Rei()