Mireia Romo: Comiat feminista

Mireia Romo llegint el seu comiat al ple municipal // Jordi Julià

Bon vespre a totes,

Com moltes de vosaltres ja sabeu, avui és el meu últim ple perquè renuncio a l’acta de regidora del Grup Municipal de la CUP Molins de Rei.

He decidit plegar gràcies als aprenentatges que m’ha permès el feminisme. Dit així pot semblar una mica estrany, però per a mi, una decisió personal com aquesta té un sentit altament polític.

Plego gràcies als aprenentatges que m’ha permès el feminisme perquè la lluita feminista, a banda d’afavorir processos col·lectius emancipatoris, m’ha permès, a nivell personal, també avançar en l’apoderament com a dona,  sentir-me una persona una mica més lliure i, sobretot, no perdre el meu centre.

Plego perquè he canviat de feina i el nombre d’hores que treballo, juntament amb la distribució horària, són impossibles de compaginar amb la dedicació que, al meu parer, exigeix ser regidora.

Potser penseu que això ni té res a veure amb el feminisme ni és gaire polític, però jo, que sóc de les que he fet meva des de fa anys la màxima de “tot allò personal és polític”, penso que sí que hi té molt a veure.

Plego perquè no vull poder amb tot. No vull ser una regidora perfecta, una treballadora perfecta, filla, germana, amiga, companya, camarada i activista perfecta, seguint els estàndards que serien esperables en un sistema productivista com aquest. I convertir-me, amb una façana immillorable, en una superdona d’aquelles dels anuncis sexistes de detergent, que en el fons, a tots agrada una mica.

Aquest tipus de dones, fins i tot aquest tipus de persones, són una ficció creada des d’un sistema de dominació social i personal anomenat heteropatriarcat capitalista. I jo el que sento i el que veig és que aquesta ficció implica molta violència, frustració i malestar; i no fa feliç la gent.

Per tant, plego perquè no vull que aquest model social em converteixi en una persona que no vull ser. I reivindico que no haguem de poder amb tot. I reivindico que ens cuidem, i molt!  Jo, per no allunyar-me del meu nord i quedar-me a les fosques, per cuidar-me i cuidar la gent que m’estimo; per tenir a les mans un temps no necessàriament productiu i deixar que passin coses precioses. I això, per a mi, pot esdevenir un humil, però profund acte revolucionari en els temps que corren.

El feminisme també m’ha ensenyat el valor de la sororitat entre dones, per això, professo un respecte infinit cap a totes les dones, triïn l’opció de vida que triïn, i un reconeixement sincer cap a totes aquelles que també, des del seu centre, han decidit voler poder amb tot. Valentes!

D’altra banda, vull agrair al Roger, al Josep i al Carles,especialment, i a tota l’assemblea de la CUP que m’hagin acompanyat i recolzat en aquest procés; ha estat un acte molt generós.

Laura i Asier, estic convençuda que sereu el millor relleu que haguéssim pogut tenir. Benvingudes!

I, per acabar, m’agradaria dirigir unes paraules molt sentides cap al Carles Ros. Ha estat un plaer ficar-nos juntes en aquest embolic de ser regidores, tot i tenir el cor al carrer. Allà t’espero!

Text de comiat de Mireia Romo com a regidora de la CUP a l’Ajuntament de Molins de Rei