El CFS Molins 99 empata a 3 en el debut de Chema Redondo a la banqueta

CFS Molins 99 3-3 Mil·lenium Viladecans. Els molinencs van empatar a casa en el primer partit de lliga contra un Viladecans que no es va rendir mai. Chema Redondo s’estrena a la banqueta i ja aporta novetats tàctiques. 

PATROCINI CRÓNIQUES

Àlex Sánchez Ajo, autor del primer gol, en una acció del partit // Jose Polo

Àlex Sánchez Ajo, autor del primer gol, en una acció del partit // Jose Polo

Horari poc habitual el del debut del Club Futbol Sala Molins 99 en la seva segona temporada a la Tercera Nacional de Futbol Sala: el diumenge a les 12. Mentre a pocs metres es disputaven les últimes curses de Sant Miquel, l’equip s’estrenava a la Sínia. Potser fruit d’aquest canvi, a les graderies no hi havia l’ambient habitual, sobretot a l’inici del partit. La falta de públic, però, es va anar compensant un cop anaven passant els minuts.

Aquest canvi no era l’únic que esperava als aficionats locals. Era el primer partit de Chema Redondo a la banqueta molinenca. El tècnic ha substituït Jorge Rubio, l’entrenador que ha aconseguit portar l’equip a la categoria més competitiva de la seva història. Redondo, amb passat en equips de renom com el Marfil Santa Coloma, ja va deixar veure algunes de les seves idees contra el Viladecans. Per exemple, la pressió asfixiant que gairebé sempre feia l’equip en camp contrari va desaparèixer substituïda per una col·locació ordenada tot esperant a mitja pista per mirar de robar la pilota. Veurem si és una situació circumstancial a l’inici d’una temporada on els jugadors, normalment, encara han d’agafar el seu millor to físic o bé és una consigna habitual de l’entrenador. Un altre detall: el porter Víctor Sanmartín va llançar més d’una contra amb passades llargues només agafar la pilota. Com sempre passa en els canvis d’entrenador, es necessita temps per veure quines són realment les intencions.

El que no va canviar i ja és costum a la Sínia són les ràfegues de qualitat d’Àlex Sánchez Ajo. El 10 molinenc, en una acció on tothom esperava la passada, va provar sort amb la puntera del seu peu dret des de la llarga distància. El xut, ras i potent, va significar l’1 a 0. El Viladecans, equip sempre molt lluitador, va tenir algunes oportunitats clares per empatar abans de la mitja part. No ho va aconseguir i el Molins, content amb el resultat, va marxar-se al descans amb avantatge en el marcador.

Rubén García preparant-se per llançar el penal // Jose Polo

Rubén García preparant-se per llançar el penal // Jose Polo

A l’inici de la segona part Sanmartín va protagonitzar amb èxit una jugada poc habitual. El porter, després de recollir la pilota amb les mans, va sortir de l’àrea amb l’esfèric als peus. Com si d’un jugador de camp es tractés, el molinenc va generar una contra que, després d’una triangulació, va ser rematada per Agus (2-0). El mateix Sanmartín, excels en aquesta jugada, va fallar estrepitosament poc després. Al porter se li va escapar una pilota molt tova d’entre les mans quan la volia blocar i l’acció va significar el 2 a 1. Així és el futbol sala, la teva sort pot canviar en qüestió de segons.

Agus també va mullar // Jose Polo

Agus també va mullar // Jose Polo

El gol va fer revifar a un Viladecans que estava tocat. Segons després de retallar distàncies els visitants van empatar, gràcies a una gran jugada col·lectiva ben resolta per Christian Roldán (2-2). Després d’empatar es van fer amb el domini però aquest es va trencar gràcies a un penal clar per mans dins l’àrea que Rubén García va transformar per posar el 3 a 2 a l’electrònic. I quan semblava que els tres punts es quedarien a casa va tornar a aparèixer Roldán per, en aquesta ocasió mitjançant una gran jugada individual, per fer el 3 a 3 i negar la victòria al CFS Molins 99.

Tot i la pèrdua de bons jugadors com Dani Ramos o el jove Miquel Navarro, el gruix del bloc del CFS Molins 99 s’ha mantingut intacte després del mercat d’estiu. Amb un any d’experiència a Tercera Nacional, s’espera que l’equip sigui competitiu en una categoria molt exigent. Caldrà temps, però, perquè l’entrenador vagi incorporant els nous conceptes. Roma no es va fer en un dia.