Martín Navarro (CGT): Plans d’ocupació, municipalitzant la precarietat

Les autoritats municipals en un dels cursos de formació // Ajuntament de Molins de Rei

L’alcalde i el primer tinent donant la benviguda a uns seleccionats dels plans d’ocupació // Ajuntament de Molins de Rei

Des de CGT ja fa temps que venim dient: la utilització partidista per part del govern municipal dels plans d’ocupació, està fomentant la precarietat i el clientelisme polític, alhora que s’està substituint la creació d’ocupació pública de qualitat al no cobrir-se ni vacants, ni substitucions en la plantilla municipal. L’arrogància i la prepotència que està demostrant el govern socioconvergent en relació a aquest i d’altres temes laborals que afecten tota la plantilla, tant cap a l’oposició com cap a la representació sindical municipal, només tenen un nom: despotisme “democràtic”.

Els plans d’ocupació municipal tenen com a objectiu principal la contractació laboral amb caràcter interí, de persones en atur per a la realització d’accions d’interès general, social i econòmic a nivell local. De plans d’ocupació promoguts per l’Ajuntament de Molins de Rei hi ha hagut uns quants, en els últims anys. La majoria finançats, donat les limitacions pressupostàries de les administracions locals, per altres institucions com L’Àrea Metropolitana o la Diputació. Altres promoguts pel Servei d’Ocupació de Catalunya en base a un acord sobre ocupació local (16 de febrer 2010) entre Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i els sindicats CCOO i UGT relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com demandants d’ocupació. En el seu moment com CGT ja vam argumentar que ens desvinculàvem d’aquest acord, per considerar-lo insuficient pel que fa a les quantitats aportades per les administracions per a la seva realització, ja que ens temíem el que en realitat està passant: s’ha fomentat la precarietat salarial. El principi de “que a igual treball igual salari”, ha estat ignorat i substituït pel “més val un salari mínim que res”, la qual cosa  la CGT com a sindicat combatiu mai acceptarà.

En qualsevol cas, sempre les Administracions Locals han tingut capacitat, si la voluntat política així ho decidia, no és el cas d’aquest Ajuntament, d’igualar les condicions laborals, econòmiques i socials dels treballadors contractats en aquests plans, a les que per conveni-pacte tenen la resta de treballadors municipals. Això es diu negociació col·lectiva. El que no depèn, però, de la voluntat negociadora del govern de torn municipal, és l’obligació de complir amb la legislació pel que fa a la contractació en les Administracions Publiques. És d’obligat compliment, si no es vol cometre una il·legalitat. En conseqüència, s’han de negociar amb els sindicats les bases de selecció de cada pla, per garantir la igualtat, la publicitat, el mèrit i la capacitat com en qualsevol altra oferta pública d’ocupació. I en aquests casos d’emergència social, a més, a qualsevol política d’ocupació pública se li ha d’exigir la màxima transparència per garantir que s’estan donant resposta a les necessitats socials més greus, intentar contractar a aquelles persones que més ho requereixen per risc d’exclusió social. Per tant és una obvietat , que els tècnics socials de l’Ajuntament haurien de formar part sempre dels tribunals de selecció en aquest plans d’ocupació. Doncs, no. Aquests tribunals quan es convoquen, es fan quasi clandestinament, doncs únicament participen els tècnics d’ocupació i empresa. Igual podríem dir de la representació sindical, simplement se li margina, tot i que haurien de tenir el dret a participar amb veu però sense vot.

Dit tot l’anterior des de CGT volem fer saber a l’Opinió Pública de Molins de Rei:

– Que tot i existir negociades unes bases per a casos urgents de contractació a l’Ajuntament, aquestes han estat totalment ignorades en les contractacions promogudes per aquests plans d’ocupació municipals.

– Que no només s’ha contractat de forma aleatòria, per dir-ho d’una forma políticament correcta, a més s’ha permès, al obviar-se la negociació col·lectiva, que aquests treballadors contractats pels diferents plans d’ocupació municipals hagin estat discriminats  en els seus drets laborals: salaris per sota del conveni, amb la qual cosa s’ha implantant la doble escala salarial a la plantilla d’aquest Ajuntament. Per no parlar d’horaris i resta de condicions laborals en relació a la resta de treballadors municipals.

– Finalment, també denunciem que aquests plans d’ocupació han vingut, com a última instància, no només a promoure actuacions, com dèiem, d’interès general, social i econòmic, sinó també,  a cobrir les mancances orgàniques en relació a les vacants i substitucions en la plantilla municipal.

L’últim d’aquests despropòsits ha estat el pla d’ocupació propi presentat en el Ple municipal del mes de maig, on es contracta a vuit persones per exercir diferents treballs. Com no podia ser d’altra manera, es llença a “so de bombo i platerets” la creació d’un nou pla d’ocupació municipal. Hi havia pressa, estàvem a la porta d’altres eleccions. Paradoxal, per cert, que Convergència, propulsora d’una de les Reformes Laborals que més desocupació ha creat en els últims quaranta anys, es vulgui posar la medalla de la creació d’ocupació, això sí precari i al més pur estil basat en el caciquisme ” democràtic “. Ens sembla més que una pressa de pèl, un insult a la intel·ligència. Per a alguns, això més que un problema sembla la millor eina per no perdre la poltrona: del que es tracta és de sumar uns quants vots. Aquest model de fer política endogàmica, lamentablement no és només exclusiu dels convergents, és el patró més generalitzat en política en aquest període d’Història que han donat per denominar  la Transició (més aviat se li hauria de dir la TRANSACCIÓ con diu el mestre Muniesa), sinó que li preguntin a els Bustos, Chaves, Susana Diaz, Ritas Barberà i altres. Es pot dir més fort, però no més clar: no ens representen.

Doncs bé, ja podem avançar que la part sindical ha estat exclosa novament tant d’aquest procés per a la contractació de vuit nous empleats / des públics, com l’anterior pel qual es contractava per un altre pla de la Diputació a 10 auxiliars administratius/ves. Ens vam assabentar per la premsa, com deia aquell amb carnet del PSOE. Sembla que alguns ignoren que la nostra obligació com a sindicalistes i com representis elegits per la plantilla municipal, és lluitar pels drets de tots els treballadors públics, ja siguin funcionaris, laborals o contractats pels diferents plans d’ocupació, i difícilment ho podrem fer si es ens nega el dret a la negociació col·lectiva.

Com va dir la regidora de convergència en últim Ple Municipal: “si els sindicats volen alguna cosa estem a la seva disposició”. Doncs sí, volem que es compleixin els nostres drets i, sobretot, els/les de tots/es els candidats/es a accedir a un treball públic. Per això hem recorregut a Inspecció de Treball, com a primera instància, per denunciar tot el que estem dient. Perquè senyora regidora, aquí sí que l’ordre dels factors altera la suma. Primer les obligacions legals en relació a la contractació pública i al dret de la negociació col·lectiva, i després el posar-se les medalletes polítiques, que per molt legals i legítimes que siguin no deixa de ser, al nostre entendre, un acte de pur oportunisme electoral, sobretot venint, com hem dit, de qui ve. Es podran fer mil plans d’ocupació, però mentre no es derogui l’actual Reforma Laboral com a mínim, junt amb la Llei de la Reforma de les Pensions (herència del simpàtic senyor Zapatero) de la que poc es parla, tot i que va representar una retallada d’un 20% de les pensions, allargant l’edat de jubilació fins els 67 anys i eliminant pràcticament les prejubilacions per contracte de relleu, en aquest país no tornarem ni a crear ocupació, ni a tenir uns salaris, ni uns horaris, ni unes jornades, ni unes condicions laborals, en general, dignes i justes.

Per acabar, dir que qui està sota sospita és, per tant, el govern municipal. Són ells els que hauran de demostrar que no s’han realitzat irregularitats en la contractació de treballadors municipals per mitjà dels plans d’ocupació. I demostrar també, que el Servei d’Orientació Laboral (SOL), amb unes orientacions clarament partidistes, no s’ha convertit en una ETT pública, per a municipalitzar la precarietat laboral i la desigualtat social.

Martín Navarro

CGT Ajuntament de Molins de Rei

Recomanacions personalitzades