Francesc Castellana: “Llibertat de culte, un dret inalienable”

Cesc CastellanaCada dia cap allà les 6 del matí, abans d’anar a treballar, escolto les campanes de l’església que marquen els quarts o les hores, i em fa la sensació de ser a la vila. Certament no ho associo a l’església catòlica, com a molt, a la fe i al compromís religiós dels meus pares. Els no creients la reconeixem com a una part de la nostra vila, sense cap problema. No parlo de l’ocasional molèstia que el soroll proper potser genera als veïns més immediats, això requereix un altre debat.

He vist en el Viu Molins de Rei com l’Ajuntament, dins la seva lògica de funcionament, ha tractat com un acte administratiu més la tramitació de la sol·licitud d’obertura d’un lloc de culte musulmà al carrer de Sant Sebastià. Potser ho ha fet ingènuament, l’Ajuntament ha pensat que tots els vilatans i vilatanes tenim assumit el dret a la llibertat de culte i que se’n pot fer ús si no ocasiona perjudicis a la comunitat de veïns més immediats o propers. És clar que parlem d’inconvenients fàctics, no de perjudicis que podrien anar contra la llibertat de culte i, per tant, d’impossible atenció pels poders públics.

Crec que l’Ajuntament ha fet bé a ampliar el termini inicial per a la presentació d’al·legacions dels veïns més enllà del mes d’agost. Potser ho havia d’haver fet des del primer moment, donada la previsible reacció inicial dels populismes primaris sempre reactius davant de la novetat. No és habitual i no hi ha precedents, que jo recordi, a la vila. Però crec que el termini havia de ser més ampli de un bon principi donat estem en temps estival, que és un període de vacances per a molts, malauradament no per a tothom. Fet a l’agost i amb presses pot semblar que és vol amagar l’ou, i cal el contrari, donar la cara i fer la necessària pedagogia.

Aquest debat per molt que els hi pesi alguns ja està enllestit a la Constitució Espanyola: el dret a la llibertat religiosa i d’exercici del culte de tots els ciutadans i ciutadanes i comunitats del país. Qualsevol actitud contrària, a més a més d’antidemocràtica i xenòfoba, és per tant contrària a llei i podria suposar, si no s’actua d’acord amb ella, delicte de discriminació, de xenofòbia o d’odi a persones per la seva condició religiosa i per la voluntat d’exercir-la. Tota actitud de no respecte a la diversitat religiosa i el seu culte és intolerable en un estat de dret, i a més de ser perseguida per la llei, ha de ser, sobretot, aïllada per la ciutadania com a actitud antisocial, que ho és.

Per tant, cal informar la ciutadania del seus drets i de les seves obligacions per garantir l’audiència a tothom, alhora que cal complir i fer complir la llei. Els que no estan d’acord amb la llei i les normes d’una bona convivència que pensin només en si a ells els agradaria ser marginats en la seva condició de ciutadans pel que senten, pensen o practiquen dins de la llei. Si és que no, per sort tots, inclosos els musulmans com uns més, no podem ser ni discriminats ni perseguits per la nostra condició religiosa, i la llei ens protegeix. Si és que sí, que revisin la seva condició de ser demòcrates, ja que la intolerància no encaixa en una democràcia i és més pròpia la seva actitud de règims totalitaris.

Son els veïns i veïnes immediats o propers els que podem al·legar inconvenients de fets invalidants o molèsties no religioses, i en cap cas de discriminació de persones per la seva condició de musulmans, que han de rebre i ho tenen garantit el mateix tracte com en qualsevol altra activitat dins de la llei.

No em molesta, des del meu agnosticisme, qualsevol manifestació religiosa, i no sóc ningú per dir a ningú el que ha o pot creure i el que no, i em tindran sempre al seu costat per defensar la seva llibertat de religió, que també és la meva.

La intolerància i l’arrogància només porten a la confrontació civil i els que estem pels valors com la pau, la llibertat i l’equitat sabem que són els únics que garanteixen una convivència forta i sana.

Francesc Castellana, president de la Fundació Utopia