Fires i festes majors del Baix Llobregat reflexionen sobre el seu futur a la Candelera

Passat, present i futur de les fires i festes majors de la comarca es troben a la Fira de la Candelera en unes jornades del congrés El Baix Llobregat a Debat.

D'esquerra a dreta: Bofill, Sanz, Sellés, Llonch i Fosalva durant a La Gòtica // Jose Polo

D’esquerra a dreta: Bofill, Sanz, Sellés, Llonch i Fosalva durant a La Gòtica // Jose Polo

Com van néixer les fires i festes majors del Baix Llobregat? Per què costa tant que els baixllobregatins es desplacin d’una celebració a una altra? És possible una millor coordinació entre entitats de diferents municipis? Aquestes i altres preguntes es van mirar de respondre en la taula rodona titulada Fires i cultura popular al Baix Llobregat celebrada dins del congrés El Baix Llobregat a debat que va arribar a Molins de Rei amb motiu de la fira més important de la comarca, la Candelera.

Mercè Sellés, moderadora de la taula i membre d’una de les entitats organitzadores, el Centre d’Estudis del Baix Llobregat (CECBLL), va donar el tret d’inici a l’acte constatant que les fires amb més història son aquelles que han “evolucionat amb el pas dels temps” i va remarcar que la cultura popular baixllobregatina va revifar quan “les classes populars es van començar a moure”.

El molinenc Alfred Bofill, persona amb una àmplia experiència en l’organització de fires, sobretot la de la Candelera, va recordar l’“origen econòmic” de les mostres. Tanmateix, va advertir que no es poden organitzar de “qualsevol manera” i que han d’estar “arrelades al territori”. “La gent del poble ha d’estimar-se la seva fira si vol tenir continuïtat”, va sentenciar Bofill, gran coneixedor de què es parlava.

Just Fosalba forma part d’El Nucli, la Comissió de Festes de Sant Just Desvern. Fosalba va explicar com aquesta comissió, inexistent a Molins de Rei, coordina “el treball entre entitats” durant els mesos previs a la Festa Major. “El que funciona és empoderar les persones i entitats que fan la festa”, va indicar santjustenc.

Per la seva banda, Rocío Sanz, de l’Assemblea La Petita de Sant Feliu de Llobregat, va reinvindicar el paper de les festes alternatives per generar “activitats fora del consumisme” revifant “les espurnes del moviment obrer”. La Petita organitza a Sant Feliu les festes alternatives amb una organització “intergeneracional” on gent diversa “comparteix vivències” tot preparant unes festes diferents de les institucionals.

Per últim, Ramon Llonch, en representació de la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat, va denunciar els problemes econòmics de la majoria de colles de foc. “El finançament està molt complicat”, es va lamentar, compartint enuig amb membres d’altres entitats. “El futur és la solidaritat entre associacions”, va indicar, explicant també com a base de coordinació entre colles van aconseguir fer un corre-cuita amb 8.000 diables vinguts d’arreu.

En un interessant torn de paraules obertes es van escoltar diferents intervencions del públic, format en la seva majoria per representants d’entitats de tota la comarca. Es van treure sobre la taula temes com els problemes de comunicació o la necessitat d’innovar en l’àmbit de la cultura popular. A la xerrada, que es va fer a la Sala Gòtica dissabte 30 de gener, hi van assistir una seixantena de persones.

[sam id=”53″ codes=”true”]

Recomanacions personalitzades