Jordi Casas: A propòsit del model d’escola inclusiva

jordi-casasEn mig de l’intens debat polític dels darrers dies, voldria recordar que fa unes quantes setmanes des  de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat es va presentar el que ha de ser un nou decret sobre l’escola inclusiva a Catalunya, amb afectació a partir del curs 2016/17. El model d’escola inclusiva ja fa anys que existeix al nostre país i bàsicament consisteix en que els infants amb necessitats educatives especials comparteixen centre amb tots els altres. A Catalunya, la llei diu que els alumnes amb necessitats especials tenen el dret reconegut  d’estudiar en centres ordinaris amb el suport necessari per desenvolupar les seves capacitats, i només els cassos més greus solen derivar-se cap a escoles d’educació especial, previ dictamen de l’equip d’atenció psicopedagògica (EAP).

No és la meva intenció ara entrar a valorar el nou decret, encara que algunes veus de la comunitat educativa i des de La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva han coincidit en criticar-ne el contingut. Amb tot, durant els darrers 20 anys a Catalunya s’ha anat avançant en el model d’escola inclusiva, fins que la situació d’asfíxia financera de la Generalitat i les consegüents retallades han passat factura a l’atenció dels estudiants amb dificultats. Un dels ajuts que més s’ha reduït és el dels vetlladors o tècnics d’integració, que són els professionals que acompanyen alumnes amb dificultats i els ajuden en les seves tasques a l’escola. Amb menys hores de vetllador, la integració d’aquests alumnes a l’escola resulta més complexa i compromet la seva evolució.

Malauradament, les escoles de Molins de Rei també es veuen afectades per aquesta minva de recursos, malgrat les necessitats existents. Ens trobem doncs, amb infants amb greus dificultats sense els ajuts necessaris a l’escola ordinària i molts d’altres que ja no hi són, perquè han estat derivats a escoles d’educació especial fora de la Vila, a diferència d’altres poblacions properes, on si que existeixen aquest tipus de centres.

Aquesta és una realitat que sembla passar desapercebuda a Molins de Rei, ja que sovint subjeu en entorns familiars petits; a més, des de la institució municipal s’acostuma a focalitzar esforços en la necessària atenció a aquells nens i nenes amb risc d’exclusió social o econòmica, sense considerar prou les necessitats dels infants amb algun tipus de discapacitat intel·lectual. Recordo que els poders públics tenen l’obligació de garantir l’adequada atenció d’aquests infants i de posar els mitjans econòmics i humans necessaris per al seu correcte desenvolupament, tant en el marc de l’escola ordinària com en totes aquelles activitats esportives o de lleure que es realitzen fora de l’àmbit escolar.

Al meu entendre, cal que l’Ajuntament faci un esforç d’implicació  més gran en la integració social i escolar  d’aquells infants amb necessitats especials, i que, de manera coordinada amb el Departament d’Ensenyament, destini els recursos municipals disponibles –que hi son- per assegurar que totes les escoles de la Vila siguin realment inclusives, començant per garantir més hores de vetllador; no oblidem que aquesta reducció d’hores i d’ajuts ha empès moltes famílies a escolaritzar els seus fills en centres especials, alhora, que des de les pròpies escoles especials s’avisa que es reben alumnes que podrien anar perfectament a l’escola ordinària, sobre tot alumnes amb discapacitat intel·lectual o trastorns del comportament. Resulta molt important la correcta ubicació i atenció dels infants des del primer moment, ja que tot allò que puguem fer per ells de petits repercutirà en la seva autonomia i capacitació quan siguin grans.

 

  • dclosa

    Sr. Jordi Csasas Martí, ex SI, ahora nro 6 en listas municipales de ERC-Molins
    Un ayuntamiento, a pesar de que el alcalde y sus dirigentes políticosa dedicación exclusiva lo deseen para justificar sus tiempos y sus sueldos, no debe convertirse en unas Hermanas de Caridad, queriendo intervenir,como lo hacen los actuales, en lo que hace Cáritas, o en la Cruz Roja, en el reparto de alimentos, etc. interfiriendo en las resposabilidades de la Generalitat o en las del Consell Comarcar, i constantemente vemos que la institució municipal s’acostuma a focalitzar esforços en la necessària atenció a families de nens i nenes amb risc d’exclusió social o econòmica, etc. Recordemos que el municipio de Molins de Rei , a nivel comarcal, ya somos solidarios, y tenemos implantados talleres, Alba, Ceobal, etc para jóvenes amb algun tipus de discapacitat intel·lectual. Els poders públics : Govern d’Espanya, Generalitat, Consell Comarcal, tenen l’obligació de garantir l’adequada atenció dels joves i infants amb discapacitat i de posar els mitjans econòmics i humans necessaris per al seu correcte desenvolupament, tant en el marc de l’escola ordinària com en totes aquelles activitats esportives o de lleure que es realitzen fora de l’àmbit escolar, y no todo lo tiene que solucionar el último de la fila.
    El Ayuntamiento. “Zapatero a tus zapatos” debe arreglar las calles, que en Molins de Rei la
    mayoria están hechas unos zorros, Barraquer con sus deformaciones en la calzada, Casanovas (Tort Creu) con agujeros que la hace peligrosa para los vianantes, pasos zebra sin pintar, niveles de iluminación en pasos zebra bajos, arboles sin reponer, Estación y Balmes un piano de baldosas, etc. etc. y todo ello , con sueldos, con el consentimiento de la oposición especialmente de ERC-Molins, que no dice ni “mu” , de los regidores a dedicación exclusiva, anormalmente altos.
    El que tiene que hacer un esforç d’implicació més gran en la integració social i escolar d e joves iinfants amb necessitats especials és, única y exclusivamente el Departament d’Ensenyament de la Generaltitat de Catalunya, quien debe destinar els recursos disponibles –que hi son- per assegurar que totes les escoles de la Vila siguin realment inclusives, començant per pagar més hores de vetllador per alumnes amb discapacitat intel·lectual o trastorns del comportament.
    La clase política en Molins de Rei, con el gobierno en manos de, CIU (JR Casals) + PSC ( X. Paz), no vale lo que nos cuestan , Recordemos que , si sin apenas mover un dedo, los politicos locales se ensacan, por el simple hecho de asistir a un pleno, cada regidor, de los 21 que tenemos, cobra por el morro, 380 € (63.000 Ptas) , y que cada pleno municipal nos cuesta : 21 x 380 = 8.000 € (1.328.000 ptas) / Pleno , y que todo el tinglado político en Molins de Rei, entre sueldos del alcalde, regidores a dedicación completa, cargos de confianza , , regidores de la oposición, etc. se nos llevan 874.114,64 € /año (145 milions Ptas ) de nuestro Pressupost Municipal , dineros que los sacan
    directamente del IBI
    ERC-Molins, como siempre, deshojando la margarita y meneando la perdiz con eso , ahora, de “el vot de confiança” , si, si , si no , no, si . como hicieron traicionando a la ciudadanía, en donar al govern el suport, conjuntamente con C’s, a les ordenances 2016. Cansinos con su clásico si, si, si no,de ERC-Molins a eso de les Guardioles, ahora nos salen con eso de la reforma de les avingudes Barcelona i València, que ya lo tenian en programa los de ICV , y memeces como eso de la mejora de la productividad municipal pidiendo disminució de les llistes d’espera en Serveis Socials i en el servei de
    teleassistència , los repetidos meneos de perdiz, aún sabiendo que en la actualidad los ayuntamientos no tienen competencias legales para crear plans d’ocupació, y recriminando que mai son fets amb recursos municipals i sí amb diners d’altres administracions. Al·lucinamos !, con la periodista locutora
    municipal de Radio Sant Feliu….. con eso de la creación de más organos , con eso d’un òrgan ciutadà consultiu, anomenat Consell de Vila, per fomentar la participació ciutadana, y la persistente visión de ERC-Molins en confundir un ayuntamiento con Caritas Diocesana , en prioritzar la despesa en l’ajut a
    les persones que ho passen malament per la crisi per davant del “retorn dels crèdits als bancs o les inversions en infraestructures” , que es el único objetivo que tiene que tener un ayuntamiento, en vez de la proponer creación, como setas, de consejos y más consejos , como el Consell de Seguiment de la
    Crisi Econòmica que no sirve para nada.
    No llegamos a entender a algunos miembros ERC- Molins, como en el caso del Sr. Victor Puntas Alvarado que se haya incorporado a la alcaldía de sant Vicens dela Horts , suponemos como “càrrec de confiança” , después de 4 años en la reserva y vagando como Moises en el desierto, en el Consell Comarcal del B. Ll , El Sr. Víctor Puntas Alvarado durante 2 años, conjuntamente con el clan Montserrat, fue alcalde de Molins de Rei y que entre el 2007 y el 2011 , se ensacó 212.508,80 € ( 32millones Ptas) (El Bulleti nro 10, CUP) sin aportar nada al municipio , y que durante 12 años fue cabeza de lista de ERC-Molins , Todos ellos deberian tomar ejemplo de la nueva alcaldesa, Maite Aymerich i Boltà, actual concejal de cooperación en el Ayuntamiento de S. Vicens dels Horts ,que ha renunciado a su sueldo.