J.Algerte, A.Arriola i G.Herrero: Sobre el centre de culte del Carrer Sant Sebastià

Els Mossos van explicar que la manifestació era il·legal // Jordi Julià

Veïns durant la manifestació en contra del centre de culte // Jordi Julià

Som veïns del carrer de Sant Sebastià de Molins de Rei que darrerament està generant polèmica per la presumpta obertura d’un centre de culte musulmà.

Entenem perfectament que tothom té dret a disposar d’un lloc on pugui expressar privada o col·lectivament els seus anhels espirituals i que tothom mereix un respecte. Quan diem tothom és tothom, sense cap mena d’exclusió per cap raó ni motiu. Per això, entenem perfectament que hi hagi veïns molestos i fins i tot indignats fins a l’extrem que es respira tensió i malestar. En aquest tema hi té molt a veure l’Ajuntament, la seva actuació, les maneres barroeres i amagades de fer les coses.

Pel que hem pogut saber, la història arrenca anys enrere amb un col·lectiu que fa una petició a l’Ajuntament per tal d’obrir una mesquita. Fins ara la solució ha estat oferir-los espais propietat de l’Ajuntament, compartits amb altres activitats. A banda d’això, hi ha hagut dos intents per situar la mesquita en llocs concrets de Molins de Rei, que han resultat infructuosos i fallits degut a l’oposició del veïnat, al 2012 i al 2013. I per fi s’arriba al present en que ja s’han iniciat les obres de condicionament d’un local situat al carrer de Sant Sebastià per convertir-lo en centre de culte.

Mirant el Pla especial per a la regulació de la implantació de centres de culte de Molins de Rei ens ha sobtat molt que en aquest es vetin algunes zones de la vila per a la ubicació de nous centres de culte. L’explicació que en donen és que cal preservar el comerç però nosaltres ens preguntem: de debò creuen que un centre de culte pot perjudicar el comerç en barris en els quals el comerç és divers i està ben arrelat? Si és així, com s’imaginen que pot afectar en barris amb poc comerç i allunyats del centre? Com s’han de sentir els comerciants que tenen negoci en els barris que no s’han vetat? Discriminats?

Tal com hem manifestat al començament sentim un profund respecte per qualsevol forma de pensament, sentiment religiós o pràctica de culte que també senti respecte per la diversitat dintre dels cànons més oberts de la llibertat. Per tant, fugim de tota oposició visceral a un projecte, sigui quin sigui el seu objectiu, sempre i quan no envaeixi, limiti o imposi criteris a la nostra llibertat de pensament, creença, expressió o sentiment, garantits absolutament en la Carta Magna d’aquest país.

Tenint en compte tot l’exposat fins ara, manifestem el nostre màxim desacord amb la manera com l’Ajuntament ha dut i segueix portant aquest tema. Totes les negociacions entre el col·lectiu musulmà i el consistori s’han dut a terme amb excessiva discreció, sense informar els veïns ni demanar-ne la seva opinió (encara que no sigui vinculant, però sí necessària per la convivència), després d’utilitzar un període que coincideix amb l’època estival i per tant de màxima concentració de vacances, per fer arribar la carta en la qual s’informa que es disposa d’un període de 10 dies per presentar al·legacions. Tot i les explicacions per part de l’Ajuntament de que això ha estat degut a una coincidència en les dates del procediment, fa sospitar d’un intent d’impedir qualsevol possible oposició.

És normal en aquestes circumstàncies que un grup de veïns manifestés el seu descontentament. Allò que no és normal en absolut és que es trobés una oposició que els va increpar, acorralar i insultar sense tenir en compte que entre els veïns hi havia menors i gent gran, com és habitual en un col·lectiu format per famílies i gent normal, que volen expressar una opinió de manera pacífica. Difícilment es pot admetre que algú que pretén defensar la tolerància, la integració i la igualtat, empri la desqualificació, l’insult i fins i tot la violència per imposar les seves idees i que no respectin que no tothom ha de pensar igual que ells.

També hem de dir, que tal com van les coses, ens posem al lloc dels qui desitgen tenir d’una vegada un centre de culte pel qual porten treballant tants anys i ens sap greu pensar que es puguin sentir rebutjats pel moviment veïnal que s’està duent a terme. Això no és contra ells. Pensem que l’Ajuntament no ha fet correctament la seva tasca ni ha tingut l’altura de mires suficient per entendre el problema.

El problema, sota el nostre punt de vista, no es limita únicament a veure si el col·lectiu musulmà o qualsevol altre col·lectiu, té dret a disposar d’un espai de culte, garantit també per la Carta Magna, sinó a proporcionar tota la informació i totes les garanties necessàries i imprescindibles per la bona convivència de tots els vilatans, sense cap mena d’exclusió.

De manera que ens demanem:

  • Saben els que dirigeixen l’Ajuntament que en la ignorància i el desconeixement es troba un dels germens de la por? Se n’adonen que no ens han informat de res en cap moment i que encara no se’ns ha facilitat una còpia de l’expedient?
  • Saben aquests senyors que entre les moltes preocupacions dels veïns es troba conèixer si l’aforament serà limitat i si es respectaran aquests límits?
  • Han tingut en comte aquests senyors que és un carrer estret, que les voreres també són estretes i que no admeten aglomeració de gent? Perquè si no s’ha estudiat correctament l’aforament o no es respecta, ni es té en compte l’accessibilitat, ens podem trobar amb problemes de sorolls i de seguretat en el trànsit de persones i vehicles.
  • En algun moment s’informarà els veïns dels horaris d’obertura del centre i de les mesures que es prendran a l’entrada i sortida?
  • En vista de la manca d’informació i de la manera com s’ha portat tot, ens sembla que les possibilitats d’integrar-se, de ser oberts i tolerants, per totes bandes, queden molt reduïdes. Per tant, ens demanem si l’Ajuntament només ha anat a treure’s un mort del damunt. És així? Com és que després de quatre anys l’Ajuntament no ha estat capaç de trobar una solució a la demanda del col·lectiu musulmà?
  • Des del desconeixement i la intoxicació per moltes informacions i notícies tendencioses, ens demanem si serà un lloc de culte només per homes o obert sense discriminació de gènere.
  • Suposem que a ningú li estranyarà que sentim preocupació, després d’haver vist la manera de fer de l’Ajuntament, davant de les possibles conseqüències que poden sorgir d’iniciar aquesta activitat, de gran afluència de gent, en un carrer estret dins un local petit. Què passarà si el col·lectiu creix i supera el límit legal d’aforament? I si hi ha problemes de soroll, seguretat o trànsit de vianants o vehicles? Es buscarà un nou espai més adequat? Es tancarà l’activitat del local pel bé del veïnat?

Un cop exposat el nostre posicionament, la història que ens ha portat fins aquí i totes les preocupacions i preguntes sense respondre que creuen pel nostre cap, ha arribat el moment de sol·licitar a l’Ajuntament que:

  • D’una vegada per totes, assumeixi el seu paper de representar a tots els vilatans.
  • Faci de mediador entre ambdós col·lectius, veïns i col·lectiu musulmà, promocionant i dirigint reunions que cerquin la concòrdia i no la discòrdia. Quan dos col·lectius són diferents i no es coneixen, només veuen les diferències. Quan es coneixen també veuen allò que els pot unir i es poden arribar a apreciar.
  • Informi el més abastament i de la forma més clara i entenedora de totes i cadascuna de les seves passes. Seguim sempre amb les mateixes: el desconeixement és un germen de la por.

Els veïns de la zona també som molinencs i ens volem sentit ben representats pels nostres polítics. Pel moment ens sentim ignorats.

Joaquim Algarte, Anna Arriola i Gemmà Herrero formen part del grup de veïns del carrer Sant Sebastià i adjacents en contra de la instal·lació del centre de culte en aquest punt