Cesc Castellana: Bloqueig, ruptura o entesa. Espanya la solució o el problema

Cesc CastellanaA Catalunya vivim enmig d’una molt important mobilització nacional sota el lideratge del President Mas. Un lideratge que encapçala una molt diversa i heterogènia coalició a la qual anomenaren Junts pel Sí (JxS), convençuts que les eleccions serien plebiscitàries i no autonòmiques. La coalició pel Sí ha estat la primera força parlamentària catalana amb un important avantatge sobre les altres forces polítiques. JxS, però, no ha obtingut la majoria pel Sí que l’hagués consolidat com el partit de la independència. El pitjor pel President Mas és que no ha aconseguit una majoria nacional per la independència perquè no arriba a més del 50% necessari, ni sumant-hi els vots de les CUP, candidatures d’unitat popular, a les antípodes ideològiques de CDC i de l’actual legalitat democràtica.

Així doncs, Catalunya està a l’espera, sense calendari clar, de si JxS i la CUP aconsegueixen o no un acord de govern que es preveu molt més difícil en els temes socials que en la ruptura institucional i la declaració d’independència, segons sembla. Hem de constatar que, en no haver-hi més del 50% de suport al Sí, a Catalunya s’ha configurat un escenari de molt difícil governabilitat, de bloqueig institucional, i amb una molt difícil relació amb el conjunt d’Espanya i de la Unió Europea. Estem en una situació política que no permet resoldre els problemes del país més sentits per la ciutadania: combatre la pobresa i la desocupació per aconseguir un major equilibri social i més igualtat en el marc d’un creixement sostenible.

El conjunt de l’Estat viu avui també un procés d’eleccions generals que determinarà  la seva futura governabilitat. Ara per ara cap enquesta no preveu la revalidació de la majoria absoluta. Observant els estudis demoscòpics, per ara només es poden preveure dues majories possibles, mai la d’un sol partit. Es pot preveure per un cantó una primera coalició amb el PP de líder i el nou partit de Ciutadans com a soci de govern, i una segona del PSOE com a líder i el partit de Ciutadans com a soci de govern. Constatem finalment en les mateixes enquestes que ara per ara no suma una majoria alternativa diferent on hi hagi Podemos i/o IU per conformar una majoria d’esquerres en solitari.

En definitiva, entre les opcions de govern que ens diuen les enquestes podem veure com Espanya pot caminar cap a una moderació en la política d’austeritat econòmica si la coalició de govern és la del PSOE i C’s, o per contra, cap a un enduriment de l’ultraliberalisme de l’austericidi si la coalició de govern és la del PP i C’s. En relació amb el tema territorial, Espanya pot decidir tal com és avui, l’Espanya que va cap al tancament i el blindatge constitucional i la consegüent recentralització administrativa, si la majoria és la del PP i C’s, o per contra, si la majoria és del PSOE i C’s es pot encaminar cap una esperançadora reforma constitucional i segurament un millor encaix de Catalunya a Espanya, fet que faria possible que la singularitat catalana s’hi trobés més còmoda. Opció, la de la reforma constitucional, que haurà de tenir present que en les decisions importants es necessitarà el suport, o l’acceptació, de les majories nacionalistes i també del conjunt de les esquerres.

Només una sòlida majoria absoluta pel canvi a Espanya podria legitimar una opció de transformació de l’actual model institucional i acabar amb l’austericidi econòmic, majoria que hauria d’anar acompanyada d’un fort impuls reformista que la lideri i fonamenti la seva actuació en el diàleg i la capacitat de generació de consensos des de la més absoluta transparència.

Perquè m’agradaria i crec necessària una majoria de govern a Espanya que acabi amb l’austericidi del govern de Rajoy i de la dreta europea, que situï l’economia de tota Espanya en la responsabilitat social de donar més oportunitats de treball a tothom, per combatre l’atur, el reequilibri de la negociació col·lectiva en favor dels treballadors i treballadores, i finalment el retorn a un millor i més fort estat social amb la garantia universal de l’educació i la salut. Un govern que reforci una governança democràtica amb una transparència que impossibiliti la corrupció i que la castigui exemplarment quan es doni.

Perquè m’agradaria i crec necessària la reforma constitucional que proposi un nou encaix d’Espanya, que permeti a tothom sentir-s’hi còmode. Reforma constitucional on el poble de Catalunya es pugui pronunciar si l’accepta o no i així poder comprovar si les seves aspiracions nacionals han estat satisfetes o no.

Però si la campanya electoral no ho canvia, que ho pot canviar, i la ciutadania no reorienta el seu sentit del vot, que també ho pot fer, anem cap al bloqueig o la ruptura interna aquí a Catalunya i al conjunt d’Espanya, i no cap a l’entesa de majories per aconseguir més igualtat social, que és el que a mi m’agradaria i crec que és el que necessitem a Catalunya i al conjunt d’Espanya per reforçar llaços i respecte mutu.

Endavant, responsabilitat, és cosa de tots.

Cesc Castellana