Jordi Casas: A propòsit del model d’escola inclusiva

jordi-casasEn mig de l’intens debat polític dels darrers dies, voldria recordar que fa unes quantes setmanes des  de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat es va presentar el que ha de ser un nou decret sobre l’escola inclusiva a Catalunya, amb afectació a partir del curs 2016/17. El model d’escola inclusiva ja fa anys que existeix al nostre país i bàsicament consisteix en que els infants amb necessitats educatives especials comparteixen centre amb tots els altres. A Catalunya, la llei diu que els alumnes amb necessitats especials tenen el dret reconegut  d’estudiar en centres ordinaris amb el suport necessari per desenvolupar les seves capacitats, i només els cassos més greus solen derivar-se cap a escoles d’educació especial, previ dictamen de l’equip d’atenció psicopedagògica (EAP).

No és la meva intenció ara entrar a valorar el nou decret, encara que algunes veus de la comunitat educativa i des de La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva han coincidit en criticar-ne el contingut. Amb tot, durant els darrers 20 anys a Catalunya s’ha anat avançant en el model d’escola inclusiva, fins que la situació d’asfíxia financera de la Generalitat i les consegüents retallades han passat factura a l’atenció dels estudiants amb dificultats. Un dels ajuts que més s’ha reduït és el dels vetlladors o tècnics d’integració, que són els professionals que acompanyen alumnes amb dificultats i els ajuden en les seves tasques a l’escola. Amb menys hores de vetllador, la integració d’aquests alumnes a l’escola resulta més complexa i compromet la seva evolució.

Malauradament, les escoles de Molins de Rei també es veuen afectades per aquesta minva de recursos, malgrat les necessitats existents. Ens trobem doncs, amb infants amb greus dificultats sense els ajuts necessaris a l’escola ordinària i molts d’altres que ja no hi són, perquè han estat derivats a escoles d’educació especial fora de la Vila, a diferència d’altres poblacions properes, on si que existeixen aquest tipus de centres.

Aquesta és una realitat que sembla passar desapercebuda a Molins de Rei, ja que sovint subjeu en entorns familiars petits; a més, des de la institució municipal s’acostuma a focalitzar esforços en la necessària atenció a aquells nens i nenes amb risc d’exclusió social o econòmica, sense considerar prou les necessitats dels infants amb algun tipus de discapacitat intel·lectual. Recordo que els poders públics tenen l’obligació de garantir l’adequada atenció d’aquests infants i de posar els mitjans econòmics i humans necessaris per al seu correcte desenvolupament, tant en el marc de l’escola ordinària com en totes aquelles activitats esportives o de lleure que es realitzen fora de l’àmbit escolar.

Al meu entendre, cal que l’Ajuntament faci un esforç d’implicació  més gran en la integració social i escolar  d’aquells infants amb necessitats especials, i que, de manera coordinada amb el Departament d’Ensenyament, destini els recursos municipals disponibles –que hi son- per assegurar que totes les escoles de la Vila siguin realment inclusives, començant per garantir més hores de vetllador; no oblidem que aquesta reducció d’hores i d’ajuts ha empès moltes famílies a escolaritzar els seus fills en centres especials, alhora, que des de les pròpies escoles especials s’avisa que es reben alumnes que podrien anar perfectament a l’escola ordinària, sobre tot alumnes amb discapacitat intel·lectual o trastorns del comportament. Resulta molt important la correcta ubicació i atenció dels infants des del primer moment, ja que tot allò que puguem fer per ells de petits repercutirà en la seva autonomia i capacitació quan siguin grans.

 

Recomanacions personalitzades