Josep Raventós: Per què privatitzen el servei de jardineria?

Josep-2012A la nostra Molins de Rei, des del 2009, Moix està gestionant amb arranjament de pròrroga forçosa el servei municipal de jardineria. A mitjans de 2014, el govern municipal va iniciar la tramitació d’un plec de prescripcions i d’un nou contracte per solucionar aquesta situació. Finalment durant el mes de desembre del 2015, el concurs es declara desert i cal convocar-ne un de nou. Aprofitarem aquesta excusa per analitzar per què es privatitzen els serveis, donat que ens sembla una discussió política de primer ordre malgrat que alguns pretenen reduir-la a  una simple discussió de l’àmbit de la gestió.

Per analitzar políticament l’objectiu de privatitzar la gestió d’aquest servei, hem de saber que la tramitació administrativa d’aquesta privatització  la regeixen dos documents. El primer, el plec de prescripcions, que  és el document que explícita les condicions tècniques i administratives de les tasques a realitzar.  En aquest cas: quines espais cal cuidar, amb quins productes i amb quina freqüència, quantes persones hi han de treballar i amb quins currículums, quina maquinaria s’ha de tenir. El segon, és pròpiament el concurs, una mena d’examen per entendre’ns, on la nota màxim a assolir és de 100 punts.  Els 100 punts es repartien en dues parts: criteris objectius 70 punts (formula matemàtica en funció de la oferta econòmica presentada) i , criteris subjectius 30 punts. D’aquesta segona part se’n sol dir informalment millores, perquès les empreses solen ofertar aspectes per millorar el servei.

Del total d’aquests 30 punts de la part subjectiva, 18 són demandes concretes, amb un cost econòmic concret que assumirà el contractista a cost 0 per l’Ajuntament:  personal de reforç sobre els mínims exigits en el plec, 8 punts; increment de vehicles i equips de treball sobre els mínims exigits en el plec, 3 punts; eines i maquinaria, increment sobre el descrit en el plec, 2 punts; inclusió de tercera podathor, trituradora de branques, increment sobre el mínim, 4 punts; muntatge i desmuntatge del parc de Nadal a la plaça de la Vila, 1 punt.  Per tant, es demana al contractista que posi recursos humans i materials gratuïts per l’ajuntament a disposició del servei.

Per tant del total de 100 , 88 punts consisteixen en  rebaixar el cost del servei i 18 dels quals en esperar que els contractistes posin recursos propis de manera gratuïta, fet  que intuïm encaixa amb la teoria neoliberal que els serveis han de tenir el menor cost possible, però inevitablement també d’una reducció de la qualitat. Però anem més enllà, això també suposa:

  • Saber que tens persones treballant al servei pels quals no pagues, el cost del qual l’assumirà integrament el contractista i per tant haurà de precaritzar llocs de treball, i que el cost l’intentarà recuperar d’una altra manera
  • Saber que necessites tres podadores, però pagar-ne només dues, que el cost repercuteixi sobre el contractista i que l’intentarà recuperar per alguna altra banda
  • Saber que inevitablement la qualitat del servei se’n ressentirà, perquè el contractista ampliarà la necessitat de buscar fonts de benefici a l’obligar-lo a sostenir un major cost a càrrec exclusiu seu

I per tant, suposa saber que dimensiones un servei per uns determinats recursos humans i materials, però que no els pagues tots. Suposa promoure la precarització de llocs de treball i la normalització de  relacions econòmiques anòmales  entre contractista i administració, perquè pagar menys del que saps que val una feina  implica o bé acceptar  la picaresca i saber que el contractista t’ho recuperarà per una altra banda o bé que no executarà la totalitat del que contractat o bé totes dues coses.

Pagar 60 per una cosa que saps que val 100 tot i que  permet fer notes de premsa explicant què estalvies en el cost dels serveis, és fer-se trampes al solitari  i promoure problemes, com els que han impedit poder contractar el servei de jardineria tal i com correspon els darrers 6 anys. I ja va sent hora que posem fil a l’agulla.

Ens sembla, a més, que en les condicions de crisi econòmica que estem vivint, les administracions públiques tenen la innegable obligació de promoure la recuperació  a través de la creació de llocs de treball digne, i posar les condicions perquè les empreses cobrin ni més ni menys que un preu digne pels  treballs executats. La promoció de contractes com aquests, promouen precisament el contrari de tot això. 

La nostra proposta passa, un cop més, passa  per re-municipalitzar el servei: contractar les persones adscrites al servei que fins a dia d’avui hi ha treballat i comprar la maquinaria a través d’inversió pressupostària (si no pot ser tota, treure un contracte de lloguer de la maquinaria que no es pugui comprar) i que la direcció tècnica del mateix es faci des dels serveis municipals. Caldrà fer òbviament els preceptius informes tècnics i econòmics per tal de justificar que aquesta municipalització es fa pel bé comú i és econòmicament més sostenible: els serveis gestionats directament, adaptats a escala, són més rendibles a mitjà termini, promouen la creació de llocs de treball de qualitat i de llarga duració i enforteixen l’administració local i per tant el municipi.

 

Recomanacions personalitzades