Experts portats per la CUP assenyalen les mines de sal del Bages pel mal gust de l’aigua a Molins de Rei

La mala gestió dels residus de l’extracció de potassa que fa l’empresa Iberpotash és la principal responsable de la mala qualitat de l’aigua que arriba del Llobregat, segons els experts portats per la CUP per analitzar el mal gust de l’aigua de Molins de Rei.

El regidor de la CUP  Josep Raventós, el biòleg Gabriel Borràs i Jep  Ribera, de ProuSal, van participar a la xerrada // Jordi Julià

El regidor de la CUP Josep Raventós; Jep Ribera, de ProuSal; i el biòleg Gabriel Borràs van participar a la xerrada // Jordi Julià

L’aigua de l’aixeta, a Molins de Rei, té mal gust. Però no és un problema únic de Molins de Rei: es repeteix, en major o menor mesura, a tota la conca del riu Llobregat. Però al contrari del que podria semblar, no és tant per la contaminació sinó perquè l’aigua és massa salada. “L’excés de sal obliga a posar-hi més clor que en altres rius” explica el biòleg Gabriel Borràs, un dels experts convidats per la CUP per parlar de la qualitat de l’aigua a Molins de Rei en una xerrada.

Si hi ha massa sal és per les mines de potassa de Súria i Sallent. L’empresa que l’extreu, Iberpotash, porta anys acumulant els residus a l’aire lliure, formant una muntanya de sal sense impermeabilitzar. “S’hi aboquen cada dia 5.000 tones de sal, l’equivalent a tots els residus urbans de Catalunya”, va il·lustrar Jep Ribera, membre de la plataforma ProuSal. “És una muntanya de 500 metres d’altura al costat del Llobregat, de manera que quan plou es filtra al riu”, va explicar Ribera.

L’excés de sal ha obligat a tractar més l’aigua, posant-li més clor però també posant sistemes específics a les depuradores. “Ens costa 3 milions d’euros cada any en despeses corrents, però ja ens n’hem gastat 400 milions en obres”, assegura el membre de la plataforma que ha lluitat contra els abocaments de l’empresa.

El químic Gabriel Borràs, que va treballar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fins al 2011, va defensar la feina feta per l’ens públic. “Des del 1990 no es va parar de construir depuradores, aconseguint arribar al 96% de la població. Només a la conca del Llobregat hi ha 97 depuradores”, afirmava. Però Borràs va alertar que des del 2011 la despesa de l’ACA ha anat baixant: “ara que parlem d’estructures d’estat m’amoïna que totes les depuradores construïdes puguin perdre valor”.

De fet, una solució pel mal gust de l’aigua seria activar un sistema instal·lat en les depuradores d’Abrera i Sant Joan Despí. “Com que és molt car s’activa molt poc, però si funcionés sempre, l’aigua no tindria mal gust”, lamentava Borràs. Amb tot, el químic afirma que la millor solució seria fer desaparèixer la sal. “S’ha provat d’impermeabilitzar la muntanya de sal però només l’ha reduït en un 30%: l’única solució real és fer-la desaparèixer, i llavors encara trigarem anys a revertir-ho”. Fins que això no passi, va donar un consell per la cinquantena d’assistents a la xerrada organitzada per la CUP: “omplir una gerra amb aigua de l’aixeta i posar-la a la nevera; el dia següent el clor s’haurà evaporat”.