Fires i festes majors del Baix Llobregat reflexionen sobre el seu futur a la Candelera

Passat, present i futur de les fires i festes majors de la comarca es troben a la Fira de la Candelera en unes jornades del congrés El Baix Llobregat a Debat.

D'esquerra a dreta: Bofill, Sanz, Sellés, Llonch i Fosalva durant a La Gòtica // Jose Polo

D’esquerra a dreta: Bofill, Sanz, Sellés, Llonch i Fosalva durant a La Gòtica // Jose Polo

Com van néixer les fires i festes majors del Baix Llobregat? Per què costa tant que els baixllobregatins es desplacin d’una celebració a una altra? És possible una millor coordinació entre entitats de diferents municipis? Aquestes i altres preguntes es van mirar de respondre en la taula rodona titulada Fires i cultura popular al Baix Llobregat celebrada dins del congrés El Baix Llobregat a debat que va arribar a Molins de Rei amb motiu de la fira més important de la comarca, la Candelera.

Mercè Sellés, moderadora de la taula i membre d’una de les entitats organitzadores, el Centre d’Estudis del Baix Llobregat (CECBLL), va donar el tret d’inici a l’acte constatant que les fires amb més història son aquelles que han “evolucionat amb el pas dels temps” i va remarcar que la cultura popular baixllobregatina va revifar quan “les classes populars es van començar a moure”.

El molinenc Alfred Bofill, persona amb una àmplia experiència en l’organització de fires, sobretot la de la Candelera, va recordar l’“origen econòmic” de les mostres. Tanmateix, va advertir que no es poden organitzar de “qualsevol manera” i que han d’estar “arrelades al territori”. “La gent del poble ha d’estimar-se la seva fira si vol tenir continuïtat”, va sentenciar Bofill, gran coneixedor de què es parlava.

Just Fosalba forma part d’El Nucli, la Comissió de Festes de Sant Just Desvern. Fosalba va explicar com aquesta comissió, inexistent a Molins de Rei, coordina “el treball entre entitats” durant els mesos previs a la Festa Major. “El que funciona és empoderar les persones i entitats que fan la festa”, va indicar santjustenc.

Per la seva banda, Rocío Sanz, de l’Assemblea La Petita de Sant Feliu de Llobregat, va reinvindicar el paper de les festes alternatives per generar “activitats fora del consumisme” revifant “les espurnes del moviment obrer”. La Petita organitza a Sant Feliu les festes alternatives amb una organització “intergeneracional” on gent diversa “comparteix vivències” tot preparant unes festes diferents de les institucionals.

Per últim, Ramon Llonch, en representació de la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat, va denunciar els problemes econòmics de la majoria de colles de foc. “El finançament està molt complicat”, es va lamentar, compartint enuig amb membres d’altres entitats. “El futur és la solidaritat entre associacions”, va indicar, explicant també com a base de coordinació entre colles van aconseguir fer un corre-cuita amb 8.000 diables vinguts d’arreu.

En un interessant torn de paraules obertes es van escoltar diferents intervencions del públic, format en la seva majoria per representants d’entitats de tota la comarca. Es van treure sobre la taula temes com els problemes de comunicació o la necessitat d’innovar en l’àmbit de la cultura popular. A la xerrada, que es va fer a la Sala Gòtica dissabte 30 de gener, hi van assistir una seixantena de persones.

Fira Fira Fira Fira Fira Fira FiraFira Fira Fira Fira
  • dclosa

    “Entre todos la mataron y ella sola se murió”, ¡Vaya poti-poti el que se ha montado! , Com van néixer les fires i festes majors del Baix Llobregat? , Les festes majors de una manera u otra siempre han existido y en cuanto a les fires, hay que diferenciar entre las antiguas, de toda la vida, y las municipales de la actualidad, que se han creado con dinero publico, sin raíces, y simplemente por el no querer ser menos que los otros municipios , La Fira de la Candelera es una clara muestra de la facilidad con que els baixllobregatins es desplacen , y el éxito de la feria no tiene nada de coordinació entre entitats de diferents municipis
    La Fira de la Candelera es una de les fires amb més història y no ha“evolucionat amb el pas dels temps”, siempre és lo mimo, es una fira económica y no és una fira de cultura popular baixllobregatina ni hi participen “les classes populars”. El Sr. Bofill, ante todo, nos tendría que clarificar como consiguió su altiguo puesto de trabajo, si hizo oposiciones o fue nombrado a dedo por Castellana, La Candelera, tiene exclusivamente un ’“origen econòmic” , como lo és La Purisima en S. Boi o la Pota Blava en el Prat, y como todo, obviamente, no es poden organitzar de “qualsevol manera” , pero no tiene porqué estar “arrelades al territori”. El planter y la fira de vins de La Candelera no tiene nada que ver con Molins de Rei ya que en Molins de Rei no hay ningún payes que comercialice planter, ni ninguna explotación vinícola, y además no tiene nada que ver con que “la gent del poble “ estime o deje de estimar la seva fira, (la mayoria de la gente que vive en el “centre” de Molins de Rei queda harta de tanta fira), ni si esto condiciona o no el que tenga continuïtat, y el éxito de la fira no tiene nada que ver que en Molins de Rei tengamos o no “Comissió de Festes que coordine “el treball entre entitats” , La fira no tiene necesidad alguna para que funcione, el que se empoderen les persones i entitats de la vila. Una cosa no tiene nada que ver con la otra.
    La Fira de la Candelera no és una festa alternativa, y genéra mucho “consumisme” especialmente en el de toma de vinos, y esto no tiene nada que ver con el “moviment obrer”, ni que sea o no “intergeneracional” , ni si la gent “comparteix vivències” o no.
    Pregunta : ¿ Si la Fira de la Candelera genera tantos ingresos a Expo Gestió , como és que el Ayuntamiento tiene que financiarla aún con dinero público?