Enderroquen el pont de Can Capellans sobre el Canal de la Infanta amb permís de l’Ajuntament

Les obres per ampliar un aparcament d’una nau industrial s’emporten el pont de Can Capellans, uns dels més singulars de tot el recorregut de l’històric Canal de la Infanta, construït a mig segle XIX. Tant l’Ajuntament com la junta de regants del canal van autoritzar les obres tot i la recomanació de la Generalitat de protegir-lo.

Imatge de l'abril del 2015 on es veu el canal i el lateral del pont al fons // Roger Lloret

Imatge del 2007 on es veu el canal i el lateral del pont al fons // Roger Lloret

Al límit entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, just a sota de la masia de Can Capellans i enganxat a les vies del tren, fins fa ben poc encara s’hi conservava un pont molt especial. Es va fer per comunicar la carretera nacional amb la casa de Can Capellans a mitjans del segle XIX i encara se’n conservava la seva part més singular: el pas per sobre del Canal de la Infanta, amb quatre escales que permetien creuar-lo per sota i alhora accedir al canal. A més, era el pont més ample i més alt que es conservava d’aquesta obra d’enginyeria que va canviar el Baix Llobregat a principis del segle XIX.

Des de fa uns dies, del pont només en queda una escala sobre uns totxos. I ha perdut la utilitat, perquè també s’ha soterrat el canal. Se l’han emportat les obres per ampliar l’aparcament de l’antiga UCB Pharma, tancada fa vuit anys. L’empresa de maquinària industrial M2Linx Design, SL ha comprat les naus i les està ampliant. Tenien permís de la junta de regants del canal -gestora de tot aquest patrimoni- “per cobrir el canal i utilitzar l’espai com a zona d’aparcament”, indica l’Ajuntament a Viu Molins de Rei, “i, per tant, aquí, l’Ajuntament no hi té res a dir”, asseguren fonts municipals.

Però l’empresa també tenia llicència d’obres atorgada per l’Ajuntament de Molins de Rei el novembre passat. N’inclou una d’obra major per ampliar la nau i una d’obra menor “d’enderroc de part de la nau existent i d’un cobert posterior”. Si, tal com indica l’Ajuntament, l’empresa tenia tots els permisos per fer-ho, aquest cobert posterior seria una manera de referir-se al pont de Can Capellans.

Aspecte actual del que queda del pont. Fins fa poc, ocupava l'espai ara buidat entre les dues files de totxos // Jordi Julià

Aspecte actual del que queda del pont. Fins fa poc, ocupava tot l’espai ara buidat de terra, ocupant tot l’ample de la imatge // Jordi Julià

La Generalitat va recomanar protegir-lo

El pont destruït vist des de la carretera. Es poden veure les columnes que feien de porta d'accés abans i després de les vies del tren // Jordi Julià

El pont destruït vist des de la carretera. Es poden veure les dues columnes que marcaven l’accés abans de les vies del tren // Jordi Julià

Legalment, el permís s’havia de donar perquè ni el pont ni el canal no tenen cap protecció. No la té, de fet, gairebé cap edifici de Molins de Rei: el poble no té ni catàleg ni Pla Especial de Patrimoni que indiquin els edificis protegits. Ja està encarregat, però encara no s’ha aprovat. L’Ajuntament admet que aquest pla protegiria Can Capellans, però assegura que això no inclou el seu pont d’accés perquè, segons diuen, es refereix “a l’interior del recinte de Can Capellans, amb límit a les vies del tren”. Just al límit del que s’ha destruït.

Tot i això, i a l’espera que el catàleg s’aprovi, el més probable seria que també protegís una peça clau del patrimoni de Molins de Rei com és el Canal de la Infanta. De tot el traçat, que arriba fins a Montjuïc, només la part de Molins de Rei a Sant Feliu es conserva tal com era el 1817, regant encara els camps que hi queden.

El 2012, la Generalitat va “suggerir” als diferents ajuntaments fer un Pla Especial de Protecció per tot el canal, i un d’específic per a “l’única part visible i original del Canal” -la de Molins de Rei. També feia referència a elements associats “com ponts i comportes”, per als quals van “recomanar” fer “un inventari amb una protecció específica d’acord amb l’estat de conservació”. Per tant, si l’Ajuntament de Molins de Rei hagués seguit els consells de la Generalitat de fa quatre anys, la llicència no s’hauria pogut donar.

Un pont únic

Imatge del 1967, quan el pont encara anava des de la carretera nacional fins a Can Capellans. El pont era l'accés principal a la casa // Fons SACE - ICGC

Imatge del 1967, quan el pont encara anava des de la carretera fins a Can Capellans. El pont era l’accés principal a la casa // Fons SACE – ICGC

El pont de Can Capellans era molt diferent dels altres que hi ha al llarg del canal. Els que es van fer quan es va construir el canal tenien un estil molt semblant: molt baixos i de maó vist. “Se’n conserven una desena dels 45 que hi va arribar a haver, cosa que dóna encara més valor als pocs que queden”, explica a Viu Molins de Rei Esther Hachuel, historiadora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Però el de Can Capellans “era únic”, ja que “feia uns 8 metres d’ample, perquè hi passessin els carruatges”. Segons Hachuel, que ha estudiat el canal en aquesta zona, “sembla que el pont no es va construir al mateix temps que el canal” -el 1817- sinó el 1854, quan es van construir les vies de tren, que ocupen l’espai just que hi ha entre Can Capellans i el canal.

Per allà hi havia l’accés principal a la casa, passant per sobre les vies del tren amb un pas a nivell. Les escales sobre el canal també servien “per posar-hi una bomba per regar els horts de Can Capellans”, explica Hachuel. Però “l’augment de freqüències dels trens el van inutilitzar”. Va seguir intacte fins als anys 60 o 70, quan l’ampliació d’una nau industrial es va menjar la part més propera a la carretera. Ara només quedava la part que passava per sobre del canal.

Algunes peces del pont estan apilades al costat // Jordi Julià

Algunes peces del pont estan apilades al costat // Jordi Julià

La desaparició d’aquest pont és especialment simbòlica perquè uneix dos punts molt importants del patrimoni de Molins de Rei als quals el poble dóna l’esquena: el Canal de la Infanta i Can Capellans. Tot i tenir l’únic punt del canal que es conserva tal com era, Molins de Rei no ha fet cap intent de recuperar-lo, ni tan sols de protegir-lo. Mentrestant, la monumental masia de Can Capellans cau, literalment, a trossos.

Paradoxalment, els dos són vistos per milers de persones cada dia: es poden veure des dels trens de Rodalies, Can Capellans en una banda; el Canal de la Infanta, a l’altra. I, fins fa ben poc, també el pont de Can Capellans.

A l'abril del 2015, el pont seguia intacte sobre el canal. En aquesta imatge es poden veure les escales que servien per baixar fins al canal per posar-hi una bomba. Ara es conserven només les de l'altre costat // Esther Hacuel

A l’abril del 2015, el pont seguia intacte sobre el canal. En aquesta imatge es poden veure les escales que servien per baixar fins al canal per posar-hi una bomba. Ara es conserven només les de l’altre costat // Esther Hachuel

  • Santi

    Diu molt de qui deixa fer net i fer de nou (Foneria del Molí), oblidar i construir (rieres i espais naturals), oblidar i deixar caure (Sant Pere Romaní ?!?). En resum, obsolescència programada dels aparells electrònics? Quincalla! Obsolescència programada dels nostres records, de la nostra història i el nostre entorn.
    Ah! i com no és polèmica ho comenta algun boig que no dona tant de valor al politiqueig i més en el què deixem als que ens venen al darrera.

  • Olala

    Molts politics i molts partits pero desde fora tothom arriba tard, el canal a tingut moltes ocasions de ser protegit ara arriban els problemas i laments.

    Va homa va sap greu pero tots els critics perque no es van encadenar al pont per evitar aixo o retrasar aquest esdeveniment.

    La unica solucio es ampliar la historia museica i escrita del canal no sempre som perfectes ni gent del carrre ni politics son moltes persones que poden reaccionar en aquest casos.

  • Pingback: Comença l’enderroc d’una de les poques cases originals que quedaven al Terraplè | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: L’Ajuntament i el Canal de la Infanta signen l’acord per enderrocar l’edifici annex a la Casa de les Aigües | Viu Molins de Rei()